Un estudi de la Fundació Bofill afirma que hi ha més nens antisocials en famílies benestants
Més nens antisocials en famílies benestants. Al contrari del que se sol pensar, les famílies desestructurades no són les pitjors a l'hora d'ajudar en l'educació dels fills. Ho diu un informe de la Fundació Bofill que ha pogut conèixer el programa "Els matins" de TV3. Segons l'estudi, les pràctiques antisocials dels nens són més habituals en famílies amb pares de professions qualificades.
El 50% de les famílies catalanes amb fills d'entre 6 i 12 anys tenen dinàmiques que comporten dificultats per exercir taques educatives positives. Almenys això és el que es desprèn d'un estudi de la Fundació Jaume Bofill.
Segons l'informe, les famílies desestructurades o en fase conflictiva no són necessàriament pitjors a l'hora d'educar els fills. L'estudi divideix les famílies catalanes en quatre grups: progressistes, conservadores, conflictives i convivencials. Les primeres són les d'un nivell econòmic superior i les més tolerants. Les segones són les families tradicionals i suposen el prototip de família catalana. Les terceres són les desestructurades, amb problemes econòmics i de formació. Les quartes, finalment, són també tradicionals, especialment en el sentit religiós.
El més habitual és atribuir els problemes educatius al tercer grup, que representa un 15% de la població. L'estudi, però, revela que on hi ha un gran nombre de nens amb conductes antisocials és al primer grup. Una conclusió xocant, perquè aquestes famílies són les de més poder econòmic i amb un nivell de vida més benestant. Segons l'estudi, els problemes dels fills en aquest cas s'expliquen perquè els pares s'impliquen poc en l'educació i són molt laxos en l'aplicació de l'autoritat. A més, no tenen gaires mostres d'afecte cap als fills.
Seguint aquests arguments, la família més harmònica i amb menys problemes educatius és la que a l'informe s'identifica com la més religiosa. L'estudi també trenca mites perquè la major part dels immigrants de països estrangers que hi ha a Catalunya formen part d'aquest grup, on la convivència és un valor de referència i on hi ha menys comportaments antisocials.
Pel que fa a la valoració de l'escola, com més s'impliquen els pares en l'educació millor és la percepció de la tasca docent. Les famílies progressistes i les desestructurades tendeixen a queixar-se més de la feina que fa l'escola.
L'informe també destaca el paper del càstig en l'educació del menor. Un cop més es demostra que els excessos, per laxos o per durs, són els que tenen les de perdre. Les famílies que l'estudi anomena "progressistes" no accepten el càstig corporal, però tampoc solen donar reforços positiu als infants. A l'altre extrem, les famílies desestructurades són les que més peguen als fills. I és en aquelles famílies on impera el càstig correctiu on hi ha una millor relació amb els fills i menys problemes de tipus social.
Una altra de les coses que destaquen de l'informe, fet entre 1.050 famílies i gairebé 1.200 mestres, és que molts nens tenen una actitud negativa cap als altres o no poden controlar el geni, cosa que demostra que molts càstigs no són encertats.
Segons l'informe, les famílies desestructurades o en fase conflictiva no són necessàriament pitjors a l'hora d'educar els fills. L'estudi divideix les famílies catalanes en quatre grups: progressistes, conservadores, conflictives i convivencials. Les primeres són les d'un nivell econòmic superior i les més tolerants. Les segones són les families tradicionals i suposen el prototip de família catalana. Les terceres són les desestructurades, amb problemes econòmics i de formació. Les quartes, finalment, són també tradicionals, especialment en el sentit religiós.
El més habitual és atribuir els problemes educatius al tercer grup, que representa un 15% de la població. L'estudi, però, revela que on hi ha un gran nombre de nens amb conductes antisocials és al primer grup. Una conclusió xocant, perquè aquestes famílies són les de més poder econòmic i amb un nivell de vida més benestant. Segons l'estudi, els problemes dels fills en aquest cas s'expliquen perquè els pares s'impliquen poc en l'educació i són molt laxos en l'aplicació de l'autoritat. A més, no tenen gaires mostres d'afecte cap als fills.
Seguint aquests arguments, la família més harmònica i amb menys problemes educatius és la que a l'informe s'identifica com la més religiosa. L'estudi també trenca mites perquè la major part dels immigrants de països estrangers que hi ha a Catalunya formen part d'aquest grup, on la convivència és un valor de referència i on hi ha menys comportaments antisocials.
Pel que fa a la valoració de l'escola, com més s'impliquen els pares en l'educació millor és la percepció de la tasca docent. Les famílies progressistes i les desestructurades tendeixen a queixar-se més de la feina que fa l'escola.
L'informe també destaca el paper del càstig en l'educació del menor. Un cop més es demostra que els excessos, per laxos o per durs, són els que tenen les de perdre. Les famílies que l'estudi anomena "progressistes" no accepten el càstig corporal, però tampoc solen donar reforços positiu als infants. A l'altre extrem, les famílies desestructurades són les que més peguen als fills. I és en aquelles famílies on impera el càstig correctiu on hi ha una millor relació amb els fills i menys problemes de tipus social.
Una altra de les coses que destaquen de l'informe, fet entre 1.050 famílies i gairebé 1.200 mestres, és que molts nens tenen una actitud negativa cap als altres o no poden controlar el geni, cosa que demostra que molts càstigs no són encertats.
