Indignació per la rebaixa d'objectius de la cimera de Copenhaguen
El resultat final de la cimera de Copenhaguen no ha satisfet ni la Unió Europea, ni els països més pobres ni els diferents grups d'activistes contra el canvi climàtic, que han criticat durament l'acord de mínims. La sessió plenària de la cimera, que tancava les sessions maratonianes d'aquestes dues setmanes de converses entre els representants de 193 països, només prenia nota de l'acord no vinculant impulsat pels Estats Units i les potències emergents de la Xina, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica. Un pacte que fracassa en temes claus com les ajudes d'emergència als països afectats pel canvi climàtic o la reducció d'emissions de diòxid de carboni.
El dispositiu del que havia de ser la conferència climàtica més important de la història ja s'ha començat a desmantellar a Copenhaguen i, a poc a poc, delegats, activistes i periodistes van marxant de Copenhaguen amb una sensació compartida per la majoria: la cimera ha estat un fracàs.
Els documents de l'acord de Copenhaguen o, més aviat, de l'acord dels Estats Units i les potències emergents, la Xina, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica, sobre el canvi climàtic han tingut un regust agredolç.
La Unió Europea, que s'havia marcat a si mateixa uns objectius de reducció d'emissions ambiciosos i havia encoratjat altres a seguir el seu exemple, finalment donava el vistiplau a un acord molt retallat. Com ha dit la cancellera alemanya, Angela Merkel: "La decisió ha estat molt difícil per a mi. Hem fet un pas, però n'havíem esperat alguns més".
També el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha transmès un missatge de decepció: "L'acord de Copenhaguen pot no ser tot allò a què tothom havia aspirat... però és un inici important".
El president dels EUA, Barack Obama, amb una visió més optimista de l'acord, ha subratllat que el més significatiu és la incorporació de la Xina i l'Índia al procés de preocupació pel canvi climàtic: "Aquesta serà la primera vegada en la qual, encara que voluntàriament, ofereixen objectius de reducció de CO2. Crec que era important aconseguir tirar endavant aquest canvi d'orientació. Això és el que acabarà sent més significatiu".
De moment, l'únic objectiu que estableix l'acord és el límit de 2 graus en l'augment global de temperatura el 2050. Els europeus també destaquen que, al gener, cada país haurà d'oferir els objectius individuals de reducció d'emissions de CO2.
Tot i que l'acord preveu ajuts econòmics als més pobres, hi ha països del Pacífic, llatinoamericans i africans que l'han rebutjat amb vehemència. El portaveu del G-77 -grup de 77 països en vies de desenvolupament-, el delegat sudanès Stanislaus Lumumba, ha afirmat: "El punt 9 demana a l'Àfrica firmar un pacte de suïcidi, un pacte d'incineració, perquè uns pocs països puguin mantenir el seu domini econòmic".
Les ONG i els grups d'activistes contra el canvi climàtic també han rebut l'acord com un cubell d'aigua freda. La major part de les altíssimes expectatives dipositades en la cimera de Copenhaguen han quedat, de moment, abandonades.
El director executiu internacional de Greenpeace, Kumi Naidoo, ha declarat: "El que tenim aquí no és un resultat just, vinculant ni ambiciós. Durant dos anys des de la cimera de Bali, hem estat treballant per reclamar als nostres líders que es posessin d'acord en un conjunt de qüestions que previnguessin el canvi climàtic catastròfic, la pèrdua de vida que ja està afectant entre 200.000 i 300.000 persones cada any a causa dels efectes del clima i, tristament, els nostres dirigents no han actuat amb la urgència que requereix la situació".
La directora de la WWF's Global Climate Initiative, Kim Carstensen, ha criticat la manca d'objectius i de detalls substancials que fixa el document i ha dit: "M'hauria agradat veure amb certesa que ens estàvem movent cap a un document legalment vinculant".
Els documents de l'acord de Copenhaguen o, més aviat, de l'acord dels Estats Units i les potències emergents, la Xina, l'Índia, el Brasil i Sud-àfrica, sobre el canvi climàtic han tingut un regust agredolç.
La Unió Europea, que s'havia marcat a si mateixa uns objectius de reducció d'emissions ambiciosos i havia encoratjat altres a seguir el seu exemple, finalment donava el vistiplau a un acord molt retallat. Com ha dit la cancellera alemanya, Angela Merkel: "La decisió ha estat molt difícil per a mi. Hem fet un pas, però n'havíem esperat alguns més".
També el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha transmès un missatge de decepció: "L'acord de Copenhaguen pot no ser tot allò a què tothom havia aspirat... però és un inici important".
El president dels EUA, Barack Obama, amb una visió més optimista de l'acord, ha subratllat que el més significatiu és la incorporació de la Xina i l'Índia al procés de preocupació pel canvi climàtic: "Aquesta serà la primera vegada en la qual, encara que voluntàriament, ofereixen objectius de reducció de CO2. Crec que era important aconseguir tirar endavant aquest canvi d'orientació. Això és el que acabarà sent més significatiu".
De moment, l'únic objectiu que estableix l'acord és el límit de 2 graus en l'augment global de temperatura el 2050. Els europeus també destaquen que, al gener, cada país haurà d'oferir els objectius individuals de reducció d'emissions de CO2.
Tot i que l'acord preveu ajuts econòmics als més pobres, hi ha països del Pacífic, llatinoamericans i africans que l'han rebutjat amb vehemència. El portaveu del G-77 -grup de 77 països en vies de desenvolupament-, el delegat sudanès Stanislaus Lumumba, ha afirmat: "El punt 9 demana a l'Àfrica firmar un pacte de suïcidi, un pacte d'incineració, perquè uns pocs països puguin mantenir el seu domini econòmic".
Les ONG i els grups d'activistes contra el canvi climàtic també han rebut l'acord com un cubell d'aigua freda. La major part de les altíssimes expectatives dipositades en la cimera de Copenhaguen han quedat, de moment, abandonades.
El director executiu internacional de Greenpeace, Kumi Naidoo, ha declarat: "El que tenim aquí no és un resultat just, vinculant ni ambiciós. Durant dos anys des de la cimera de Bali, hem estat treballant per reclamar als nostres líders que es posessin d'acord en un conjunt de qüestions que previnguessin el canvi climàtic catastròfic, la pèrdua de vida que ja està afectant entre 200.000 i 300.000 persones cada any a causa dels efectes del clima i, tristament, els nostres dirigents no han actuat amb la urgència que requereix la situació".
La directora de la WWF's Global Climate Initiative, Kim Carstensen, ha criticat la manca d'objectius i de detalls substancials que fixa el document i ha dit: "M'hauria agradat veure amb certesa que ens estàvem movent cap a un document legalment vinculant".
