"Hi ha fanatisme religiós, molta gent és fanàtica, però això no vol dir que siguin terroristes"
La decisió de l'Audiència Nacional de condemnar a penes d'entre 8 i 14 anys els 11 islamistes acusats de planejar un atemptat al metro de Barcelona ha trasbalsat la comunitat pakistanesa, que fins al moment de la sentència encara tenia l'esperança que tot es tractés d'un malson. Per comprovar quina valoració en fan els pakistanesos d'aquests fets, el 3cat24 ha entrevistat Huma Jamsed, presidenta d'ACESOP (Associació Cultural Educativa Social-Operativa de Dones Pakistaneses), doctora en ciències químiques per la Universitat Complutense de Madrid i vicepresidenta del Consell de la Immigració de l'Ajuntament de Barcelona.
Algun cop vas arribar a pensar que algú de la comunitat podria planejar un acte així?
No, de veritat, mai vaig pensar que algú de la comunitat pogués fer una cosa així. Nosaltres hem vingut del Pakistan aquí per viure bé, perquè hi ha bastant terrorisme al nostre país i no hi vivíem bé, amb tranquil·litat, amb pau. Em sento molt trista, s'ha tacat el nostre nom, ja no podem caminar tan orgullosos com abans, i temo que la societat catalana pugui pensar que tots som iguals.
Tu coneixies un dels inculpats, de quin tipus de persona estem parlant?
Jo coneixia el pastisser, el senyor Ayub [Mohamed Ayub Elahi Bibi], que és una persona molt respectada dins la comunitat. És espanyol, té la nacionalitat, aquí hi viuen tots els seus fills, vivia la seva esposa, que ja ha mort, i les seves nores, amb les quals anava a classe de català, i néts. Jo el coneixia com a clienta de la seva pastisseria, i semblava una persona bona, amable i molt honesta, com ja he dit és un home molt respectat.
Com pot ser que una persona que feia tant temps que era aquí pogués arribar a planejar un atemptat a Barcelona?
No ho esperava, tant de bo fos un malson, però no entenc com ha pogut passar, no m'entra al cap, és increïble.
Hi ha un problema de fanatisme religiós entre els pakistanesos del Raval?
Sí, hi ha fanatisme religiós, molta gent és fanàtica, però això no vol dir que siguin terroristes, tot i que òbviament és més fàcil que un extremista es converteixi en terrorista que una persona normal. Entenc perfectament que l'extremisme pugui generar por entre la societat i islamofòbia, però insisteixo que s'ha de fer una separació entre el fanatisme i el terrorisme. A més, és veritat que hi ha molts fonamentalistes, però no només al Raval, sinó a tot arreu, també hi ha catalans extremistes, cristians, hindús... En totes les religions hi ha gent extremista i no es converteixen en terroristes.
Quan hi va haver les detencions, el 2008, es va dir que els inculpats pertanyien al corrent Tabligh. Què és?
L'autèntic Tabglih no té res a veure amb el terrorisme ni amb la política, són gent molt correcta, només fan pregàries i transmeten el missatge de déu i de Mahoma, expliquen a la gent com es pot practicar l'Islam. Hi ha seguidors del Tabligh per tot el món, de fet, el meu marit, el meu germà, el meu tiet i molt familiars han entrat en contacte en algun moment de les seves vides amb el Tabligh. No té res a veure amb el radicalisme, sinó amb el missatge de déu i de Mahoma, prediquen que s'ha de portar una vida simple i humil com tenia el profeta.
Algun cop vas anar a la mesquita del carrer Hospital, a la que anaven els condemnats?
Hi vaig anar un cop per portar els meus fills a estudiar l'Alcorà, però em vaig adonar que era un lloc bastant brut i incòmode, per això no hi vaig tornar més. Tampoc em va agradar la seva manera d'ensenyar l'Alcorà als nens. Era gent poc professional, poc instruïda, molt simple, no estaven ben formats per transmetre el missatge de l'Alcorà. Aquesta es la meva opinió personal, respecto que sigui un lloc sagrat, però la gent que portava la mesquita no em donaven prou confiança per deixar els meus fills allí.
Aleshores, esperaves aquesta sentència?
No, no l'esperava perquè en general la comunitat pensava que els detinguts només eren víctimes polítiques d'una història fabricada, de la discriminació i del racisme. La veritat només la sap déu, que és la justícia suprema, però ens refiem de la justícia, respectem les seves decisions i creiem que si han estat considerats culpables, els seus actes han de tenir unes conseqüències i ha de recaure sobre ells tot el pes de la llei. Ara que s'ha pres aquesta decisió ja estem tots fora de perill, no ha passat res.
Quins són, segons tu, els problemes que hi ha a la societat pakistanesa?
El desconeixement de la cultura catalana. Una gran part treballen tant que només els queda temps lliure per resar, i no poden estudiar i aprendre la cultura d'aquí. Crec que hi ha un gran desconeixement, no tenen prou informació, no coneixen l'idioma, i per això moltes persones se n'aprofiten.
