El Barça recupera el liderat derrotant el Madrid per la mínima gràcies a un gol d'Ibrahimovic (1-0)
El Barça torna a ser el líder de Primera una jornada després. Va patir molt, però es va créixer en l'adversitat per guanyar el Madrid en un dels clàssics més emocionants dels últims anys i comandar de nou el campionat de Lliga. Després d'una primera part molt irregular dels de Guardiola i de clar domini blanc, Ibrahimovic va decantar el clàssic amb un golàs només començar la segona meitat. L'expulsió de Busquets poc després va portar els catalans a defensar de valent el resultat davant d'un Madrid que va carregar contra la porteria de Valdés, tot i que no va saber superar un equip, el Barça, que va demostrar justament perquè és el campió.
El líder visitava el Camp Nou. Qüestionat, discutit i menystingut, però era el líder qui va visitar el Camp Nou, i així va saltar a la gespa de l'estadi. El Reial Madrid va plantar cara al Barça durant la primera part, i només la intervenció providencial de Valdés va evitar que els blancs marxessin al descans amb un 0-1.
I és que el Barça va topar amb un Madrid molt sòlid, que va saber reduir els espais i ofegar el joc de creació dels blaugranes. Els de Guardiola van tenir moltíssims problemes per travessar les dues línies defensives dels de Pellegrini, i fruit de les seves imprecisions van permetre que la tàctica dels madridistes -robar al mig del camp i vehicular ràpids contracops mitjançant Kaká i Ronaldo- es materialitzessin gairebé a la perfecció.
La primera part va ser intensa, amb molt ritme i tensió, que es van jugar en pocs metres i amb un Barça força desdibuixat. Ni Henry va saber buscar l'esquena dels centrals blancs, ni Xavi ni Iniesta van trobar la profunditat ni Messi, que tornava a l'equip titular, va ser capaç de desequilibrar. El Barça queia en el parany i el Madrid, molt més còmode, dominava.
Poc després va ser una nova intervenció de Valdés i una altra de Puyol les que van evitar que el Madrid donés el primer cop. Afortunadament per als culers, el Barça va anar recuperant la compostura i va saber afluixar la pressió del rival recuperant la possessió, tot i que no va gaudir de clares ni bones ocasions. Una centrada enverinada d'Henry i un dòcil xut d'Iniesta van ser tot el balanç ofensiu dels de Guardiola en tota la primera meitat.
Ibra surt i decideix
La segona part tampoc va tenir un inici molt plàcid per al Barça. Malgrat voler imprimir el seu ritme de joc, va ser Higuaín qui va acariciar el gol, però Puyol -portentós durant tot el partit al costat d'un immens Piqué- la va salvar a la desesperada.
I davant de tanta condescendència blanca va respondre el Barça amb tota la contundència del món. Guardiola va substituir un perdut Henry per Ibra, i el suec, només entrar, en el 10 de la segona, va marcar el gol que seria decisiu. Alves, des de la dreta, va centrar una pilota a l'interior de l'àrea i l'ex de l'Inter, sol al segon pal, va afusellar de primera un impotent Casillas.
L'1-0 va canviar el guió. El Barça va començar a tocar i es va començar a assemblar a l'equip campió que va meravellar amb el seu futbol. Un domini que es va viure truncat per l'expulsió de Sergio Busquets per doble groga. Unes innocents mans del de Badia van deixar els blaugrana amb un home menys i la resta va ser tot èpica.
El Madrid va carregar contra la porteria de Valdés. Higuaín la va tenir, també Kaká i també Benzema, però l'equip de Guardiola es va multiplicar en el sacrifici i va saber defensar el resultat mentre buscava la sentència a la contra. Un cop de cap de Piqué i un xut creuat d'Abidal bé podrien haver suposat el 2-0, però el patiment es va haver d'allargar fins al xiulet final.
L'expulsió de Lass ja a les acaballes tot just va fer evidenciar la impotència del Madrid, que, jugant el seu millor partit al Camp Nou en els darrers anys, va marxar cap a casa amb les mans buides. El Barça és líder.
I és que el Barça va topar amb un Madrid molt sòlid, que va saber reduir els espais i ofegar el joc de creació dels blaugranes. Els de Guardiola van tenir moltíssims problemes per travessar les dues línies defensives dels de Pellegrini, i fruit de les seves imprecisions van permetre que la tàctica dels madridistes -robar al mig del camp i vehicular ràpids contracops mitjançant Kaká i Ronaldo- es materialitzessin gairebé a la perfecció.
La primera part va ser intensa, amb molt ritme i tensió, que es van jugar en pocs metres i amb un Barça força desdibuixat. Ni Henry va saber buscar l'esquena dels centrals blancs, ni Xavi ni Iniesta van trobar la profunditat ni Messi, que tornava a l'equip titular, va ser capaç de desequilibrar. El Barça queia en el parany i el Madrid, molt més còmode, dominava.
Poc després va ser una nova intervenció de Valdés i una altra de Puyol les que van evitar que el Madrid donés el primer cop. Afortunadament per als culers, el Barça va anar recuperant la compostura i va saber afluixar la pressió del rival recuperant la possessió, tot i que no va gaudir de clares ni bones ocasions. Una centrada enverinada d'Henry i un dòcil xut d'Iniesta van ser tot el balanç ofensiu dels de Guardiola en tota la primera meitat.
Ibra surt i decideix
La segona part tampoc va tenir un inici molt plàcid per al Barça. Malgrat voler imprimir el seu ritme de joc, va ser Higuaín qui va acariciar el gol, però Puyol -portentós durant tot el partit al costat d'un immens Piqué- la va salvar a la desesperada.
I davant de tanta condescendència blanca va respondre el Barça amb tota la contundència del món. Guardiola va substituir un perdut Henry per Ibra, i el suec, només entrar, en el 10 de la segona, va marcar el gol que seria decisiu. Alves, des de la dreta, va centrar una pilota a l'interior de l'àrea i l'ex de l'Inter, sol al segon pal, va afusellar de primera un impotent Casillas.
L'1-0 va canviar el guió. El Barça va començar a tocar i es va començar a assemblar a l'equip campió que va meravellar amb el seu futbol. Un domini que es va viure truncat per l'expulsió de Sergio Busquets per doble groga. Unes innocents mans del de Badia van deixar els blaugrana amb un home menys i la resta va ser tot èpica.
El Madrid va carregar contra la porteria de Valdés. Higuaín la va tenir, també Kaká i també Benzema, però l'equip de Guardiola es va multiplicar en el sacrifici i va saber defensar el resultat mentre buscava la sentència a la contra. Un cop de cap de Piqué i un xut creuat d'Abidal bé podrien haver suposat el 2-0, però el patiment es va haver d'allargar fins al xiulet final.
L'expulsió de Lass ja a les acaballes tot just va fer evidenciar la impotència del Madrid, que, jugant el seu millor partit al Camp Nou en els darrers anys, va marxar cap a casa amb les mans buides. El Barça és líder.
