Per saber-ne més, de "Barraques. La ciutat oblidada"
Hi ha una extensa bibliografia sobre el barraquisme que comença als anys vint del segle passat amb llibres com ""Los aduares de Barcelona"", de F. Pons i J. M. Martino (La Ibérica, 1929). Hi ha moltes referències al tema en obres periodístiques, acadèmiques i de ficció. Pocs treballs abordaven globalment el fenomen fins als últims anys, quan s'hi han fet contribucions importants en forma de llibres, exposicions i programes de recerca.
El llibre "Barraques. La Barcelona informal del segle XX", editat per Mercè Tatjer i Cristina Larrea i publicat pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i l'Ajuntament de Barcelona (2011), ofereix una visió molt àmplia del barraquisme a Barcelona al llarg d'un segle. El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) també ha publicat recentment la guia d'història urbana "Barraques/BCN", amb un plànol que indica la ubicació dels principals nuclis que hi va haver a la ciutat. I en el llibre "Barraques. La ciutat (im)possible", de Mercè Tatjer, Flora Muñoz, Maximiliano Díaz, Xavi Camino, Òscar Casasayas i Cristina Larrea (2011), publicat pel Departament de Cultura de la Generalitat, l'equip de recerca, format per historiadors, antropòlegs i geògrafs, fa una anàlisi del barraquisme des de la perspectiva històrica, en debat les raons de l'existència, permanència i desaparició, i recupera testimonis directes per tal d'aprofundir en l'estudi etnogràfic del barraquisme i donar lloc a la història social en el relat oficial sobre la ciutat. El llibre "Barraques. La lluita dels invisibles" de Laura De Andrés Creus (Ara Llibres, 2011) recull el testimoni en primera persona dels que van viure en barris de barraques de Barcelona en el període entre la Guerra Civil i la fi del franquisme. Aporta molta informació interessant sobre la lluita cotidiana per sortir endavant en uns temps molt difícils.
Francesc Candel va ser dels primers escriptors que van descriure a fons el món de les barraques i de les cases barates de Montjuïc i d'altres zones. Dos títols clau, entre altres obres, en són les novel·les "Donde la ciudad cambia su nombre" (1957; primera edició íntegra a Ediciones B, 1991. Més de 20 edicions) i "Han matado un hombre, han roto un paisaje" (1959; primera edició íntegra a Plaza & Janés, 1984). A més, va ser gràcies a Candel que van arribar a Montjuïc alguns dels cineastes que van filmar les imatges que ara ens permeten visualitzar aquella realitat. En trobareu més informació a la Fundació Candel.
Josep Maria Huertas i Jaume Fabre van escriure sobre diversos barris de barraques en la seva sèrie de llibres "Tots els barris de Barcelona", publicats entre 1976 i 1980 per Edicions 62, i sobre els de Montjuïc, conjuntament amb Josep Martí Gómez, en el llibre "El Montjuïc del segle XX" (Pòrtic, 1969). En el llibre "La gent i els barris de Sant Martí" (Ajuntament de Barcelona, 2001), Josep Maria Huertas dóna informació molt extensa i valuosa sobre els barris de barraques del litoral.
Estanislau Roca parla de les barraques de Montjuïc a "Montjuïc, la muntanya de la ciutat" (Focsa, 1996). El llibre inclou fotografies, diagrames i plànols de les zones ocupades per les barraques.
Hi ha diversos llibres sobre nuclis concrets de barraques, com el que Rosa Domènech va escriure sobre el treball social al Camp de la Bota a "El Camp de la Bota, entre els afusellaments i el Fòrum" (Hacer, 2005). També es poden trobar dades sobre els barris de barraques als llibres de Carme Garriga "Els gitanos de Barcelona. Una aproximació sociològica" (Diputació de Barcelona, 2000) i "Els gitanos de Badalona. Una aproximació sociològica" (Diputació de Barcelona, 2003).
L'anàlisi de conjunt del fenomen del barraquisme es va abordar en l'exposició al Museu d'Història de Barcelona "Barraques. La ciutat informal" (juliol 2008 - abril 2009). El Grup Pas a Pas, que va comissariar l'exposició, prepara un llibre per a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. En trobareu més informació a l'article "El barraquisme a la ciutat de Barcelona. Can Valero, la Perona i el Carmel". Cristina Larrea i Mercè Tatjer van dirigir la recerca "Barraquisme a Barcelona al segle XX" finançada per l'IPEC del Departament de Cultura de la Generalitat i feta entre 2003 i 2008. Els materials, entrevistes i documents aplegats són a l'arxiu d'aquesta institució i poden ser consultats amb demanda prèvia.
La revista "Carrer", de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, va publicar en el número 106 (maig 2008, pàgines 13 a 26) l'interessant dossier "Memòria del barraquisme", amb articles de molts autors, que pot servir d'introducció al tema, i que es pot descarregar. Inclou un inventari extens i descriptiu de la majoria dels barris de barraques que hi ha hagut a Barcelona, així com una bibliografia sobre el tema.
La revista "L'Avenç" va publicar en el número 298 del gener del 2005 el dossier "Immigració a Catalunya" amb moltes dades sobre els moviments migratoris interiors i també sobre la repressió de la immigració. La mateixa revista, en el número 291, del maig del 2004, va publicar un dossier sobre el Camp de la Bota que inclou l'article de Josep M. Huertas "La vida i la mort al Camp de la Bota".
