Londres

Dimiteix el científic que va manipular dades sobre l'escalfament del planeta

El director de la Unitat de Recerca sobre el Canvi Climàtic de la Universitat britànica d'East Anglia, Phil Jones, ha presentat la dimissió de la seva càtedra després que ahir el diari "The Guardian" el va acusar d'haver amagat errors en la recopilació de dades que van ser clau per consolidar la teoria de la influència humana en l'escalfament del planeta. Jones havia quedat en dubte quan a meitats de novembre va esclatar l'anomenat "Climagate": una filtració de centenars de mails d'aquest departament que revelaven que es va ocultar informació al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC) per evitar dubtes sobre l'efecte del CO2 a la temperatura del planeta.

Actualitzat
"The Guardian" ha afegit ara que milers de correus electrònics i documents de la universitat que també van ser piratejats demostren que una sèrie de mesures de temperatures preses en estacions meteorològiques a la Xina contenien greus errors que van ser amagats de manera intencionada.

Segons aquesta informació, Jones no va difondre els errors comesos per uns dels seus col·laboradors, el professor Wei-Chyung Wang, de la Universitat d'Albany (EUA), tot i que altres col legues li van advertir que "hi havia ficat la pota". Aquests intents d'amagar errors en les dades sobre temperatura a la Xina demostren, segons el diari britànic, la relació entre el "Climagate" i l'IPCC, ja que un estudi basat en aquestes mesures defectuoses va servir perquè aquest organisme de l'ONU advertís els perills immediats del canvi climàtic.

La informació arriba en un moment delicat per l'IPCC, acusat també recentment de no haver comprovat amb prou rigor les dades d'una investigació que pronosticava que totes glaceres de la serralada de l'Himàlaia estarien foses l'any 2035. "The Guardian" denuncia que la Universitat d'East Anglia ha rebutjat sistemàticament les peticions de fer públics els documents elaborats per la Unitat de Canvi Climàtic que va dirigir Jones fins al desembre.

Les dades en qüestió són una sèrie històrica recollida en estacions meteorològiques a la Xina sobre les variacions de temperatura en l'últim mig segle i van aparèixer per primera vegada publicades a la revista científica "Nature", i van ser utilitzades per l'IPCC com un dels elements clau de la seva hipòtesi. La meitat de les estacions estaven situades en enclavaments rurals i l'altra meitat en enclavaments urbans, i la conclusió de l'estudi publicat el 1990 va ser que l'augment de les temperatures registrat a la Xina era conseqüència d'un fenomen global de canvi climàtic i no de l'escalfament produït per les ciutats. L'IPCC es va basar en aquestes dades per concloure en el seu informe del 2007 que la influència de les grans aglomeracions urbanes en l'augment de la temperatura de l'atmosfera és escassa.

El que revelen també els correus electrònics als quals ha tingut accés "The Guardian" és que l'exdirector de la Unitat de Canvi Climàtic de la Universitat d'East Anglia, Tom Wigley, tenia seriosos dubtes sobre el fonament científic de l'estudi, que va marcar un abans i un després en la teoria del canvi climàtic. En un dels correus enviats en aquella època, Wigley li preguntava a Jones: "Confies plenament en W-CW [Wei-Chyung Wang]. Per què, per què i per què no ho vau dir al principi [que hi va haver errors en el procés de registrar els canvis de temperatura]?".



Els mails del "Climagate".
Anar al contingut