L'Iraq executa Ali Hassan al-Majid, conegut com a "Alí el Químic", condemnat a mort quatre vegades
Les autoritats iraquianes han executat Ali Hassan al-Majid, més conegut per "Alí el Químic" i un dels més estrets col·laboradors de Saddam Hussein. El portaveu del govern n'ha confirmat l'execució, que ha justificat pels crims contra la humanitat comesos. A "Alí el Químic" el van arribar a condemnar a mort quatre cops. L'últim va ser per haver ordenat un atac amb armes químiques sobre la ciutat kurda de Halabja l'any 1988, en què van morir prop de 5.000 kurds. Va ser ministre de Defensa i d'Interior durant el règim de Saddam Hussein, que era cosí seu. De fet, se'l va considerar el representant més sanguinari del règim d'aquella etapa.
Amb l'execució d'Alí el Químic desapareix una de les figures més simbòliques de la brutalitat del règim del difunt dictador iraquià Saddam Hussein. Cosí de Hussein i un dels seus principals homes de confiança, ha estat penjat després d'haver acumulat quatre sentències de mort; l'última, per haver ordenat el 1988 un atac amb gas verinós contra la localitat kurda de Halabja, on van morir unes 5.000 persones. Prèviament, va ser condemnat per dirigir l'assassinat de desenes de xiïtes el febrer del 1999, pel genocidi de kurds a Anfal el 1988, i per la repressió de la revolta xiïta al sud de l'Iraq el 1991.
Nascut el 1941 a Tikrit, la mateixa ciutat que va veure néixer Saddam, Alí el Químic estava considerat el més brutal representant del règim. El seu destí final, la forca, ha estat el mateix que el del seu cosí, penjat també el 30 de desembre del 2006.
La seva pertinença al clan familiar de Saddam Hussein li va valer aviat el càrrec de ministre de Defensa, així com la seva inclusió en el Consell del Comandament Revolucionari, la instància suprema de poder de l'antic règim. Va dirigir, al capdavant de l'exèrcit, l'operació de repressió amb gasos verinosos de la sublevació autonomista del Kurdistan iraquià, el 1988, que va acabar amb la matança de 180.000 kurds. La ferotge repressió, que només a la ciutat de Halabja es va cobrar en un dia més de 5.000 víctimes, li va valer llavors el sobrenom d'"Alí el Químic".
(Aquest vídeo va ser enregistrat pels primers reporters que van entrar a Halabja després de l'atac químic).
El 1990, l'Iraq va ocupar Kuwait i Saddam Hussein va premiar a Al-Majid la seva fidelitat al règim nomenant-lo governador de la nova província. El febrer del 1991, una coalició internacional va alliberar Kuwait i Al-Majid va ser nomenat ministre de l'Interior. En aquest càrrec va tenir un paper fonamental en la sagnant repressió que va seguir a la revolta protagonitzada pels musulmans xiïtes el 1991, cosa que no va fer més que incrementar la seva llegenda d'home sense pietat. La mateixa actitud va quedar patent quan el 1996 no va tenir inconvenient a acabar amb la vida dels seus dos nebots, casats amb dues filles de Saddam Hussein i que havien desertat del país l'any anterior.
Cap al 1997, li va ser encomanada la direcció dels temuts serveis secrets iraquians i del partit governamental Baas, on va simbolitzar com ningú la repressió del règim, fent callar qualsevol vestigi de revolta. En els mesos previs a la invasió nord-americana que, l'abril del 2003, va derrocar del poder Saddam Hussein, va dirigir les operacions de l'exèrcit al sud del país i va efectuar una gira per diverses capitals àrabs a la recerca de suport.
Grups defensors dels drets humans van demanar que fos detingut per crims de guerra, però el seu rastre es va perdre en començar la guerra. Alguns mitjans de comunicació van afirmar que havia mort en un bombardeig de la coalició internacional a la ciutat meridional de Bàssora. Però tots els dubtes es van esvair després de la seva detenció el 23 d'agost del 2003 per les forces dels EUA desplegades a l'Iraq.
Al-Majid ocupava aleshores el lloc número 5 de la llista dels 55 iraquians més buscats pels Estats Units i era el "rei de piques" a la baralla de cartes publicada pel Pentàgon en què figuraven els principals col·laboradors del règim de Saddam.
Nascut el 1941 a Tikrit, la mateixa ciutat que va veure néixer Saddam, Alí el Químic estava considerat el més brutal representant del règim. El seu destí final, la forca, ha estat el mateix que el del seu cosí, penjat també el 30 de desembre del 2006.
La seva pertinença al clan familiar de Saddam Hussein li va valer aviat el càrrec de ministre de Defensa, així com la seva inclusió en el Consell del Comandament Revolucionari, la instància suprema de poder de l'antic règim. Va dirigir, al capdavant de l'exèrcit, l'operació de repressió amb gasos verinosos de la sublevació autonomista del Kurdistan iraquià, el 1988, que va acabar amb la matança de 180.000 kurds. La ferotge repressió, que només a la ciutat de Halabja es va cobrar en un dia més de 5.000 víctimes, li va valer llavors el sobrenom d'"Alí el Químic".
(Aquest vídeo va ser enregistrat pels primers reporters que van entrar a Halabja després de l'atac químic).
El 1990, l'Iraq va ocupar Kuwait i Saddam Hussein va premiar a Al-Majid la seva fidelitat al règim nomenant-lo governador de la nova província. El febrer del 1991, una coalició internacional va alliberar Kuwait i Al-Majid va ser nomenat ministre de l'Interior. En aquest càrrec va tenir un paper fonamental en la sagnant repressió que va seguir a la revolta protagonitzada pels musulmans xiïtes el 1991, cosa que no va fer més que incrementar la seva llegenda d'home sense pietat. La mateixa actitud va quedar patent quan el 1996 no va tenir inconvenient a acabar amb la vida dels seus dos nebots, casats amb dues filles de Saddam Hussein i que havien desertat del país l'any anterior.
Cap al 1997, li va ser encomanada la direcció dels temuts serveis secrets iraquians i del partit governamental Baas, on va simbolitzar com ningú la repressió del règim, fent callar qualsevol vestigi de revolta. En els mesos previs a la invasió nord-americana que, l'abril del 2003, va derrocar del poder Saddam Hussein, va dirigir les operacions de l'exèrcit al sud del país i va efectuar una gira per diverses capitals àrabs a la recerca de suport.
Grups defensors dels drets humans van demanar que fos detingut per crims de guerra, però el seu rastre es va perdre en començar la guerra. Alguns mitjans de comunicació van afirmar que havia mort en un bombardeig de la coalició internacional a la ciutat meridional de Bàssora. Però tots els dubtes es van esvair després de la seva detenció el 23 d'agost del 2003 per les forces dels EUA desplegades a l'Iraq.
Al-Majid ocupava aleshores el lloc número 5 de la llista dels 55 iraquians més buscats pels Estats Units i era el "rei de piques" a la baralla de cartes publicada pel Pentàgon en què figuraven els principals col·laboradors del règim de Saddam.
