Valladolid

Mor als 89 anys l'escriptor Miguel Delibes, autor de "Los santos inocentes" i "Cinco horas con Mario"

Adéu a una figura clau de la literatura espanyola. Miguel Delibes ha mort a Valladolid a l'edat de 89 anys. L'escriptor patia càncer des dels anys 90 i des de feia uns dies, el seu estat de salut s'havia complicat. L'autor de clàssics com "Los santos inocentes" i "Cinco horas con Mario" va escriure una seixantena de llibres i va guanyar premis literaris com el Príncep d'Astúries de les lletres, el Nadal i el Cervantes.

Actualitzat
Miguel Delibes Setién, premi Nacional de les Lletres l'any 1991, ha estat un dels novel·listes espanyols més llegits i respectats. Nascut a Valladolid el 1920, mai va abandonar aquesta ciutat perquè, segons ell, no tenia fusta d'exiliat.

Doctor en Dret, intendent mercantil i periodista, Delibes va ser un escriptor de vocació tardana. Infatigable viatger, caçador i pescador, es declarava amant de la naturalesa i esportista. Es va aproximar al periodisme com a caricaturista del diari "El Norte de Castilla"; després en va ser redactor, més tard director i, finalment, conseller delegat.

El 1947 va guanyar el Premi Nadal amb l'obra "La sombra del ciprés es alargada", un any després d'haver publicat la seva primera novel·la i d'haver-se casat amb Ángeles Castro, amb qui va tenir set fills.

Delibes va rebre moltes altres distincions. Va ser investit doctor "honoris causa" per la Universitats de Valladolid l'any 1983, per la Complutense de Madrid el 1987, el Sarre d'Alemanya el 1990, i per la Universitat d'Alcalá de Henares el 1996. L'any 1999 se li va concedir la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball.

Per l'escriptor, la novel·la havia de ser un reflex de la vida, i per això gairebé tots els temes que va tractar tenien un rerefons social i humà, però la mort, la naturalesa, l'aversió a la guerra, la caça, la infància i la soledat van ser una constant en la seva obra. Un conjunt de llibres que el mateix Delibes volia que fossin recordats com un encert a l'hora de pintar Castella.

El 1955 va guanyar el Premi Nacional de literatura per "Diario de un cazador", i va repetir premi l'any 1999 per "El hereje", una obra sobre les relacions humanes, homes i dones en lluita amb ells mateixos i contra el món en què viuen.

El 1958 rep el Premi Fundació Juan March de literatura per "La hoja roja". Quatre anys després va obtenir el Premi de la Crítica amb "Las ratas". El 1974, any en què va morir la seva dona, va ser escollit acadèmic de la Llengua, i el 1982 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de les lletres, guardó compartit amb Gonzalo Torrente Ballester. El 1991 va rebre el Premi Nacional de les Lletres, i el 1993, el Premi Cervantes.

Delibes ha estat traduït a més de vint idiomes, i moltes de les seves obres han estat adaptades al cinema i al teatre.

La seva obra desenvolupa dues tesis: l'autenticitat de la vida rural davant la civilització urbana, i la mort com a pedra de toc del sentit últim de la vida. El pessimisme i l'acció lenta dels seus inicis es va convertir en agilitat, sovint sense tesi explícita, i amb un llenguatge molt acurat. De les més de 30 obres que va escriure, destaquen títols com "Los santos inocentes", "Cinco horas con Mario", "Mi idolatrado hijo Sisí", "El disputado voto del señor Cayo", "El hereje" o "Las ratas".
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut