Barcelona

Les ficcions informatives: un experiment social o una irresponsabilitat periodística?

Què tenen en comú els Estats Units, Catalunya, Bèlgica i Geòrgia? No es tracta del paisatge, del menjar, i molt menys de l'idioma. La resposta és molt més complicada de trobar i força més surrealista. Els quatre han estat protagonistes en algun moment de la seva història de l'emissió d'un programa informatiu en què es difonia una notícia de gran impacte i rellevància per a la societat que era falsa. Orson Welles va iniciar la llista amb una retransmissió radiofònica que detallava la invasió extraterrestre de la Terra. Més de 50 anys després, TVE utilitzava el mateix recurs fictici per informar d'un cop d'estat a l'URSS i de la possible mort del president Gorbatxov. Al 2006, la televisió pública belga simulava la independència de Flandes, i aquest cap de setmana una cadena difonia a Geòrgia una notícia falsa sobre la invasió del país per part de Rússia.

Actualitzat
Al llarg de la història tant la ràdio com la televisió han emès programes ficticis que inicialment s'han fet passar per històries reals. La majoria dels mitjans que han participat en aquestes emissions s'han defensat davant la polèmica i l'escàndol provocats assegurant que en realitat aquests simulacres són un exercici per demostrar les reaccions que tindria la societat davant d'un fet similar i aconseguir aprendre de la situació per si algun dia passa de veritat.

L'argument, però, no convenç tothom, i són moltes les veus crítiques que es mostren contràries a aquest tipus de mecanismes d'informació perquè ho consideren "un engany". A més, en molts casos, les falses notícies tracten temes molt sensibles per a la majoria de la població, i el pànic inicial davant del què s'està anunciant deixa pas a la indignació total un cop es coneix la mentida.

"La guerra dels mons", una invasió extraterrestre

El 30 d'octubre de 1938, Orson Welles i la CBS van adaptar el clàssic llibre "La guerra dels mons", de Herbert George Wells, a un guió de ràdio. La novel·la, de ciència ficció, estava basada en la invasió de la Terra per part dels extraterrestres, i la versió radiofònica va mantenir-ne l'argument.

La introducció del programa explicava que es tractava d'una dramatització, però fins passats 40 minuts, no es tornava a repetir que només era una història fictícia. L'emissió va retransmetre com si es tractés d'un fet real l'arribada de les naus marcianes, la caiguda de meteorits i el caos que es vivia a la ciutat de Nova York. A més, durant el programa es va comptar amb la col·laboració de diversos actors que declaraven els horrors de la invasió i aconseguien fer encara més creïble la ficció informativa.

Els oients que van sintonitzar la ràdio un cop començada la retransmissió no van sentir l'advertiment inicial i, per tant, es van pensar que els fets estaven passant de veritat. En només uns minuts, tot el país es va posar en alerta i el pànic es va estendre ràpidament entre els nord-americans.

Després de gairebé una hora de programa, la història es va acabar, però el caos ja era evident. El cas va portar una gran polèmica i es van demanar responsabilitats.
 
Aquesta retransmissió va causar un gran impacte en la societat, va demostrar el poder dels mitjans de comunicació i va marcar l'inici de la primera, i més sonada, de les ficcions informatives.

TVE i el cop d'estat a l'URSS

El gener de 1991, La 2, la segona cadena de TVE, va emetre el primer programa d'una nova sèrie que portava per nom "Camaleó" i que consistia en simulacres televisius.

Aquest primer capítol va començar amb la interrupció sobtada de l'emissió habitual per informar d'una notícia d'última hora. Els conductors de l'informatiu van explicar que l'URSS havia patit un cop d'estat i que el seu president podria haver mort com a conseqüència dels incidents.

Connexions telefòniques amb la corresponsal de la cadena a Nova York, Núria Ribó, per informar de les reaccions sobre el tema als Estats Units, imatges d'una suposada roda de premsa de la Casa Blanca i de militars russos a Moscou, entre d'altres, van servir per fer més creïble la història.

Durant l'emissió no es va dir en cap moment que es tractava d'una notícia falsa i com a conseqüència de l'escàndol, la sèrie es va suspendre i els responsables van ser destituïts.

Paradoxalment, pocs mesos després d'aquesta emissió, l'URSS va caure i es van reproduir molts dels fets que s'havien explicat en aquell programa.





La falsa independència de Flandes


La televisió pública de Valònia, la RTBF, va provocar el desembre de 2006 l'alarma a Bèlgica després d'anunciar una notícia d'última hora en què s'assegurava que Flandes havia proclamant unilateralment la seva independència.

L'alarma va saltar en horari de màxima audiència durant l'emissió del "Telenotícies" de la cadena quan els presentadors van assegurar que el Parlament de Flandes havia pres la decisió i que, fins i tot, el rei de Bèlgica hauria fugit del país per refugiar-se a l'estranger.

Per fer-ho més creïble, es van fer connexions en directe, es van recollir les reaccions de diversos polítics i personatges populars, i es van passar reportatges que deixaven clara la nova situació del país: trens bloquejats a la frontera, avions desviats i la seu de l'OTAN en estat d'alerta.

Finalment, i després d'una llarga estona informant sobre la falsa notícia, la cadena va explicar que es tractava d'un simulacre i que res del que s'havia dit era veritat.

La recreació va provocar una gran polèmica i moltes reaccions contràries. La premsa flamenca, però, ho va qualificar de "exercici de politicaficció perillós però versemblant", i va assegurar que només es pretenia enriquir el debat polític sobre la independència de la regió.




Geòrgia reviu la invasió russa de 2008

L'últim escàndol d'aquestes característiques l'ha protagonitzat una televisió georgiana. La cadena ha difós, en horari de màxima audiència, una notícia que informava d'una invasió falsa a la regió per part de Rússia.

Durant l'informatiu, el presentador dóna pas a unes declaracions del president de Rússia, Dmitri Medvédev, que anuncia l'atac militar a Geòrgia. El vídeo mostra tancs arribant a la regió i ports i aeroports bombardejats, i es comencen a viure les primeres escenes de pànic entre la població.

Tot plegat, mentida. Les imatges passades a l'informatiu corresponen al 2008, quan les tropes russes van envair de veritat el territori i va esclatar la guerra.

L'emissió d'aquesta notícia ha provocat molta indignació entre la població, que encara té molt a prop l'horror que va viure el país, fa poc més d'un any i mig.

Per la seva banda, la cadena de televisió es defensa dient que l'objectiu era demostrar l'amenaça permanent sota la qual viu Geòrgia i que una situació així es pot repetir en qualsevol moment.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut