janquim / Barcelona

El futur dels mòbils passa per millorar la capacitat de la xarxa

Com serà l'experiència mòbil l'any 2020? Una de les sessions més concorregudes d'aquest Mobile World Congress que té lloc a Barcelona ha intentat respondre a aquesta pregunta. S'han proposat, almenys, tres camps on poder assajar la solució a l'interrogant però la conclusió més certa és que és difícil de predir res, i encara menys si s'observa la transformació que el sector ha viscut en tan sols una dècada.

Actualitzat
El primer paquet de respostes es podria etiquetar amb la paraula "visió". Hi han fet les seves aportacions Peter Meier, de Metaio, i Hamnpus Jakobson, de TAT. I no han hagut de viatjar gaire en el temps. Abans que acabi aquest any la tecnologia que aquestes empreses desenvolupen i ofereixen permetrà, per exemple, jugar al famós "pacman" en un parc públic o qualsevol altre espai obert. Només caldrà mirar el mòbil, perquè les tecnologies de la realitat augmentada deixaran que l'usuari "vegi el joc".

Naturalment, la gent que passi pel voltant no entendrà res... Ara mateix, la realitat augmentada ja permet la visió en tres dimensions, aplicant el mòbil damunt d'objectes reals. Proporciona informació geolocalitzable però també serveix per desplegar un tutorial perquè els empleats d'un taller sàpiguen com es desmunta el motor d'un cotxe. Com que no agrada a ningú posar el mòbil de forma estranya damunt d'un paisatge i llegir la informació, n'hi ha prou de connectar-hi unes ulleres com les que fabrica Vuzix. Es tracta d'adquirir més naturalitat. I el pas següent serà la projecció d'aquesta informació, amb làser, sobre qualsevol superfície. Per exemple, damunt de les llambordes humides d'un centre històric per seguir una ruta turística.

Els mòbils de pantalla doble, amb interacció entre les dues, no trigaran gaire a arribar.

Tots aquests casos, però, tendiran, com ha insistit Jakobnson, a amagar la tecnologia, que ara mateix es troba en un primer pla i que hauria de ser invisible. No ens interessa la tecnologia, sinó les utilitats que ens proporciona.

En un segon grup es poden classificar les anàlisis basades en el comportament de les persones.

Cecilia Atterwall, del laboratori de consumidors d'Ericsson, està convençuda que per interpretar el futur fa falta entendre el comportament present. Per això ha destacat que el mòbil és ara com ara l'aparell més personal de què disposem i aquest n'és el punt fort principal. L'element crucial és la connectivitat i, com ha exposat, les noves generacions ja no són capaces d'imaginar un món sense l'opció de connectar-se. La tecnologia ja permet que tinguem targetes de crèdit molt més segures, que comprovem situacions que ens preocupen com la meteorologia o el trànsit i que triem millor el restaurant a partir de les crítiques dels que ja hi han anat. Però aquestes utilitats encara no s'han estès prou tot i que existeixen. La seva predicció és que per força és la ruta que seguirem, amb milers de milions d'aparells connectats i amb noves classes emergents, en països com l'Índia, que voldran fer servir els avantatges d'aquestes tecnologies.

La clau de l'èxit serà la senzillesa, sobretot quan es tracti de gastar diners o de relacionar-se amb l'administració. Els tràmits a través del web són encara enrevessats, però els mòbils, obligats per la seva dimensió menor, han hagut d'oferir models molt més comprensibles. Una idea semblant és la que ha defensat Dominic Endicott, de Nauta Capital: els mòbils obliguen les empreses a pensar interfícies senzilles i clares que assegurin un ús confortable.

Això és el que ha assenyalat Suraj Shetty, vicepresident de Cisco, que ha assumit el paper del realista representant el tercer grup d'intervencions, les que dibuixaven els mínims d'aquesta visió expressada pels més "somiadors".
Tal com ho ha dit, en primer lloc fa falta canviar i millorar les infraestructures. Sense aquest esforç, l'experiència dels usuaris no podrà millorar. La xarxa està dissenyada per la navegació senzilla i ara el nombre de dades que hi circulen s'ha multiplicat de forma exponencial. La seva previsió és que cap al 2014 el vídeo ja sigui el producte més "transportat" en aquestes xarxes, amb un 66% del total.

Per tant, caldrà fer tot el possible perquè la debilitat actual de les xarxes no aturi el procés d'innovació. A més, canviarà el model de negoci, basat fins ara en la veu i els SMS, per donar prioritat al servei de dades, al vídeo i als serveis que parteixen de materials emmagatzemats a la mateixa xarxa (al "núvol").

Gene Reznik, d'Accenture, ha reblat el clau amb una exposició en què ha subratllat els avenços dels darrers deu anys. Les empreses que avui són la representació més clara de l'èxit d'internet no tenien aquest paper o no existien abans de l'any 2000. La innovació haurà de centrar-se a repensar el negoci mateix. Si les asseguradores cobren a les persones segons el seu comportament, premiant el "bon conductor", per exemple, per què no podrien les operadores buscar vies similars? Com a mínim ho ha deixat anotat.
Anar al contingut