Stephen Baker: "Els numerati ho saben tot de nosaltres" (i II)
Els numerati ens espien, segueixen el rastre de les nostres dades personals a internet, de les targetes de crèdit o dels telèfons mòbils. Ens provoquen per aconseguir que reaccionem tal com ells volen. El periodista especialitzat en tecnologia Stephen Baker explica que aquests especialistes poden influir en les decisions d'un govern a l'hora de buscar un sospitós o que seran capaços de predir malalties.
(Continua de la primera part)
Al seu llibre explica que els numerati, a través dels blogs, poden analitzar les conductes o hàbits dels seus autors. És sorprenent.
Ells estudien els blogs per saber els canvis del comportament i els interessos de la humanitat. I poden ensenyar a les màquines a llegir automàticament els blogs i concloure que és d'una dona entre 25 i 35 anys, i que no li agrada Microsoft. I no tenen raó al 100%, però, en una mitjana, poden saber els gustos d'un grup determinat.
Ha dit que ensenyen les màquines a buscar aquestes dades. Com?
Sí, els ensenyen a saber com escriuen les dones, per exemple, de 20 anys. Fan servir certes paraules més que els homes o més signes d'exclamació. I poden començar a estudiar i posar en grups tots els blogs que s'assemblen. I entre aquests pot haver-hi també els blogs d'alguns homes que escriuen de manera similar a les dones. Els numerati no entenen els individus, sinó els grups. I això és el més perillós, com t'he dit abans.
Ha entrevistat uns quants numerati. Com són?
Són gent normal i corrent però molt intel·ligents. Els que conec als EUA són estrangers perquè nosaltres produïm pocs matemàtics; són de l'Índia, la Xina, Europa, de tot arreu. És un problema per als EUA el no tenir-ne de propis.
Per què?
Perquè durant dècades els hem tingut aquí perquè els EUA eren un país de llibertats i estaven molt avançats tecnològicament. Però ara hi ha més llibertat en altres indrets i la xarxa és a tot el món. Així que un indi brillant pot quedar-se molt bé al seu país i guanyar molts diners.
Se sap quants milions de dades poden arribar a controlar?
Yahoo té una mitjana de 2.500 dades sobre cadascun dels 200 milions d'usuaris mensuals. Però moltes d'aquestes dades són brossa. Només diuen que has fet clic sobre un article, o una publicitat. I ells han de trobar les dades més significatives i és una tasca molt complicada.
Està clar, no poden revisar-ho tot!
És bastant complicat. Han de treballar sobre una part de la muntanya de dades i trobar la desena part o més petita del total. Perquè si miressin el total podrien congestionar els ordinadors.
Això em recorda quan l'expresident Bush va dir, després de l'11-S, que controlaria les comunicacions per internet.
Sí, van aprofitar el pànic i la por d'un país per fer coses il·legals. Aquest és el perill. És en temps d'amenaces quan estem disposats a cedir més drets. Ara tenen les eines per coneixe'ns amb detall.
Fins on ens poden arribar a espiar els governs d'aquesta manera? Ja tenim videocàmeres als carrers de les principals ciutats del món.
Les càmeres gairebé sobren perquè cadascú de nosaltres porta un telèfon mòbil i aquest fa la mateixa feina. Deixem rastres d'on som i les companyies de telefonia, potser també els governs, poden fer servir les dades i col·locar-nos en grups. Fan estudis i veuen que la gent que es mou en els mateixos patrons pot coincidir en el menjar, en les preferències polítiques, en el que compren, etc. És un gran laboratori.
És sorprenent el que poden deduir de nosaltres...
Sí, però primer han de triar quins aspectes volen estudiar. I sempre faran el més rendible perquè la majoria de numeratis treballen per a empreses que volen guanyar diners.
Els numerati ens poden ajudar d'alguna manera?
En el terreny de la medicina poden ser una solució. Si et feia mal alguna part del cos fa quatre mesos no te'n recordes. Els metges tenen poques dades sobre la nostra salut. El que planteja Intel, la gran corporació de semiconductors, és posar sensors electrònics a les cases.
Si m'ho permet... sona fatal.
