La llei de vegueries no defineix capitals i deixa la porta oberta a crear-ne més de 7 o eliminar-ne alguna
La llei de vegueries no diu quines ciutats seran capitals. El projecte legislatiu, al qual ha tingut accés Catalunya Ràdio, estableix que hi haurà set vegueries, però deixa la porta oberta que se'n creïn més o, fins i tot, que se n'elimini alguna. La decisió final sobre quines ciutats han de ser capitals es deixa a mans de les mateixes vegueries. Es formaran, com els consells comarcals o les diputacions, en funció dels resultats a les eleccions municipals, i prendran totes les decisions, fins i tot on s'ha d'ubicar la capital.
El projecte de la nova llei de vegueries que ha preparat la Conselleria de Governació i al qual ha tingut accés Catalunya Ràdio, divideix el país en set vegueries i deixa la porta oberta a crear-ne de noves. El nou mapa territorial està, de moment, congelat a l'espera que el govern l'aprovi quan es calmin les aigües al territori.
L'avantprojecte de llei fixa set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Lleida, Terres de l'Ebre i la vegueria Central.
S'especifiquen les comarques que s'adscriuran a cadascuna però no es concreten les capitals, una qüestió que decidiran els consells de vegueria, l'organisme que regirà el nou ens territorial. Aquests consells estaran formats per un president o veguer en cap i pels seus consellers o veguers, escollits en funció de les eleccions municipals.
Les vegueries, previstes en el desplegament de l'Estatut, actuaran com a ens de cooperació supramunicipal i substituiran les quatre províncies actuals, que no desapareixeran com a territori però sí com a administració.
L'avantprojecte de llei deixa la porta oberta a crear noves vegueries o, fins i tot, a suprimir-ne. Per tirar endavant el futur mapa territorial català caldrà el concurs de l'Estat, perquè les vegueries, que estan cridades a funcionar com a circumscripcions electorals, no s'ajusten amb exactitud als actuals límits provincials, que caldrà canviar. Mentre no s'aprovi l'alteració d'aquests límits, les vegueries hauran d'engegar-se de manera parcial.
Sense calendari encara fixat, el govern té previst aprovar la llei de vegueries amb la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens polític que el govern de Jordi Pujol va sumprimir a finals dels anys 80 i que ara es torna a recuperar. L'Àrea Metropolitana enfortirà les competències de Barcelona i 35 municipis annexos en àmbits com l'urbanisme, el transport públic o el medi ambient.
L'avantprojecte de llei fixa set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Lleida, Terres de l'Ebre i la vegueria Central.
S'especifiquen les comarques que s'adscriuran a cadascuna però no es concreten les capitals, una qüestió que decidiran els consells de vegueria, l'organisme que regirà el nou ens territorial. Aquests consells estaran formats per un president o veguer en cap i pels seus consellers o veguers, escollits en funció de les eleccions municipals.
Les vegueries, previstes en el desplegament de l'Estatut, actuaran com a ens de cooperació supramunicipal i substituiran les quatre províncies actuals, que no desapareixeran com a territori però sí com a administració.
L'avantprojecte de llei deixa la porta oberta a crear noves vegueries o, fins i tot, a suprimir-ne. Per tirar endavant el futur mapa territorial català caldrà el concurs de l'Estat, perquè les vegueries, que estan cridades a funcionar com a circumscripcions electorals, no s'ajusten amb exactitud als actuals límits provincials, que caldrà canviar. Mentre no s'aprovi l'alteració d'aquests límits, les vegueries hauran d'engegar-se de manera parcial.
Sense calendari encara fixat, el govern té previst aprovar la llei de vegueries amb la de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens polític que el govern de Jordi Pujol va sumprimir a finals dels anys 80 i que ara es torna a recuperar. L'Àrea Metropolitana enfortirà les competències de Barcelona i 35 municipis annexos en àmbits com l'urbanisme, el transport públic o el medi ambient.
