Canton
Actualitzat a les
00:14 h
08/02/2010
La presència de la Xina a l'Àfrica està fent canviar el joc de poders sobre el continent. L'estratègia política i econòmica porta el gegant asiàtic a invertir-hi, construir-hi infraestructures i també administrar-hi medicaments efectius contra la malària. Es pren en només dues dosis i té pocs efectes secundaris. El temps dirà les conseqüències d'aquesta penetració xinesa a l'Àfrica, vista amb recel des d'Occident, però de moment, per exemple amb els medicaments contra la malària, els africans la reben amb els braços oberts.
Fa disset segles que la medicina tradicional xinesa va començar a fer servir la
planta artemisinina per fer beuratges contra la malària. Als anys 70, el professor Li Guoqiao va començar a aïllar-ne l'ingredient actiu i a aplicar-lo a diferents zones del sud de la Xina. Ara, experts de la Universitat de Medicina Tradicional de Canton l'estan utilitzant amb èxit en la lluita contra la malària. La novetat:
dues dosis en 24 hores per matar el plasmodi que causa el paludisme, i amb
pocs efectes secundaris per al pacient.
Pres per via oral, aconsegueix que dues hores després els protozous deixin de reproduir-se, i ara mateix
no hi ha altres medicaments que tinguin un efecte tan immediat. Els xinesos calculen poder produir 5.000 milions de pastilles d'artemisinina en un any i garantir les necessitats dels pacients de tots els països afectats per la malària arreu del món.
Unes pastilles que no servirien de res sense un
mètode per administrar-les a tota una població de forma coordinada. Experts xinesos han aconseguit que els 10.000 habitants de l'illa de Mohali, a les Comores, les prenguessin els mateixos dies. Una experiència que
en dos anys ha buidat l'hospital local de pacients de malària i que ha despertat l'interès d'una desena de països més.
Amb un
preu de cost d'un euro i sense efectes secundaris importants, aquestes pastilles
podrien posar remei a una de les malalties més importants del Tercer Món. Una victòria diplomàtica per a Pequín, que en els últims anys ha
reforçat la seva presència per interessos econòmics i polítics a l'Àfrica, on, comprant petroli o construint infraestructures, ha canviat els equilibris de l'època postcolonial.
