Els observadors dubten de la utilitat de l'iPad però alhora estan fascinats
No té càmera. Però no pesa gens. No té USB però és elegant. No serveix als creadors però agradarà als consumidors. Detractors i entusiastes ja han començat el debat sobre el nou producte d'Apple, la firma que d'entrada ha aconseguit tenir mig món pendent de la seva presentació. El 3cat24 va seguir ahir en directe la presentació del nou dispositiu d'Apple. Avui observa els comentaris sorgits arreu i la primera conclusió és que tot i que en general s'indiquen moltes mancances del producte gairebé tothom se sent fascinat pel seu aspecte.
El nou giny d'Apple va ser un rumor durant mesos, una llarga expectativa de setmanes i, per fi, ahir al vespre, un aparell amb nom propi presentat pel president de la companyia, Steve Jobs. Vint-iquatre hores després, l'iPad ja ha aixecat una certa polèmica entre els seus detractors i els que se senten entusiasmats per aquesta pantalla que segons l'eslògan oficial és un dispositiu màgic i revolucionari, amb la tecnologia més avançada i a un preu increïble.
Lector d'e-llibres
La incorporació de totes les aplicacions del telèfon d'Apple sembla una oferta llampant però, sens dubte, la més nova és iBooks, perquè permetrà afegir un magatzem de llibres als que ja té Apple (iTunes per a la música i iApps per a les aplicacions del mòbil que ara també serviran als usuaris de la nova iPad). D'una banda, això garanteix una comunitat d'usuaris fidels a una marca però sobretot representa un nou front per competir amb Amazon i el seu Kindle, líders en el mercat dels llibres electrònics. Ara com ara no queda clar que aquesta opció també s'ofereixi d'entrada en el mercat internacional i podria limitar-se als Estats Units, però el més probable és que arribi quan Apple acordi els termes amb els editors europeus i d'altres llocs del món. De moment, ha aconseguit un pacte sonat amb els editors més importants dels Estats Units.
Cop de mà al periodisme
L'altra aplicació que caldrà observar amb molta atenció és la del "New York Times". Aquest mitjà ha apostat pels continguts de pagament i aquest camí ha provocat un debat encès sobre la seva efectivitat. Però amb l'iPad les coses canvien. Ja no es tracta de pagar per accedir a un web sinó de pagar per disposar d'una aplicació que permet una experiència de lectura del tot diferent. Si l'acord amb el diari s'estén a d'altres mitjans, i ja n'hi ha uns quants d'interessats, podria ser, com han vist alguns observadors, una jugada precisa d'Apple per contribuir a la renovació dels mitjans informatius, amenaçats de desaparició des de fa almenys una dècada però sense que ningú sàpiga assenyalar la data real d'aquesta profecia.
Acudits i paròdies
La lleugeresa, la comoditat i la bellesa, si es vol veure així, són trets destacats de l'iPad però ja hi ha qui es pregunta com s'hi escriurà: te l'has de posar a la falda? Has de doblegar els genolls? I com és comprensible han aparegut llistes d'acudits, la majoria basats en el doble significat del terme "pad", que vol dir "estoreta" però també es refereix a un producte d'ús femení. Els acudits insisteixen que el nou giny només es farà servir un cop al mes...
De fet, ja fa dos anys que circula per internet una paròdia televisiva de l'iPod que havia triat, justament, el nom iPad. De cop i volta, aquest vídeo ha retornat a escena, competint en èxit amb el vídeo oficial del producte.
Tot el que no té
Entre els defectes que hi han observat els experts, cal anotar almenys el fet que no disposi de càmera (que sí que es troba als ordinadors portàtils de la mateixa empresa). Ja s'ha descobert que o bé en tindrà o bé s'hi podrà connectar o bé Apple havia previst que en tingués, perquè en alguns programes l'ordinador et diu que facis una foto. Un error provocat per la pressa?
No té tampoc telèfon (una paradoxa per a un aparell que ha estat vist com un iPhone gegant). Potser s'assembla al mòbil d'Apple, però no té aquesta possibilitat.
