Desenes de milers de donants sostenen la Viquipèdia amb aportacions petites
Tots els usuaris de la Viquipèdia han trobat aquests dies un missatge del seu fundador, Jimmy Wales, en què demana aportacions econòmiques a la fundació que sosté aquest projecte d'enciclopèdia en línia elaborada per voluntaris d'arreu del món i en multitud d'idiomes.
La campanya peticionària es fa cada any com a procediment per recollir fons i es basa sempre en un missatge personal del seu fundador. La d'aquest any va començar el 10 de novembre i a hores d'ara, a punt d'acabar el 2009, el 91% de les donacions es troben per sota dels cent dòlars, de manera que la Viquipèdia se sosté amb la participació de més de 167.000 donants que aporten quantitats entre els 20 i els 70 euros.
Aquest mes de desembre el ritme és de set mil contribucions diàries. La majoria de donants opten per deixar un missatge públic que expliqui la seva decisió. Com el Nil, que l'ha escrit en català el 21 de desembre després d'aportar-hi deu euros: "Per una cultura lliure a la xarxa". O com aquest que anota Sergio Gutierrez Salazar, després d'aportar la mateixa quantitat: "Amb els seus pros i contres, crec que la Viquipèdia és un dels miracles més grans que internet ha estat capaç de concebre". Ho va dir el dia 22 d'aquest mes.
La zona euro és la segona àrea contribuent, amb més d'un milió d'euros, després dels Estats Units, on s'han aplegat uns cinc milions de dòlars. La quantitat total que la Fundació Wikimedia ha obtingut aquest any fiscal s'acosta als cinc milions d'euros. En realitat, segons la informació de l'organització, les despeses dels servidors i les que requereixen tots els projectes que es duen a terme per millorar aquesta eina superen aquesta quantitat, ja que s'acosten als deu milions de dòlars.
Grans benefactors
A més de les petites donacions, la fundació compta amb el suport econòmic de grans benefactors i altres fundacions, com ara la Sloan, la Stanton o la Hewlett. Entre els grans donants també hi ha Bing, buscador de Microsoft.
En conjunt, els projectes que la Fundació Wikimedia manté en línia reben més de 320 milions de visitants únics cada mes, una dada que els converteix en el cinquè protagonista web més important d'internet.
La Viquipèdia, en concret, és accessible en més de 250 llengües i ja ha publicat més de 13 milions d'articles enciclopèdics, tots ells enllaçats amb altres articles i amb referències externes i fonts. Tot plegat, gràcies a la participació de més de 100.000 voluntaris d'arreu del món, un exèrcit d'autors que contribueixen a la difusió del coneixement. La fundació és una organització sense ànim de lucre que només té empleades una trentena llarga de persones i exposa les seves dades amb transparència.
Gratis i sense publicitat
Per això, Jimmy Wales pot dir al seu missatge d'enguany que la Viquipèdia ja s'ha convertit en una part important de la vida diària de milions de persones, prop de la tercera part de tots els éssers humans que es connecten a internet. Al missatge assegura que les donacions són les que permeten tenir la Viquipèdia "gratis i sense publicitat".
Com que el ritme de donacions és prou elevat, tot fa creure que el servei enciclopèdic universal no incorporarà anuncis l'any vinent ni canviarà la seva política d'accés lliure. Però l'advertiment s'ha fet. Les donacions estan obertes tot l'any i quan es fan en línia no requereixen gaire més d'un minut.
Aquest mes de desembre el ritme és de set mil contribucions diàries. La majoria de donants opten per deixar un missatge públic que expliqui la seva decisió. Com el Nil, que l'ha escrit en català el 21 de desembre després d'aportar-hi deu euros: "Per una cultura lliure a la xarxa". O com aquest que anota Sergio Gutierrez Salazar, després d'aportar la mateixa quantitat: "Amb els seus pros i contres, crec que la Viquipèdia és un dels miracles més grans que internet ha estat capaç de concebre". Ho va dir el dia 22 d'aquest mes.
La zona euro és la segona àrea contribuent, amb més d'un milió d'euros, després dels Estats Units, on s'han aplegat uns cinc milions de dòlars. La quantitat total que la Fundació Wikimedia ha obtingut aquest any fiscal s'acosta als cinc milions d'euros. En realitat, segons la informació de l'organització, les despeses dels servidors i les que requereixen tots els projectes que es duen a terme per millorar aquesta eina superen aquesta quantitat, ja que s'acosten als deu milions de dòlars.
Grans benefactors
A més de les petites donacions, la fundació compta amb el suport econòmic de grans benefactors i altres fundacions, com ara la Sloan, la Stanton o la Hewlett. Entre els grans donants també hi ha Bing, buscador de Microsoft.
En conjunt, els projectes que la Fundació Wikimedia manté en línia reben més de 320 milions de visitants únics cada mes, una dada que els converteix en el cinquè protagonista web més important d'internet.
La Viquipèdia, en concret, és accessible en més de 250 llengües i ja ha publicat més de 13 milions d'articles enciclopèdics, tots ells enllaçats amb altres articles i amb referències externes i fonts. Tot plegat, gràcies a la participació de més de 100.000 voluntaris d'arreu del món, un exèrcit d'autors que contribueixen a la difusió del coneixement. La fundació és una organització sense ànim de lucre que només té empleades una trentena llarga de persones i exposa les seves dades amb transparència.
Gratis i sense publicitat
Per això, Jimmy Wales pot dir al seu missatge d'enguany que la Viquipèdia ja s'ha convertit en una part important de la vida diària de milions de persones, prop de la tercera part de tots els éssers humans que es connecten a internet. Al missatge assegura que les donacions són les que permeten tenir la Viquipèdia "gratis i sense publicitat".
Com que el ritme de donacions és prou elevat, tot fa creure que el servei enciclopèdic universal no incorporarà anuncis l'any vinent ni canviarà la seva política d'accés lliure. Però l'advertiment s'ha fet. Les donacions estan obertes tot l'any i quan es fan en línia no requereixen gaire més d'un minut.
