L'Iran intensifica la repressió de l'oposició que denuncia 15 morts en les protestes
A l'Iran, sis mesos després de les eleccions presidencials, els reformistes tornen a desafiar el règim. Les protestes entre els manifestants i la policia han deixat almenys vuit morts, tot i que diverses fonts parlen de quinze víctimes. A més, les últimes hores han estat detinguts almenys deu líders opositors destacats en altres mobilitzacions. En aquest últim mig any, els que estan en contra d'Ahmadinejad han perdut la por; la massa opositora és transversal a la societat i, fins i tot, qüestiona els pilars de la revolució islàmica.
L'Iran viu els enfrontaments més violents entre la policia i els opositors al règim de Mahmud Ahmadinejad que hi ha hagut des que aquest va revalidar el càrrec el juny passat. La quantitat de víctimes, però, és molt confusa. El Consell Suprem de Seguretat iranià ha confirmat 8 morts, mentre que la televisió oficial parla de 15 víctimes mortals, desenes de ferits i detinguts. Entre els morts hi hauria el nebot del líder reformista Mir Hussein Moussavi i entre els detinguts hi hauria diversos col·laboradors de l'expresident reformista Khatami i també de Moussavi, sempre segons alguns webs de l'oposició.
La revolta va començar l'endemà de les eleccions. El frau era evident per milions d'iranians que somiaven un país més obert. Les protestes demanaven, bàsicament, repetir els comicis. Ningú qüestionava encara obertament el sistema, i les manifestacions s'articulaven al voltant dels candidats reformistes.
El règim advertia: "Han de saber que l'extremisme tindrà una resposta i que seran responsables del bany de sang, la violència i el caos". I el bany de sang va arribar. Van caure els primers màrtirs, com la jove Neda, abatuda per milícies governamentals.
Per un moment, la protesta sembla perdre gas. La televisió retransmet els judicis sumaríssims als instigadors de la revolta. En molts casos, són figures del mateix sistema, fet que evidencia les fortíssimes divisions que hi ha a dins del règim. El 3 d'agost, Ahmedinejad és investit president.
El règim creu haver aixafat la revolta, però al mes de setembre tornen les protestes. Els reformistes troben en les noves tecnologies formes d'esquivar la censura. Qualsevol funeral o commemoració oficial és bona per sortir al carrer. Quan la gent crida "mort al dictador", es refereix ja al líder suprem, Ali Khamenei. Ja no es qüestionen les eleccions, sinó tot el sistema revolucionari. Ja no és una protesta de polítics i estudiants de Teheran, sinó que s'hi suma el camp, i persones de totes les classes i edats. S'articula un moviment inèdit en defensa dels drets civils. Malgrat la repressió, les tortures i els morts, definitivament han perdut la por, l'element essencial per fer trontollar qualsevol règim.
La revolta va començar l'endemà de les eleccions. El frau era evident per milions d'iranians que somiaven un país més obert. Les protestes demanaven, bàsicament, repetir els comicis. Ningú qüestionava encara obertament el sistema, i les manifestacions s'articulaven al voltant dels candidats reformistes.
El règim advertia: "Han de saber que l'extremisme tindrà una resposta i que seran responsables del bany de sang, la violència i el caos". I el bany de sang va arribar. Van caure els primers màrtirs, com la jove Neda, abatuda per milícies governamentals.
Per un moment, la protesta sembla perdre gas. La televisió retransmet els judicis sumaríssims als instigadors de la revolta. En molts casos, són figures del mateix sistema, fet que evidencia les fortíssimes divisions que hi ha a dins del règim. El 3 d'agost, Ahmedinejad és investit president.
El règim creu haver aixafat la revolta, però al mes de setembre tornen les protestes. Els reformistes troben en les noves tecnologies formes d'esquivar la censura. Qualsevol funeral o commemoració oficial és bona per sortir al carrer. Quan la gent crida "mort al dictador", es refereix ja al líder suprem, Ali Khamenei. Ja no es qüestionen les eleccions, sinó tot el sistema revolucionari. Ja no és una protesta de polítics i estudiants de Teheran, sinó que s'hi suma el camp, i persones de totes les classes i edats. S'articula un moviment inèdit en defensa dels drets civils. Malgrat la repressió, les tortures i els morts, definitivament han perdut la por, l'element essencial per fer trontollar qualsevol règim.
