La falta d'acord entre els partits avorta la llei electoral catalana aquesta legislatura
Havia de ser una de les lleis estrella de la legislatura. La prioritat número 1 del Parlament per reaccionar davant la desafecció, segons el seu president, Ernest Benach. Però la llei electoral catalana no es podrà aprovar tampoc aquesta legislatura i, una vegada més, ha quedat en no res. La ponència parlamentària encarregada de redactar-la ha certificat el seu fracàs després de deu reunions. La feina feta fins ara es recollirà en un informe que haurà de servir per a una hipotètica ponència futura que rescataria la llei electoral. La llei havia de definir un marc electoral propi per a Catalunya i s'havia de basar en el model de vegueries. Precisament la divisió i la representació territorial són els màxims esculls per a la nova llei.
Els ponents per a l'elaboració de la nova llei electoral del Parlament de Catalunya han abandonat el procés fins a la legislatura que ve. La ponència parlamentària ha certificat en la desena reunió el seu rotund fracàs davant la impossibilitat dels partits catalans de trobar un mínim denominador comú. La manca d'acord deixa sense llei, ni parcial ni completa, aquesta legislatura.
De fet, la trobada d'aquest divendres havia de ser clau per buscar l'acord. Els 14 membres de la ponència s'havien emplaçat a la reunió per intentar per última vegada arribar a un pacte sobre el sistema de distribució d'escons. Tot i l'ultimàtum, les negociacions no han arribat a bon port i la ponència s'ha partit en dos grups. D'una banda, CiU i ERC, partidàries de preservar la representació dels territoris menys poblats, i d'una altra la resta de partits, favorables a una proporcionalitat molt més elevada.
Un altre punt que crea conflicte és el nou model territorial i el pes en escons que ha de tenir cada vegueria. Els partits del govern i Ciutadans estaven d'acord en un model de representativitat basat en l'informe d'uns experts. Convergència i Unió i el PP, per diferents motius, no acceptaven aquest sistema. CiU està d'acord amb les vegueries però difereix en la quantitat d'escons per zona. Els populars no volen abandonar les províncies.
Per aprovar la llei cal com a mínim el suport de 90 dels 135 disputats del Parlament, fet que implica que els dos partits amb més representació -CiU i PSC- s'han de posar d'acrord. Els representants dels sis grups parlamentaris catalans han decidit, davant la impossibilitat de trobar un consens, donar per liquidada la ponència i han renunciat fins i tot a aprovar una llei electoral parcial que inclogués mesures innovadores sobre la transparència, la despesa de les campanyes i la creació d'una Sindicatura Electoral catalana.
En una setmana, en la reunió vinent, que ja hi havia prevista, els partits presentaran un informe sobre els punts en els quals hi ha hagut acords puntuals, com ara la transparència o la Sindicatura de Comptes. Amb aquests informes s'editarà un dossier que serveixi per reprendre la negociació la legislatura que ve.
Una llei catalana per combatre la desafecció
El debat sobre la llei electoral va començar el novembre del 2009, després de l'esclat del "cas Pretòria". Tenia un doble objectiu: combatre la desafecció política que apuntaven les enquestes d'opinió i la desconfiança en la classe política.
El president de la Generalitat, José Montilla, i el del Parlament, Ernest Benach, van demanar llavors a totes les forces parlamentàries un esforç per tenir la llei en aquesta legislatura. El fracàs de la ponència, però, ha comportat també la renúncia a les mesures de transparència i regeneració que es volien introduir.
Catalunya té competències en aquesta matèria, però la falta d'acord polític ha impedit sempre articular un marc electoral propi.
De fet, la trobada d'aquest divendres havia de ser clau per buscar l'acord. Els 14 membres de la ponència s'havien emplaçat a la reunió per intentar per última vegada arribar a un pacte sobre el sistema de distribució d'escons. Tot i l'ultimàtum, les negociacions no han arribat a bon port i la ponència s'ha partit en dos grups. D'una banda, CiU i ERC, partidàries de preservar la representació dels territoris menys poblats, i d'una altra la resta de partits, favorables a una proporcionalitat molt més elevada.
Un altre punt que crea conflicte és el nou model territorial i el pes en escons que ha de tenir cada vegueria. Els partits del govern i Ciutadans estaven d'acord en un model de representativitat basat en l'informe d'uns experts. Convergència i Unió i el PP, per diferents motius, no acceptaven aquest sistema. CiU està d'acord amb les vegueries però difereix en la quantitat d'escons per zona. Els populars no volen abandonar les províncies.
Per aprovar la llei cal com a mínim el suport de 90 dels 135 disputats del Parlament, fet que implica que els dos partits amb més representació -CiU i PSC- s'han de posar d'acrord. Els representants dels sis grups parlamentaris catalans han decidit, davant la impossibilitat de trobar un consens, donar per liquidada la ponència i han renunciat fins i tot a aprovar una llei electoral parcial que inclogués mesures innovadores sobre la transparència, la despesa de les campanyes i la creació d'una Sindicatura Electoral catalana.
En una setmana, en la reunió vinent, que ja hi havia prevista, els partits presentaran un informe sobre els punts en els quals hi ha hagut acords puntuals, com ara la transparència o la Sindicatura de Comptes. Amb aquests informes s'editarà un dossier que serveixi per reprendre la negociació la legislatura que ve.
Una llei catalana per combatre la desafecció
El debat sobre la llei electoral va començar el novembre del 2009, després de l'esclat del "cas Pretòria". Tenia un doble objectiu: combatre la desafecció política que apuntaven les enquestes d'opinió i la desconfiança en la classe política.
El president de la Generalitat, José Montilla, i el del Parlament, Ernest Benach, van demanar llavors a totes les forces parlamentàries un esforç per tenir la llei en aquesta legislatura. El fracàs de la ponència, però, ha comportat també la renúncia a les mesures de transparència i regeneració que es volien introduir.
Catalunya té competències en aquesta matèria, però la falta d'acord polític ha impedit sempre articular un marc electoral propi.
