El Mediterrani es va omplir en menys de dos anys
La conca mediterrània va tardar a omplir-se d'uns mesos a dos anys i no de 10 a 10.000 anys, com es pensava fins ara. Una descàrrega d'aigua que, segons els investigadors, va arribar a ser mil vegades superior a l'actual riu Amazones. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) publicat a la revista "Nature", en què es recorda que el mar Mediterrani va arribar gairebé a assecar-se fa uns sis milions d'anys, en quedar aïllat dels oceans durant un llarg període de temps, a causa de l'aixecament tectònic de l'estret de Gibraltar.
Quan les aigües de l'Atlàntic van trobar de nou un camí a través de l'estret de Gibraltar, van omplir el Mediterrani amb la més gran i més brusca inundació que ha conegut mai la Terra, segons els científics. L'enorme descàrrega d'aigua, iniciada probablement per l'enfonsament tectònic de l'estret i el desnivell dels dos mars (d'uns 1.500 metres), va omplir el Mediterrani a un ritme de fins a deu metres diaris de pujada del nivell del mar.
La inundació que va connectar l'Atlàntic amb el Mediterrani va provocar al fons marí una erosió de prop de 200 quilòmetres de longitud i diversos quilòmetres d'amplada, segons aquest estudi. L'investigador del CSIC Daniel García-Castellanos, que treballa a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a Barcelona, ha detallat que "la inundació que va posar fi a la dessecació del Mediterrani va ser extremadament curta i més que assemblar-se a una enorme cascada va haver de consistir en un descens més o menys gradual des de l'Atlàntic fins al centre del mar d'Alborán". Segons Castellanos, es va tractar d'un "megaràpid" per on l'aigua va circular a centenars de quilòmetres per hora.
Quan fa uns quants anys els enginyers del túnel que havia d'unir Europa i Àfrica van estudiar el subsòl de l'estret de Gibraltar es van trobar amb un solc de diversos centenars de metres de profunditat, omplert per sediments poc consolidats. Els geòlegs i geofísics als anys 90 van pensar que aquesta enorme erosió havia estat produïda per algun riu de gran cabal durant la dessecació del Mediterrani. "Esperem que l'article contribuirà, en certa mesura, a planificar les obres del túnel per unir Europa i Àfrica", ha declarat García-Castellanos.
En aquest sentit, ha indicat que la feina es basa en bona part en els estudis preliminars d'aquest projecte, "molt condicionat per la presència d'aquest canal erosiu que nosaltres relacionem amb la inundació". Els científics han demostrat, a més, que l'erosió no va ser produïda per un riu durant la dessecació del Mediterrani, sinó per un enorme flux d'aigua procedent de l'Atlàntic.
L'investigador del CSIC ha conclòs que "un canvi tan enorme i abrupte en el paisatge terrestre com el que hem deduït va poder tenir un impacte notable en el clima d'aquell període, cosa que no s'ha estudiat encara amb suficient detall i a la qual cosa podria ajudar aquest treball".
La inundació que va connectar l'Atlàntic amb el Mediterrani va provocar al fons marí una erosió de prop de 200 quilòmetres de longitud i diversos quilòmetres d'amplada, segons aquest estudi. L'investigador del CSIC Daniel García-Castellanos, que treballa a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a Barcelona, ha detallat que "la inundació que va posar fi a la dessecació del Mediterrani va ser extremadament curta i més que assemblar-se a una enorme cascada va haver de consistir en un descens més o menys gradual des de l'Atlàntic fins al centre del mar d'Alborán". Segons Castellanos, es va tractar d'un "megaràpid" per on l'aigua va circular a centenars de quilòmetres per hora.
Quan fa uns quants anys els enginyers del túnel que havia d'unir Europa i Àfrica van estudiar el subsòl de l'estret de Gibraltar es van trobar amb un solc de diversos centenars de metres de profunditat, omplert per sediments poc consolidats. Els geòlegs i geofísics als anys 90 van pensar que aquesta enorme erosió havia estat produïda per algun riu de gran cabal durant la dessecació del Mediterrani. "Esperem que l'article contribuirà, en certa mesura, a planificar les obres del túnel per unir Europa i Àfrica", ha declarat García-Castellanos.
En aquest sentit, ha indicat que la feina es basa en bona part en els estudis preliminars d'aquest projecte, "molt condicionat per la presència d'aquest canal erosiu que nosaltres relacionem amb la inundació". Els científics han demostrat, a més, que l'erosió no va ser produïda per un riu durant la dessecació del Mediterrani, sinó per un enorme flux d'aigua procedent de l'Atlàntic.
L'investigador del CSIC ha conclòs que "un canvi tan enorme i abrupte en el paisatge terrestre com el que hem deduït va poder tenir un impacte notable en el clima d'aquell període, cosa que no s'ha estudiat encara amb suficient detall i a la qual cosa podria ajudar aquest treball".