Sí, però hi ha un centenar de cases de gent gran que han deixat introduir aquests sensors perquè mesurin les seves vides. S'ha experimentat a Portland (Oregon) i també a Irlanda. Els numerati mesuren els seus moviments, veus, el que mengen, etc. I analitzen els comportaments. Poden detectar si hi ha algun problema quan els hàbits dels avis canvien. Amb el temps esperen pronosticar malalties.
Al seu llibre explica que els numerati, a través dels blogs, poden analitzar les conductes o hàbits dels seus autors. És sorprenent.
Ells estudien els blogs per saber els canvis del comportament i els interessos de la humanitat. I poden ensenyar a les màquines a llegir automàticament els blogs i concloure que és d'una dona entre 25 i 35 anys, i que no li agrada Microsoft. I no tenen raó al 100%, però, en una mitjana, poden saber els gustos d'un grup determinat.
Ha dit que ensenyen les màquines a buscar aquestes dades. Com?
Sí, els ensenyen a saber com escriuen les dones, per exemple, de 20 anys. Fan servir certes paraules més que els homes o més signes d'exclamació. I poden començar a estudiar i posar en grups tots els blogs que s'assemblen. I entre aquests pot haver-hi també els blogs d'alguns homes que escriuen de manera similar a les dones. Els numerati no entenen els individus, sinó els grups. I això és el més perillós, com t'he dit abans.
Ha entrevistat uns quants numerati. Com són?
Són gent normal i corrent però molt intel·ligents. Els que conec als EUA són estrangers perquè nosaltres produïm pocs matemàtics; són de l'Índia, la Xina, Europa, de tot arreu. És un problema per als EUA el no tenir-ne de propis.
Per què?
Perquè durant dècades els hem tingut aquí perquè els EUA eren un país de llibertats i estaven molt avançats tecnològicament. Però ara hi ha més llibertat en altres indrets i la xarxa és a tot el món. Així que un indi brillant pot quedar-se molt bé al seu país i guanyar molts diners.
Se sap quants milions de dades poden arribar a controlar?
Yahoo té una mitjana de 2.500 dades sobre cadascun dels 200 milions d'usuaris mensuals. Però moltes d'aquestes dades són brossa. Només diuen que has fet clic sobre un article, o una publicitat. I ells han de trobar les dades més significatives i és una tasca molt complicada.
Està clar, no poden revisar-ho tot!
És bastant complicat. Han de treballar sobre una part de la muntanya de dades i trobar la desena part o més petita del total. Perquè si miressin el total podrien congestionar els ordinadors.
Això em recorda quan l'expresident Bush va dir, després de l'11-S, que controlaria les comunicacions per internet.
Sí, van aprofitar el pànic i la por d'un país per fer coses il·legals. Aquest és el perill. És en temps d'amenaces quan estem disposats a cedir més drets. Ara tenen les eines per coneixe'ns amb detall.
Fins on ens poden arribar a espiar els governs d'aquesta manera? Ja tenim videocàmeres als carrers de les principals ciutats del món.
Les càmeres gairebé sobren perquè cadascú de nosaltres porta un telèfon mòbil i aquest fa la mateixa feina. Deixem rastres d'on som i les companyies de telefonia, potser també els governs, poden fer servir les dades i col·locar-nos en grups. Fan estudis i veuen que la gent que es mou en els mateixos patrons pot coincidir en el menjar, en les preferències polítiques, en el que compren, etc. És un gran laboratori.
És sorprenent el que poden deduir de nosaltres...
Sí, però primer han de triar quins aspectes volen estudiar. I sempre faran el més rendible perquè la majoria de numeratis treballen per a empreses que volen guanyar diners.
Els numerati ens poden ajudar d'alguna manera?
En el terreny de la medicina poden ser una solució. Si et feia mal alguna part del cos fa quatre mesos no te'n recordes. Els metges tenen poques dades sobre la nostra salut. El que planteja Intel, la gran corporació de semiconductors, és posar sensors electrònics a les cases.
Si m'ho permet... sona fatal.
Sí, però hi ha un centenar de cases de gent gran que han deixat introduir aquests sensors perquè mesurin les seves vides. S'ha experimentat a Portland (Oregon) i també a Irlanda. Els numerati mesuren els seus moviments, veus, el que mengen, etc. I analitzen els comportaments. Poden detectar si hi ha algun problema quan els hàbits dels avis canvien. Amb el temps esperen pronosticar malalties.
