L'advocacia de l'Estat respon a l'Ajuntament de Vic que s'ha d'empadronar tothom, amb papers o sense
S'ha d'empadronar tothom, tinguin residència legal o no. O, el que és el mateix, el fet de no tenir residència legal a Espanya no és motiu per denegar a cap persona la inscripció al padró. Aquesta és la conclusió de l'advocacia de l'Estat, que ha estudiat el tema a instàncies de l'Ajuntament de Vic, ciutat que deixa fora d'aquest registre les persones que no puguin acreditar la residència legal. Segons ha informat el Ministeri de Justícia, els serveis jurídics de l'Estat remarquen que és "vàlid i suficient" que la persona mostri un passaport, "encara que no tingui el preceptiu visat". L'informe ja s'ha enviat a la delegació del govern espanyol a Catalunya.
En una nota molt breu que ha difós el Ministeri de Justícia, l'advocacia de l'Estat fa constar que la inscripció de les persones estrangeres al padró s'ha de fer "amb independència que aquestes tinguin o no residència legal en territori espanyol". Per tant, continua el text, "no es pot denegar la inscripció amb el pretext" de la residència il·legal.
En segon lloc, el document argumenta que, a l'hora de fer els tràmits per empadronar-se, "s'ha d'entendre i considerar com a vàlid i suficient un passaport, encara que no compti amb el preceptiu visat".
Els arguments de fons
L'advocacia fonamenta l'escrit en dues lleis, la de bases del règim local i la de població i demarcació territorial de les entitats locals. En totes dues hi consta que l'obligació d'inscriure's al padró està vinculada "al fet de viure a Espanya i residir habitualment en un determinat municipi. I afegeixen que les dades del padró són "la prova de la residència al municipi i del domicili habitual en aquest", sense distingir "entre espanyols i estrangers" ni tampoc si la residència en territori espanyol és legal o no.
En aquest sentit, l'advocacia manté que el padró és una dada "fàctica", un llistat de les persones que viuen habitualment en un lloc, i no pas "jurídica", que és l'àmbit on pertocaria estudiar si la residència és legal.
Respecte de la documentació necessària, els serveis jurídics recorren a les lleis d'estrangeria i a la de règim local per concloure que cal una targeta de residència en vigor o "en el seu defecte, el número del document acreditatiu d'identitat o del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència". La conclusió d'aquestes paraules és, segons l'advocacia, que no és obligatori tenir la residència en regla. També es fa constar que estar inscrit al padró no és cap prova de tenir la residència legal.
Crítiques i suports a Vic
Amb aquesta nota l'advocacia contesta a la petició de l'Ajuntament de Vic, que va decidir endurir les condicions per accedir al padró municipal i va decidir deixar-ne fora les persones que no poguessin acreditar tenir la documentació de residència en regla.
La decisió de l'Ajuntament osonenc, governat per CIU, el PSC i ERC, ha rebut crítiques diverses, entre les quals la del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha avisat que no permetrà que "pel truc d'un Ajuntament éssers humans es quedin sense assistència sanitària".
El consistori, al capdavant del qual hi ha Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), que va justificar la seva normativa amb un informe jurídic del bufet Roca Junyent, que al·legava que la mesura no era "contrària a la llei", ha rebut aquest dimecres el suport dels alcaldes i regidors de CiU, que han contraposat el "model Vic" als "guetos de l'Hospitalet".
En segon lloc, el document argumenta que, a l'hora de fer els tràmits per empadronar-se, "s'ha d'entendre i considerar com a vàlid i suficient un passaport, encara que no compti amb el preceptiu visat".
Els arguments de fons
L'advocacia fonamenta l'escrit en dues lleis, la de bases del règim local i la de població i demarcació territorial de les entitats locals. En totes dues hi consta que l'obligació d'inscriure's al padró està vinculada "al fet de viure a Espanya i residir habitualment en un determinat municipi. I afegeixen que les dades del padró són "la prova de la residència al municipi i del domicili habitual en aquest", sense distingir "entre espanyols i estrangers" ni tampoc si la residència en territori espanyol és legal o no.
En aquest sentit, l'advocacia manté que el padró és una dada "fàctica", un llistat de les persones que viuen habitualment en un lloc, i no pas "jurídica", que és l'àmbit on pertocaria estudiar si la residència és legal.
Respecte de la documentació necessària, els serveis jurídics recorren a les lleis d'estrangeria i a la de règim local per concloure que cal una targeta de residència en vigor o "en el seu defecte, el número del document acreditatiu d'identitat o del passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència". La conclusió d'aquestes paraules és, segons l'advocacia, que no és obligatori tenir la residència en regla. També es fa constar que estar inscrit al padró no és cap prova de tenir la residència legal.
Crítiques i suports a Vic
Amb aquesta nota l'advocacia contesta a la petició de l'Ajuntament de Vic, que va decidir endurir les condicions per accedir al padró municipal i va decidir deixar-ne fora les persones que no poguessin acreditar tenir la documentació de residència en regla.
La decisió de l'Ajuntament osonenc, governat per CIU, el PSC i ERC, ha rebut crítiques diverses, entre les quals la del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha avisat que no permetrà que "pel truc d'un Ajuntament éssers humans es quedin sense assistència sanitària".
El consistori, al capdavant del qual hi ha Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), que va justificar la seva normativa amb un informe jurídic del bufet Roca Junyent, que al·legava que la mesura no era "contrària a la llei", ha rebut aquest dimecres el suport dels alcaldes i regidors de CiU, que han contraposat el "model Vic" als "guetos de l'Hospitalet".
