Una setantena d'associacions exigeixen la derogació de la llei de gènere perquè vulnera el principi d'igualtat
La llei de violència de gènere compleix, aquest dilluns, cinc anys immersa en un profund debat sobre si és o no discriminatòria. Fins a 71 associacions espanyoles consideren que sí, i no només això. Denuncien que la llei vulnera el principi d'igualtat i la qualifiquen de "violenta" per lesionar els drets més bàsics, com el de la presumpció d'innocència. És per això que s'han unit per demanar-ne la derogació al Parlament. Si el govern no dóna marxa enrere, no descarten emprendre accions legals a escala internacional.
"La violència de gènere no és un problema que afecti l'àmbit privat. Al contrari, es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d'una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, pel fet de ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió".
Així comença el text de la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Els seus detractors denuncien el fet que només s'entengui la violència de gènere quan és en contra de les dones. Consideren que discrimina en funció del sexe del denunciant i que és injusta, i asseguren que molts homes han estat inculpats per "denúncies falses" de les seves parelles, en moltes ocasions amb la intenció d'allunyar els fills dels seus pares.
El president d'una de les 71 associacions que exigeixen al govern la derogació de la llei, Fernando Basanta, de la Federació Andalusa per a la Igualtat Efectiva, alerta que "més que por, com assegura el govern central, les dones han perdut la vergonya per denunciar sense motiu però sí amb una gran motivació, saber que la llei els atorga una arma de destrucció per saciar tot el seu despit".
Lamenten que la normativa distingeixi entre dones i homes maltractats en entendre que es tracta de persones per sobre del seu gènere. Subratllen que la llei també hauria d'incloure la vulnerabilitat de nens i persones grans, que, igual que les dones i els homes, acostumen a rebre "en nombroses ocasions maltractaments".
La setantena d'associacions, a través d'un comunicat, estan disposades a arribar fins al final en la seva empresa en entendre que aquesta és una "llei que vulnera cada dia els drets més fonamentals de qualsevol ordenament jurídic que pretengui vertebrar un estat democràtic". El primer pas serà exigir a les Corts Generals la derogació de la llei però si no se'n surten estan disposats a anar als tribunals, però als internacionals, perquè, segons Basanta, "no es refien de les altes institucions judicials del nostre país".
Així comença el text de la llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Els seus detractors denuncien el fet que només s'entengui la violència de gènere quan és en contra de les dones. Consideren que discrimina en funció del sexe del denunciant i que és injusta, i asseguren que molts homes han estat inculpats per "denúncies falses" de les seves parelles, en moltes ocasions amb la intenció d'allunyar els fills dels seus pares.
El president d'una de les 71 associacions que exigeixen al govern la derogació de la llei, Fernando Basanta, de la Federació Andalusa per a la Igualtat Efectiva, alerta que "més que por, com assegura el govern central, les dones han perdut la vergonya per denunciar sense motiu però sí amb una gran motivació, saber que la llei els atorga una arma de destrucció per saciar tot el seu despit".
Lamenten que la normativa distingeixi entre dones i homes maltractats en entendre que es tracta de persones per sobre del seu gènere. Subratllen que la llei també hauria d'incloure la vulnerabilitat de nens i persones grans, que, igual que les dones i els homes, acostumen a rebre "en nombroses ocasions maltractaments".
La setantena d'associacions, a través d'un comunicat, estan disposades a arribar fins al final en la seva empresa en entendre que aquesta és una "llei que vulnera cada dia els drets més fonamentals de qualsevol ordenament jurídic que pretengui vertebrar un estat democràtic". El primer pas serà exigir a les Corts Generals la derogació de la llei però si no se'n surten estan disposats a anar als tribunals, però als internacionals, perquè, segons Basanta, "no es refien de les altes institucions judicials del nostre país".
