La cimera de Copenhaguen arrenca amb una crida a un acord "fort i ambiciós"
La cimera mundial contra el canvi climàtic ha començat aquest matí a la capital danesa, a Copenhaguen. El responsable de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, Ivo de Boer, ha donat el tret de sortida a la Conferència amb un avís clar: "El compte enrere per guanyar la lluita contra l'escalfament del planeta ja està en marxa". De la seva banda, el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, ha demanat un acord que sigui "fort i ambiciós" i que sigui "just i acceptat per tots". Durant dues setmanes, 20.000 delegats de 192 països hauran de tancar un compromís per a la reducció de gasos d'efecte hivernacle i un acord sobre les ajudes econòmiques per als països pobres. L'objectiu és aconseguir un consens per substituir el Protocol de Kyoto, que expira el 2012.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen, la reunió més gran que s'ha fet mai sobre l'efecte hivernacle, ha arrencat amb les paraules del responsable de l'ONU sobre canvi climàtic, Ivo de Boer, que ha volgut deixar clar en el seu parlament que la trobada s'ha de prendre seriosament. Ha advertit que el temps s'acaba i que cada segon que passi és tard per revertir l'escalfament del planeta. Per això ha reclamant als representants de tots els països que siguin conscients que el compte enrere ja ha començat i cal que es posin les piles.
Ho han de fer per rubricar un acord que no hauria de quedar en paper mullat. En aquest sentit, el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, també ha parlat durant la cerimònia inaugural per demanar que s'arribi a un acord "que satisfaci totes les parts i que a més sigui fort i ambiciós".
Rasmussen ha demanat als delegats dels 192 països presents a la inauguració de la cimera que consensuïn un acord "just, equitatiu, efectiu i operacional". A més, ha revelat que ja hi ha 110 caps d'estat i de govern que han confirmat la presència a la recta final de la conferència, cosa que segons ha dit reflecteix "un moment polític en el canvi climàtic sense precedents". El primer ministre danès ha qualificat la cita a Copenhaguen d'"oportunitat enorme que el món no pot desaprofitar".
Els líders mundials "no vénen a parlar, sinó a actuar", ha recordat Rasmussen en obrir la cita que tindrà lloc al centre de congressos Bella Center de la capital danesa fins al 18 de desembre.
Objectiu: frenar l'escalfament
La trobada ha de sentar les bases d'un nou règim climàtic internacional que s'haurà d'aplicar a partir del 2012, quan expira el Protocol de Kyoto. Sobre la taula, com aconseguir reduir de forma dràstica l'emissió de gasos contaminants. Els experts consideren que una bona proposta seria reduir entre un 25% i un 40% la presència d'aquests gasos a l'atmosfera. Sobre la taula, però, els països van molt més a la baixa i parlen d'una reducció d'entre el 12% i el 16%.
Tot plegat fa pensar que l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura a 2 graus és molt poc realista i els experts consideren que a finals de segle la temperatura mitjana serà 3,5 graus superior, un fet que desencadenarà greus catàstrofes, tant per a l'ecosistema -entre d'altres, l'extinció d'espècies, l'elevació del nivell dels oceans o la desaparició de zones boscoses- com per a la humanitat -caiguda de la producció de cereals o migracions forçades a causa d'inundacions o sequeres.
Intermón xifra l'èxit: 233.000 milions anuals
Entre els més perjudicats, com ja és habitual, hi ha els països més desafavorits. Són els menys preparats per afrontar situacions de crisi i les seves arques no estan ni de bon tros prou plenes per complir les directrius internacionals. Per fer-ho, necessiten el suport de la comunitat internacional, un suport que Intermón Oxfam xifra en 233.000 milions anuals.