Sobre els polígons d'habitatges que es van construir per traslladar els habitants de les barraques, és imprescindible l'obra d'Amador Ferrer i Aixalà "Els polígons de Barcelona" (UPC, Barcelona, 1996), que documenta les diverses fases en la construcció d'habitatge públic a l'àrea metropolitana de Barcelona a partir dels anys quaranta. També hi ha informació valuosa en aquest sentit a la col·lecció "Els barris d'Adigsa" (Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social). En concret, hem consultat els volums 30, "La Trinitat Nova", de Mercè Tatjer, i 46, "Sant Cosme", de Pere Ríos.
Les imatges d'arxiu
La dura realitat dels barris de barraques de Barcelona no es reflectia en els noticiaris de l'època perquè les autoritats preferien amagar el problema. Ha calgut una llarga recerca documental per trobar imatges que permetin veure el que ens expliquen els protagonistes.
Francesc Candel va ser dels primers escriptors que van descriure a fons el món de les barraques i de les cases barates de Montjuïc i d'altres zones. Dos títols clau, entre altres obres, en són les novel·les "Donde la ciudad cambia su nombre" (1957; primera edició íntegra a Ediciones B, 1991. Més de 20 edicions) i "Han matado un hombre, han roto un paisaje" (1959; primera edició íntegra a Plaza & Janés, 1984). A més, va ser gràcies a Candel que van arribar a Montjuïc alguns dels cineastes que van filmar les imatges que ara ens permeten visualitzar aquella realitat. En trobareu més informació a la Fundació Candel.
Josep Maria Huertas i Jaume Fabre van escriure sobre diversos barris de barraques en la seva sèrie de llibres "Tots els barris de Barcelona", publicats entre 1976 i 1980 per Edicions 62, i sobre els de Montjuïc, conjuntament amb Josep Martí Gómez, en el llibre "El Montjuïc del segle XX" (Pòrtic, 1969). En el llibre "La gent i els barris de Sant Martí" (Ajuntament de Barcelona, 2001), Josep Maria Huertas dóna informació molt extensa i valuosa sobre els barris de barraques del litoral.
Estanislau Roca parla de les barraques de Montjuïc a "Montjuïc, la muntanya de la ciutat" (Focsa, 1996). El llibre inclou fotografies, diagrames i plànols de les zones ocupades per les barraques.
Hi ha diversos llibres sobre nuclis concrets de barraques, com el que Rosa Domènech va escriure sobre el treball social al Camp de la Bota a "El Camp de la Bota, entre els afusellaments i el Fòrum" (Hacer, 2005). També es poden trobar dades sobre els barris de barraques als llibres de Carme Garriga "Els gitanos de Barcelona. Una aproximació sociològica" (Diputació de Barcelona, 2000) i "Els gitanos de Badalona. Una aproximació sociològica" (Diputació de Barcelona, 2003).
L'anàlisi de conjunt del fenomen del barraquisme es va abordar en l'exposició al Museu d'Història de Barcelona "Barraques. La ciutat informal" (juliol 2008 - abril 2009). El Grup Pas a Pas, que va comissariar l'exposició, prepara un llibre per a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. En trobareu més informació a l'article "El barraquisme a la ciutat de Barcelona. Can Valero, la Perona i el Carmel". Cristina Larrea i Mercè Tatjer van dirigir la recerca "Barraquisme a Barcelona al segle XX" finançada per l'IPEC del Departament de Cultura de la Generalitat i feta entre 2003 i 2008. Els materials, entrevistes i documents aplegats són a l'arxiu d'aquesta institució i poden ser consultats amb demanda prèvia.
La revista "Carrer", de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, va publicar en el número 106 (maig 2008, pàgines 13 a 26) l'interessant dossier "Memòria del barraquisme", amb articles de molts autors, que pot servir d'introducció al tema, i que es pot descarregar. Inclou un inventari extens i descriptiu de la majoria dels barris de barraques que hi ha hagut a Barcelona, així com una bibliografia sobre el tema.
La revista "L'Avenç" va publicar en el número 298 del gener del 2005 el dossier "Immigració a Catalunya" amb moltes dades sobre els moviments migratoris interiors i també sobre la repressió de la immigració. La mateixa revista, en el número 291, del maig del 2004, va publicar un dossier sobre el Camp de la Bota que inclou l'article de Josep M. Huertas "La vida i la mort al Camp de la Bota".
Sobre els polígons d'habitatges que es van construir per traslladar els habitants de les barraques, és imprescindible l'obra d'Amador Ferrer i Aixalà "Els polígons de Barcelona" (UPC, Barcelona, 1996), que documenta les diverses fases en la construcció d'habitatge públic a l'àrea metropolitana de Barcelona a partir dels anys quaranta. També hi ha informació valuosa en aquest sentit a la col·lecció "Els barris d'Adigsa" (Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social). En concret, hem consultat els volums 30, "La Trinitat Nova", de Mercè Tatjer, i 46, "Sant Cosme", de Pere Ríos.
Les imatges d'arxiu
La dura realitat dels barris de barraques de Barcelona no es reflectia en els noticiaris de l'època perquè les autoritats preferien amagar el problema. Ha calgut una llarga recerca documental per trobar imatges que permetin veure el que ens expliquen els protagonistes.
