Perquè la seva retractació, a més de donar una trista imatge de persona amb gran capacitat de desdir-se després d'haver redactat en dues ocasions la seva convicció, la rebaixa al nivell d'anècdota per fer-nos creure que no volia dir el que va dir i assegurar-nos que no va ser capaç d'avaluar les conseqüències de les seves paraules un cop vam veure tots en directe el curt recorregut públic del seu ideal.

Més enllà que siguin també aquestes les raons de tanta desafecció política, que ho són indubtablement, no sembla educatiu per a un alumnat mancat de valors com denuncien els mestres, que el titular de la cartera de la qual depenen no hagués sabut reflexionar adequadament abans de parlar. Amb aquestes excuses d'anar per casa, algun professor li hauria de dir allò que solen advertir als alumnes quan els veuen a punt de contestar de manera esverada: "Pensa bé el que diràs". En no haver-ho fet, ara són els seus anteriors aliats els que fan seva l'admonició del sacerdot quan casa una parella i reclama possibles objeccions dels presents.

Parla ara o calla per sempre. Perquè son els altres consellers, diputats, alcaldes i militants socialistes que comparteixen la mateixa tesi sobre el govern i el país els que després de veure's sorpresos han passat a sentir-se enganyats i decebuts. O com m'ha dit un dels seus afins: "Profundament entristit".