El llac Titicaca desapareix irreversiblement mentre augmenta la seva càrrega contaminant
La desaparició de les glaceres dels Andes tropicals és una de les conseqüències més visibles del canvi climàtic, juntament amb la reducció de la superfície gelada dels dos pols. A Bolívia, des de fa tot just deu anys, la regressió que han fet les aigües del llac Titicaca és irreversible. La culpa, el canvi climàtic i la contaminació humana. L'Agència Catalana de Cooperació té un programa de monitorització de la contaminació de la conca del riu Katari amb el Ministeri de Medi Ambient del govern de Bolívia.
El pas de Cumana va ser construït pels inques per unir terra ferma amb un illot envoltat de les aigües del Titicaca. Aquest any les pluges han arribat molt tard i en poca quantitat. I el riu que alimenta el llac tampoc porta tanta aigua com era habitual perquè les glaceres estan desapareixent. L'illot ja no és tal. El Titicaca agonitza, cada any una mica més.
La badia de Coana era abans una badia, un mirall que arribava fins a l'horitzó. Ara hi queda una llenca d'aigua i les barques ja no surten a pescar perquè no hi ha peixos. Només serveixen per anar a trobar el bestiar que pastura sobre el llac assecat. Fa tot just cinc anys que han introduït el bestiar a la zona; s'han acostumat bé a la boga, és el que hi ha. Són el nou "modus vivendi" dels aimares que viuen aquí.
Però segons Lluís Basteiro, de l'Agència Catalana de Cooperació, alerta que els 35.000 caps de bestiar que hi ha contaminen tant com un milió de persones. D'aquesta manera, paral·lelament a l'assecament del llac, aquest augmenta la seva càrrega contaminant.
Bolívia només emet el 0,3% de CO2 mundial a l'atmosfera però el canvi climàtic allà fa estralls. A la cimera de Copenhaguen, Sucre reclamarà que es compensi els països empobrits.
La badia de Coana era abans una badia, un mirall que arribava fins a l'horitzó. Ara hi queda una llenca d'aigua i les barques ja no surten a pescar perquè no hi ha peixos. Només serveixen per anar a trobar el bestiar que pastura sobre el llac assecat. Fa tot just cinc anys que han introduït el bestiar a la zona; s'han acostumat bé a la boga, és el que hi ha. Són el nou "modus vivendi" dels aimares que viuen aquí.
Però segons Lluís Basteiro, de l'Agència Catalana de Cooperació, alerta que els 35.000 caps de bestiar que hi ha contaminen tant com un milió de persones. D'aquesta manera, paral·lelament a l'assecament del llac, aquest augmenta la seva càrrega contaminant.
Bolívia només emet el 0,3% de CO2 mundial a l'atmosfera però el canvi climàtic allà fa estralls. A la cimera de Copenhaguen, Sucre reclamarà que es compensi els països empobrits.