Quin és el missatge que t'agradaria transmetre després d'aquests fets a la societat catalana?
Que no tots els pakistanesos som iguals, hi ha dolents i bons en totes bandes, però no es pot pensar que tots som iguals, que tots som radicals o fanàtics. Els pakistanesos volem viure bé, volem respirar en un ambient lliure, volem veure créixer els nostres fills en una societat com aquesta, volem disfrutar de la pau d'aquí, volem, en definitiva, viure en pau.
No, de veritat, mai vaig pensar que algú de la comunitat pogués fer una cosa així. Nosaltres hem vingut del Pakistan aquí per viure bé, perquè hi ha bastant terrorisme al nostre país i no hi vivíem bé, amb tranquil·litat, amb pau. Em sento molt trista, s'ha tacat el nostre nom, ja no podem caminar tan orgullosos com abans, i temo que la societat catalana pugui pensar que tots som iguals.
Tu coneixies un dels inculpats, de quin tipus de persona estem parlant?
Jo coneixia el pastisser, el senyor Ayub [Mohamed Ayub Elahi Bibi], que és una persona molt respectada dins la comunitat. És espanyol, té la nacionalitat, aquí hi viuen tots els seus fills, vivia la seva esposa, que ja ha mort, i les seves nores, amb les quals anava a classe de català, i néts. Jo el coneixia com a clienta de la seva pastisseria, i semblava una persona bona, amable i molt honesta, com ja he dit és un home molt respectat.
Com pot ser que una persona que feia tant temps que era aquí pogués arribar a planejar un atemptat a Barcelona?
No ho esperava, tant de bo fos un malson, però no entenc com ha pogut passar, no m'entra al cap, és increïble.
Hi ha un problema de fanatisme religiós entre els pakistanesos del Raval?
Sí, hi ha fanatisme religiós, molta gent és fanàtica, però això no vol dir que siguin terroristes, tot i que òbviament és més fàcil que un extremista es converteixi en terrorista que una persona normal. Entenc perfectament que l'extremisme pugui generar por entre la societat i islamofòbia, però insisteixo que s'ha de fer una separació entre el fanatisme i el terrorisme. A més, és veritat que hi ha molts fonamentalistes, però no només al Raval, sinó a tot arreu, també hi ha catalans extremistes, cristians, hindús... En totes les religions hi ha gent extremista i no es converteixen en terroristes.
Quan hi va haver les detencions, el 2008, es va dir que els inculpats pertanyien al corrent Tabligh. Què és?
L'autèntic Tabglih no té res a veure amb el terrorisme ni amb la política, són gent molt correcta, només fan pregàries i transmeten el missatge de déu i de Mahoma, expliquen a la gent com es pot practicar l'Islam. Hi ha seguidors del Tabligh per tot el món, de fet, el meu marit, el meu germà, el meu tiet i molt familiars han entrat en contacte en algun moment de les seves vides amb el Tabligh. No té res a veure amb el radicalisme, sinó amb el missatge de déu i de Mahoma, prediquen que s'ha de portar una vida simple i humil com tenia el profeta.
Algun cop vas anar a la mesquita del carrer Hospital, a la que anaven els condemnats?
Hi vaig anar un cop per portar els meus fills a estudiar l'Alcorà, però em vaig adonar que era un lloc bastant brut i incòmode, per això no hi vaig tornar més. Tampoc em va agradar la seva manera d'ensenyar l'Alcorà als nens. Era gent poc professional, poc instruïda, molt simple, no estaven ben formats per transmetre el missatge de l'Alcorà. Aquesta es la meva opinió personal, respecto que sigui un lloc sagrat, però la gent que portava la mesquita no em donaven prou confiança per deixar els meus fills allí.
Aleshores, esperaves aquesta sentència?
No, no l'esperava perquè en general la comunitat pensava que els detinguts només eren víctimes polítiques d'una història fabricada, de la discriminació i del racisme. La veritat només la sap déu, que és la justícia suprema, però ens refiem de la justícia, respectem les seves decisions i creiem que si han estat considerats culpables, els seus actes han de tenir unes conseqüències i ha de recaure sobre ells tot el pes de la llei. Ara que s'ha pres aquesta decisió ja estem tots fora de perill, no ha passat res.
Quins són, segons tu, els problemes que hi ha a la societat pakistanesa?
El desconeixement de la cultura catalana. Una gran part treballen tant que només els queda temps lliure per resar, i no poden estudiar i aprendre la cultura d'aquí. Crec que hi ha un gran desconeixement, no tenen prou informació, no coneixen l'idioma, i per això moltes persones se n'aprofiten.
Quin és el missatge que t'agradaria transmetre després d'aquests fets a la societat catalana?
Que no tots els pakistanesos som iguals, hi ha dolents i bons en totes bandes, però no es pot pensar que tots som iguals, que tots som radicals o fanàtics. Els pakistanesos volem viure bé, volem respirar en un ambient lliure, volem veure créixer els nostres fills en una societat com aquesta, volem disfrutar de la pau d'aquí, volem, en definitiva, viure en pau.
