La SGAE reclama quota a un restaurant del Vendrell que posa música lliure

Actualitzat a les 15:58 h 08/02/2010

La croada de la SGAE perquè se satisfacin els drets d'autor ha topat amb l'oposició d'un restaurant del Vendrell. El propietari del local on hi ha música de fons no vol pagar cànons a la societat d'autors perquè, justament, selecciona peces de música considerada lliure.

Envia-ho

La música que sona al restaurant no té drets d'autor, però la SGAE ja l'ha visitat tres vegades per reclamar-li la corresponent quota mensual. Aquest restaurant del Vendrell que porta el nom d'on està ubicat, Al Costat del Museu, és dels pocs que s'han enfrontat amb la Societat General d'Autors i Editors.

"Els vam dir que no havíem de pagar perquè és música que no està adherida al seu repertori", explica el restaurador, Santi Medina. El local descarrega la música de pàgines com Jamendo, on hi ha cançons que es paguen per sentir-se en locals comercials, però la recaptació no passa per la SGAE, sinó que se'n va directament a l'autor. És el que defensen aquest restaurant i els seus clients.

El restaurant i la SGAE ja han fet un primer acte de conciliació als jutjats; però, de moment, no han arribat a cap acord.

comentaris - (16)

Pàgina 1 de 4

Dóna'ns la teva opinió

Avís:

Tots els comentaris passen per un procés de moderació, per això poden trigar uns minuts a aparèixer publicats.

Aquests comentaris són l'opinió dels usuaris i no la d'aquest portal.

No s'admeten comentaris insultants, ni racistes, ni contraris a les lleis vigents.

No es publicaran comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.

No es publicaran els comentaris que incompleixin les condicions d'ús que asseguren una participació de qualitat i respectuosa.

Recomanacions per als comentaris:

Els comentaris han de ser educats i no poden caure en el mal gust.
Aconsellem fer servir una ortografia correcta, amb punts i comes, perquè l'opinió sigui més entenedora.
Recomanem escriure amb un ús adequat de les majúscules i les minúscules: un comentari tot en majúscules fa la sensació que s'està cridant, mentre que un comentari tot en minúscules es pot malinterpretar o no entendre's correctament si conté noms propis o topònims.