Barcelona
Actualitzat a les
00:31 h
07/02/2010
És la maldat una malaltia? És inherent a la condició humana? Experts en disciplines com la psiquiatria, la psicologia o la filosofia s'han reunit a Barcelona per parlar d'aquest tema. No hi ha, ni de bon tros, unanimitat en les diferents anàlisis, tan diverses com tipus de maldats podem trobar, des de la violència gratuïta, sense motiu aparent, fins a la que s'activa com a resposta a un fet. Tot i això, hi ha especialistes que creuen que sí, que la maldat té una part de malaltia. També alerten que a més intel·ligència, més capacitat de perversió i de fer mal.
"La maldat és un fenomen tan complex que no té una explicació única". La reflexió és del psicòleg forense i professor de psicopatologia de la Universitat de Barcelona Adolfo Jarne, que sosté que,
malgrat existir una base patològica, en la maldat també hi ha una dimensió "incomprensible", de difícil explicació si no es tenen en compte altres aspectes.
Adolfo Jarne és un dels participants a la jornada "Maldat, delicte i psicopatologia", organitzada per la Fundació Vidal i Barraquer amb el repte de saber si es pot fer mal des de la salut i també des de la malaltia. Jarne alerta que
"a tots ens pot passar". En determinades circumstàncies i moments, diu, una persona a qui no qualificaríem de malvada pot arribar a fer coses nocives per als altres.
Pel doctor en Filosofia a la UB i en Teologia a la Universitat Ramon Llull (URL), Francesc Torralba, l
a maldat és reactiva i quan una persona l'ha rebut, la torna. Tot i això, hi ha casos on no s'observa una relació causa-efecte i que es tracta de
maldat "gratuïta", situació que no es pot explicar racionalment.
De maldat i malvats n'hi ha de molts tipus. Hi ha persones que saben que estan fent el mal i que senten plaer per aquesta raó. Són els que el psicòleg clínic de l'Hospital de Dia d'Adolescents de Badalona de la Fundació Vidal i Barraquer Mark Dangerfield defineix com a
"perversos".
La perversió és la forma de vida que han adoptat i l'única manera de relacionar-se amb la resta de la societat. Dangerfield assegura que la "satisfacció" que senten quan actuen els fa continuar endavant. Una de les característiques d'aquest col·lectiu és que intenten presentar el que és dolent com a bo a través d'enganys i que són plenament conscients que estan fent mal.
També hi ha una
maldat compulsiva, aquella que es converteix en necessària i que no es pot deixar. En aquests casos és quan podem trobar un component de malaltia en la maldat. Seria el cas, per exemple, dels psicòtics, pels quals, segons Montserrat Davins, psicòloga especialista en maltractaments a la dona, fer mal és l'única manera que tenen per comunicar-se. Davins i Dangerfield coincideixen que les persones psicòtiques no cometrien cap acte violent si poguessin explicar amb paraules el que senten dins seu.
Una altra tipologia és la d'aquells que actuen amb
maldat com a "via de descàrrega". Es tracta de persones molt danyades personalment, que han viscut situacions catastròfiques, que no poden pensar i evacuen el seu malestar a través de la violència, tot i que no són conscients que fan mal.
Més intel·ligent, més pervers
La intel·ligència i la capacitat cognitiva de cada persona influeix també en el punt de maldat que pot arribar a infligir una persona. A més intel·ligència es pot actuar de manera més perversa i amb
més capacitat per enganyar i amagar el que es fa. Aquesta pot ser una maldat més persistent, fina, invisible i amb conseqüències més negatives, assegura Torralba.
Ha puntualitzat que la
violència individual també s'explica en ocasions com a conseqüència indirecta de les estructures socials, polítiques i econòmiques que l'oprimeixen. En aquest sentit, ha defensat que la crisi econòmica pot generar aquestes situacions de "col·lapse i malestar vital" i també pot explicar la situació d'alguns joves que senten que no tenen expectatives de futur.
Part necessària d'agressivitat
En
tots els humans existeix una part d'agressivitat necessària per poder defensar-se, "que no vol dir maldat", puntualitza Mark Dangerfield. Aquesta agressivitat no ha de tenir necessàriament el component destructiu. En aquest sentit, ha defensat que la bondat extrema "també té una part de trastorn", ja que no és adequat no respondre davant de cap situació i ha afegit que és destructiu no defensar-se davant de res.
