Google sosté que el jutge italià posa en perill la llibertat d'internet
Google considera que la sentència del jutge italià que ha condemnat tres dels seus executius és una seriosa amenaça contra internet.
En un apunt al seu blog oficial, Google deixa clar que el vídeo amb burles d'un noi amb síndrome de Down que els seus companys de classe van penjar a la xarxa és del tot reprovable i recorda que el van eliminar al cap d'unes hores de rebre la corresponent denúncia.
Com es deixa clar, per part de Google, els empleats condemnats per la justícia italiana no van tenir res a veure amb el vídeo, ni en la seva producció ni en la seva distribució.
Per tot això, l'empresa considera que la decisió judicial és un atac a la llibertat i sosté que el sistema actual pel qual es dóna llibertat a les persones i amb posteritat es retiren les peces que són denunciades és una garantia de la llibertat d'expressió i permet donar sortida a la creativitat.
Si a partir d'ara, llocs com YouTube o Blogger han de sentir-se responsables dels continguts que es posen en circulació, de forma prèvia, la xarxa que coneixem avui desapareixerà. Aquestes empreses o les xarxes socials, argumenten, no poden controlar amb antelació tots aquests continguts.
El debat arriba al nostre país
La notícia ja va provocar reaccions i en un article a la popular Techcrunch, per exemple, s'advertia que el jutge Oscar Magi desconeix la realitat d'internet i el sentit de llocs com YouTube.
Al nostre país, per exemple, Dolors Reig, experta en xarxes socials, ha dit mitjançant el servei de Twitter que no s'hi val a defensar l'argument que la llibertat de tots té a veure amb la llibertat de Google, i sosté que una empresa com aquesta té recursos per filtrar millor els continguts que es carreguen a les seves xarxes.
En una escola de Torí
El cas sembla fàcil de relatar tot i la complexitat de les decisions que giren al seu voltant. Un noi amb síndrome de Down és objecte de befes per part dels companys de classe, que ho filmen i en pengen el vídeo. Quan es demana a YouTube, propietat de Google, que retiri el vídeo, ho fa. Però ara un jutge italià considera que haurien d'haver impedit que el vídeo arribés a veure's mai. Com ho podien fer? Posant controls previs a les emissions lliures dels ciutadans? El debat queda obert.
L'associació ViviDown i l'Ajuntament sostenien una acusació de difamació, de la qual han estat absolts. Però els tres imputats han estat considerats culpables, en canvi, d'atemptar contra la privacitat.
La decisió judicial és rellevant, perquè el que diu la sentència és que Google hauria d'haver disposat de mecanismes que impedissin que el vídeo hagués estat mai visible, mentre que ells, en canvi, argumenten que quan van saber que hi era el van retirar.
Però el jutge ha valorat la situació d'indefensió del noi amb la síndrome de Down, de qui un grup de companys d'una escola tècnica de Torí feien befa mentre un altre ho filmava i la resta s'hi mostraven indiferents.
Com es deixa clar, per part de Google, els empleats condemnats per la justícia italiana no van tenir res a veure amb el vídeo, ni en la seva producció ni en la seva distribució.
Per tot això, l'empresa considera que la decisió judicial és un atac a la llibertat i sosté que el sistema actual pel qual es dóna llibertat a les persones i amb posteritat es retiren les peces que són denunciades és una garantia de la llibertat d'expressió i permet donar sortida a la creativitat.
Si a partir d'ara, llocs com YouTube o Blogger han de sentir-se responsables dels continguts que es posen en circulació, de forma prèvia, la xarxa que coneixem avui desapareixerà. Aquestes empreses o les xarxes socials, argumenten, no poden controlar amb antelació tots aquests continguts.
El debat arriba al nostre país
La notícia ja va provocar reaccions i en un article a la popular Techcrunch, per exemple, s'advertia que el jutge Oscar Magi desconeix la realitat d'internet i el sentit de llocs com YouTube.
Al nostre país, per exemple, Dolors Reig, experta en xarxes socials, ha dit mitjançant el servei de Twitter que no s'hi val a defensar l'argument que la llibertat de tots té a veure amb la llibertat de Google, i sosté que una empresa com aquesta té recursos per filtrar millor els continguts que es carreguen a les seves xarxes.
En una escola de Torí
El cas sembla fàcil de relatar tot i la complexitat de les decisions que giren al seu voltant. Un noi amb síndrome de Down és objecte de befes per part dels companys de classe, que ho filmen i en pengen el vídeo. Quan es demana a YouTube, propietat de Google, que retiri el vídeo, ho fa. Però ara un jutge italià considera que haurien d'haver impedit que el vídeo arribés a veure's mai. Com ho podien fer? Posant controls previs a les emissions lliures dels ciutadans? El debat queda obert.
L'associació ViviDown i l'Ajuntament sostenien una acusació de difamació, de la qual han estat absolts. Però els tres imputats han estat considerats culpables, en canvi, d'atemptar contra la privacitat.
La decisió judicial és rellevant, perquè el que diu la sentència és que Google hauria d'haver disposat de mecanismes que impedissin que el vídeo hagués estat mai visible, mentre que ells, en canvi, argumenten que quan van saber que hi era el van retirar.
Però el jutge ha valorat la situació d'indefensió del noi amb la síndrome de Down, de qui un grup de companys d'una escola tècnica de Torí feien befa mentre un altre ho filmava i la resta s'hi mostraven indiferents.
