Comentari
Actualitzat a les
12:54 h
21/06/2010
Dos alcaldes catalans han tingut l'encert de recordar-nos que teníem un parell d'assignatures col·lectives pendents. Polítiques, socials i econòmiques. Dues matèries difícils, molestes, dures, esquerpes que anaven saltant-se les convocatòries d'un examen imprescindible. I heus ací que l'alcalde de Vic per les conseqüències del fenomen de la immigració i el d'Ascó pel debat pendent sobre el futur energètic del país ens han forçat la memòria obligant-nos a posar-nos-hi.
Dues qüestions cabdals, que independentment de l'encert o l'error en els plantejaments o les decisions, s'havia decidit anar aparcant per pors lògiques i temences humanes però no per responsabilitat com ens havien volgut fer creure. Per què la responsabilitat de tot govern, si vol exercir el lideratge que li és propi, és encarar els problemes, deixar constància de la seva existència i proposar sortides que ens ajudin a entendre'ls i/o ens motivin a combatre'ls. I marcar el camí.
Però és clar, fa temps que estem orfes de capdavanters que assumeixin responsabilitats sense recels i executin decisions sense recances. Per això ara a alguns els sorprèn que dos batlles hagin posat la resta d'institucions sota sospita després d'haver assenyalat que el rei estava nu.
I els senyors Vila d'Abadal i Vidal han dit als executius de la Generalitat i central que és de rucs mirar-se el dit quan aquest assenyala la Lluna. Han exportat el problema del seu municipi a la política catalana i espanyola i, a mesura que van passant els dies i es van centrant les coses, apareixen com els més sensats de tots plegats. L'explicació no té secrets. Ells, com els seus col·legues municipals saben, per què viuen i pateixen de què parlen.