Comentari
Actualitzat a les
12:55 h
21/06/2010
Un amic independentista militant i destacat em trasllada la seva preocupació. Creu que les noves formacions que es presentin a les eleccions amb la bandera de la separació d'Espanya perjudicaran la causa i elles mateixes. Argumenta aquest intel·lectual que entrar al Parlament és una cosa força més seriosa, que ha d'anar acompanyada d'un programa on hi hagi espai per a la sanitat i les infraestructures, l'educació i l'economia, el benestar i tot el que en penja.
I ell que coneix els moviments o els líders potencials perquè se li adrecen i el reclamen, percep que d'aquest discurs n'hi ha poc, justament -diu- ara que es fa més imprescindible que mai. Una cosa diferent fóra que l'endemà que la cambra es constituís, la majoria fos secessionista i es proclamés el nou estatus. Però com que res no indica que això pugui passar a finals d'aquest 2010, els membres electes hauran de trampejar durant una legislatura qüestions per a les quals es fa necessària una mínima preparació i, per descomptat, molta dedicació.
Aquesta conversa de tarda d'hivern, tot prenent cafè a la vora del foc, em va recordar una entrevista a l'Àngel Colom en plena crisi dels 90. Havien sortit les dades de l'atur, tant o més preocupants que les d'ara, i el llavors ingenu líder d'ERC no tenia resposta al problema de com frenar la desocupació més enllà de repetir que si Catalunya fos independent la situació seria una altra. I els treballadors als quals ja se'ls havia acabat la prestació i la paciència trucaven indignats perquè, alhora, el polític admetia que la independència no seria l'endemà.