A diferència dels portàtils, no permet la multitasca i quan es treballa amb una aplicació es tanca l'anterior. Els usuaris d'ordinador estan acostumats a tenir obertes diverses aplicacions i la resistència de l'aparell en els productes d'Apple en aquest terreny ha sigut superior a la dels PC. Sembla que la decisió té a veure amb la voluntat d'oferir una bateria de llarga durada, que permeti veure vídeos durant onze hores, però això debilita les opcions de l'iPad com a portàtil.
Tot i això, ja hi ha accessoris que podrien facilitar-ne aquest ús. El més notable és un teclat, al qual s'encaixa la pantalla prima de l'iPad. Però els crítics creuen que això és un reconeixement de les mancances del producte.
La lectura dels e-llibres sembla que no serà tan satisfactòria com amb les pantalles de tinta electrònica d'altres e-lectors.
No disposa de connexió USB, un altre inconvenient per a un aparell que no suportarà gaires interconnexions.
La crítica més severa assegura que és un aparell que fa moltes coses però que no destaca en cap. Com si fos una suma d'intencions sense aprofundir de forma clara en cap solució original.
Orientat al consum
Però el seu preu ha fet dubtar els més exigents. Potser no podrà competir amb la mena d'ordinadors portàtils que necessiten les persones que el fan servir per treballar, tot i que per un preu baix es poden obtenir les aplicacions ofimàtiques d'Apple del paquet iWorks. Però serà una competència molt dura en el mercat dels senzills netbooks, els ordinadors sense gaire més capacitat que la connexió a internet. Posats a escollir, un iPad ofereix unes prestacions molt superiors als netboooks que s'han posat en circulació.
Tots aquests defectes tenen a veure amb l'orientació. La convicció generalitzada és que el nou aparell s'adreça als consumidors de continguts. Per això és un gran aparell per navegar per internet, llegir diaris (sobretot si adapten el mitjà al format), veure pel·lícules, mirar fotos, escoltar música i llegir llibres. Però no té les mateixes utilitats per als creadors de continguts. Per si mateix, això no és una pega però sí que desvela un enfocament. I, per tant, endreça el mercat. El preu assequible també fa creure que Apple vol llançar un producte popular per al gran consum. Els creadors ja tenen els seus ordinadors.
Qui vulgui un aparell elegant, prim, còmode, per passar l'estona i gaudir de continguts, no s'ho haurà de pensar gaire per elegir entre un iPad i un netbook. Però els creadors de continguts segurament s'ho hauran de pensar molt abans de deixar-se temptar per la darrera novetat de la poma mossegada.
Lector d'e-llibres
La incorporació de totes les aplicacions del telèfon d'Apple sembla una oferta llampant però, sens dubte, la més nova és iBooks, perquè permetrà afegir un magatzem de llibres als que ja té Apple (iTunes per a la música i iApps per a les aplicacions del mòbil que ara també serviran als usuaris de la nova iPad). D'una banda, això garanteix una comunitat d'usuaris fidels a una marca però sobretot representa un nou front per competir amb Amazon i el seu Kindle, líders en el mercat dels llibres electrònics. Ara com ara no queda clar que aquesta opció també s'ofereixi d'entrada en el mercat internacional i podria limitar-se als Estats Units, però el més probable és que arribi quan Apple acordi els termes amb els editors europeus i d'altres llocs del món. De moment, ha aconseguit un pacte sonat amb els editors més importants dels Estats Units.
Cop de mà al periodisme
L'altra aplicació que caldrà observar amb molta atenció és la del "New York Times". Aquest mitjà ha apostat pels continguts de pagament i aquest camí ha provocat un debat encès sobre la seva efectivitat. Però amb l'iPad les coses canvien. Ja no es tracta de pagar per accedir a un web sinó de pagar per disposar d'una aplicació que permet una experiència de lectura del tot diferent. Si l'acord amb el diari s'estén a d'altres mitjans, i ja n'hi ha uns quants d'interessats, podria ser, com han vist alguns observadors, una jugada precisa d'Apple per contribuir a la renovació dels mitjans informatius, amenaçats de desaparició des de fa almenys una dècada però sense que ningú sàpiga assenyalar la data real d'aquesta profecia.
