Aquesta última incertesa es va reactivar aquest any com a conseqüència de l'estat de les finances públiques de Grècia i les dificultats que començava a tenir per col·locar el deute públic. Espanya se n'ha anat contagiant progressivament, fins que ha acabat entrant de ple a l'ull de d'huracà. Aquesta setmana, després de les declaracions d'organismes com l'FMI, del Krugman, dels articles a la premsa internacional, de les pressions de les agències de ràting i de l'oposició frontal a la reforma de les pensions, tot el mercat ha pogut identificar una víctima clara. El resultant ha estat una correcció de la majoria de companyies del mercat continu generalitzada, independentment del sector o dels beneficis del quart trimestre o els esperats per al 2010. De poc ha servit l'anàlisi de Zapatero respecte al cost dels interessos del deute espanyol respecte al PIB (millor que el de França), el fet que Espanya tingui molt menys deute que Grècia o Itàlia i un dèficit també menor o el pla de reducció de despeses presentat a la Comissió Europea.

Un efecte més global d'aquesta incertesa és la debilitat que ha transmès a l'euro. L'enfortiment del dòlar que estem veient des de principis d'any i que s'ha accentuat la darrera setmana ha provocat descensos dels preus de les matèries primeres. Aquest descens, a la vegada, ha pesat sobre les cotitzacions de les empreses energètiques i de materials, fet que explicaria una part de les caigudes de les borses mundials que hem estat veient.

Fora d'aquestes factors que esmentem, l'evolució de l'economia mundial ens fa ser positius a mig termini. Divendres passat sorprenia la dada del PIB del quart trimestre als Estats Units (5,7%). Aquesta setmana l'enquesta ISM sobre el sector manufacturer americà, la despesa personal americana, les vendes minoristes a Alemanya, la producció industrial al Brasil i les ordres industrials americanes (les alemanyes es quedaven més curtes) han sorprès positivament, com ja és habitual des de fa mesos. Per altra banda, els resultats empresarials del quart trimestre estan sortint molt bé, amb índexs de sorpresa en el cas americà per sobre de cinc (cinc sorpreses positives en beneficis per cada una de negativa) i europeus per sobre d'u, tant en beneficis com en vendes.

Entenem doncs que el mercat està cotitzant aquestes incerteses, que malauradament poden tardar temps en dissipar-se (sobretot el cas de la sortida de la crisi dels perifèrics), però que les dades econòmiques continuen mostrant un escenari de recuperació a la majoria de mercats mundials.