El portaveu de Canvi Climàtic de l'ONG a Espanya, José Antonio Hernández, ha desitjat "veure aquesta xifra brillant al capdamunt de l'arbre de Nadal quan acabi la cimera", el dia 18. A més destaca que tot aquest finançament ha de ser realment nou i addicional i alerta que països com Alemanya o el Japó plantegen utilitzar diners ja compromesos prèviament a l'ajuda al desenvolupament per afrontar les seves obligacions climàtiques.
Paral·lelament a la cimera oficial, la capital danesa acollirà també un fòrum alternatiu on s'espera que hi participaran fins a 10.000 persones. Entre les activitats que s'organitzen es podrà escoltar el testimoni de diverses víctimes del canvi climàtic de llocs com Bangla Desh, Nigèria o Groenlàndia.
En els últims 100 anys la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0,8 graus centígrads.
Ho han de fer per rubricar un acord que no hauria de quedar en paper mullat. En aquest sentit, el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, també ha parlat durant la cerimònia inaugural per demanar que s'arribi a un acord "que satisfaci totes les parts i que a més sigui fort i ambiciós".
Rasmussen ha demanat als delegats dels 192 països presents a la inauguració de la cimera que consensuïn un acord "just, equitatiu, efectiu i operacional". A més, ha revelat que ja hi ha 110 caps d'estat i de govern que han confirmat la presència a la recta final de la conferència, cosa que segons ha dit reflecteix "un moment polític en el canvi climàtic sense precedents". El primer ministre danès ha qualificat la cita a Copenhaguen d'"oportunitat enorme que el món no pot desaprofitar".
Els líders mundials "no vénen a parlar, sinó a actuar", ha recordat Rasmussen en obrir la cita que tindrà lloc al centre de congressos Bella Center de la capital danesa fins al 18 de desembre.
Objectiu: frenar l'escalfament
La trobada ha de sentar les bases d'un nou règim climàtic internacional que s'haurà d'aplicar a partir del 2012, quan expira el Protocol de Kyoto. Sobre la taula, com aconseguir reduir de forma dràstica l'emissió de gasos contaminants. Els experts consideren que una bona proposta seria reduir entre un 25% i un 40% la presència d'aquests gasos a l'atmosfera. Sobre la taula, però, els països van molt més a la baixa i parlen d'una reducció d'entre el 12% i el 16%.
Tot plegat fa pensar que l'objectiu de limitar l'augment de la temperatura a 2 graus és molt poc realista i els experts consideren que a finals de segle la temperatura mitjana serà 3,5 graus superior, un fet que desencadenarà greus catàstrofes, tant per a l'ecosistema -entre d'altres, l'extinció d'espècies, l'elevació del nivell dels oceans o la desaparició de zones boscoses- com per a la humanitat -caiguda de la producció de cereals o migracions forçades a causa d'inundacions o sequeres.
Intermón xifra l'èxit: 233.000 milions anuals
Entre els més perjudicats, com ja és habitual, hi ha els països més desafavorits. Són els menys preparats per afrontar situacions de crisi i les seves arques no estan ni de bon tros prou plenes per complir les directrius internacionals. Per fer-ho, necessiten el suport de la comunitat internacional, un suport que Intermón Oxfam xifra en 233.000 milions anuals.
El portaveu de Canvi Climàtic de l'ONG a Espanya, José Antonio Hernández, ha desitjat "veure aquesta xifra brillant al capdamunt de l'arbre de Nadal quan acabi la cimera", el dia 18. A més destaca que tot aquest finançament ha de ser realment nou i addicional i alerta que països com Alemanya o el Japó plantegen utilitzar diners ja compromesos prèviament a l'ajuda al desenvolupament per afrontar les seves obligacions climàtiques.
Paral·lelament a la cimera oficial, la capital danesa acollirà també un fòrum alternatiu on s'espera que hi participaran fins a 10.000 persones. Entre les activitats que s'organitzen es podrà escoltar el testimoni de diverses víctimes del canvi climàtic de llocs com Bangla Desh, Nigèria o Groenlàndia.
En els últims 100 anys la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0,8 graus centígrads.