Acudits i paròdies
La lleugeresa, la comoditat i la bellesa, si es vol veure així, són trets destacats de l'iPad però ja hi ha qui es pregunta com s'hi escriurà: te l'has de posar a la falda? Has de doblegar els genolls? I com és comprensible han aparegut llistes d'acudits, la majoria basats en el doble significat del terme "pad", que vol dir "estoreta" però també es refereix a un producte d'ús femení. Els acudits insisteixen que el nou giny només es farà servir un cop al mes...
De fet, ja fa dos anys que circula per internet una paròdia televisiva de l'iPod que havia triat, justament, el nom iPad. De cop i volta, aquest vídeo ha retornat a escena, competint en èxit amb el vídeo oficial del producte.
Tot el que no té
Entre els defectes que hi han observat els experts, cal anotar almenys el fet que no disposi de càmera (que sí que es troba als ordinadors portàtils de la mateixa empresa). Ja s'ha descobert que o bé en tindrà o bé s'hi podrà connectar o bé Apple havia previst que en tingués, perquè en alguns programes l'ordinador et diu que facis una foto. Un error provocat per la pressa?
No té tampoc telèfon (una paradoxa per a un aparell que ha estat vist com un iPhone gegant). Potser s'assembla al mòbil d'Apple, però no té aquesta possibilitat.
A diferència dels portàtils, no permet la multitasca i quan es treballa amb una aplicació es tanca l'anterior. Els usuaris d'ordinador estan acostumats a tenir obertes diverses aplicacions i la resistència de l'aparell en els productes d'Apple en aquest terreny ha sigut superior a la dels PC. Sembla que la decisió té a veure amb la voluntat d'oferir una bateria de llarga durada, que permeti veure vídeos durant onze hores, però això debilita les opcions de l'iPad com a portàtil.
Tot i això, ja hi ha accessoris que podrien facilitar-ne aquest ús. El més notable és un teclat, al qual s'encaixa la pantalla prima de l'iPad. Però els crítics creuen que això és un reconeixement de les mancances del producte.
La lectura dels e-llibres sembla que no serà tan satisfactòria com amb les pantalles de tinta electrònica d'altres e-lectors.
No disposa de connexió USB, un altre inconvenient per a un aparell que no suportarà gaires interconnexions.
La crítica més severa assegura que és un aparell que fa moltes coses però que no destaca en cap. Com si fos una suma d'intencions sense aprofundir de forma clara en cap solució original.
Orientat al consum
Però el seu preu ha fet dubtar els més exigents. Potser no podrà competir amb la mena d'ordinadors portàtils que necessiten les persones que el fan servir per treballar, tot i que per un preu baix es poden obtenir les aplicacions ofimàtiques d'Apple del paquet iWorks. Però serà una competència molt dura en el mercat dels senzills netbooks, els ordinadors sense gaire més capacitat que la connexió a internet. Posats a escollir, un iPad ofereix unes prestacions molt superiors als netboooks que s'han posat en circulació.
Tots aquests defectes tenen a veure amb l'orientació. La convicció generalitzada és que el nou aparell s'adreça als consumidors de continguts. Per això és un gran aparell per navegar per internet, llegir diaris (sobretot si adapten el mitjà al format), veure pel·lícules, mirar fotos, escoltar música i llegir llibres. Però no té les mateixes utilitats per als creadors de continguts. Per si mateix, això no és una pega però sí que desvela un enfocament. I, per tant, endreça el mercat. El preu assequible també fa creure que Apple vol llançar un producte popular per al gran consum. Els creadors ja tenen els seus ordinadors.
Qui vulgui un aparell elegant, prim, còmode, per passar l'estona i gaudir de continguts, no s'ho haurà de pensar gaire per elegir entre un iPad i un netbook. Però els creadors de continguts segurament s'ho hauran de pensar molt abans de deixar-se temptar per la darrera novetat de la poma mossegada.
