Brussel·les

El belga Van Rompuy i la britànica Ashton, elegits per encapçalar la UE

La presidència sueca de la UE ha proposat i els 27 han aprovat el belga Herman van Rompuy com a president estable del Consell Europeu i la britànica Catherine Ashton com a nova responsable de la política exterior comunitària. La decisió s'ha facilitat després que Londres ha renunciat a Blair i ha donat suport a la candidatura d'Ashton, proposada pels líders socialistes europeus. D'aquesta manera, l'elecció de la cúpula de la UE havia quedat expedita. Els elegits presenten un perfil que agrada a tothom: els democristians obtenen la presidència, i els socialistes, la diplomàcia. També s'aconsegueix la paritat de gènere. L'inconvenient és que són dues cares poc conegudes i poc rellevants internacionalment.

Actualitzat
En el seu primer discurs, el nou president del Consell Europeu s'ha compromès a escoltar tots els països i garantir que cap estat se senti derrotat un cop s'aconsegueixi un acord. "Respectaré les sensibilitats i els interessos de tots. Si la unitat és la força, la diversitat continua sent la nostra riquesa. Viatgem cap a un mateix destí, però cadascú porta diferents maletes. Escoltaré curosament a tothom i garantiré que les nostres deliberacions es tradueixin en resultats per a tot el món".

De la seva banda, la nova alta representant de la Política Exterior, Catherine Ashton, ha dit que continuarà en la mateixa línia marcada pel seu antecessor, Javier Solana, i desenvoluparà una "diplomàcia tranquil·la". Ashton s'ha defensat dels arguments que apuntaven el fet de ser dona com un factor decisiu per ser escollida. "Pels homes, el fet de ser homes sempre els ha afavorit per obtenir els càrrecs" que han ocupat. "Estic orgullosa que s'hagi reconegut que les dones són capaces d'ocupar càrrecs importants a Europa com qualsevol home". Davant les crítiques per la manca d'experiència en qüestions diplomàtiques, Ashton ha argumentat que la seva experiència prèvia com a ministra de Justícia i com a comissària de Comerç la capacita per ser cap de la diplomàcia europea.

Un home de poques paraules

Herman van Rompuy
, de 62 anys i economista de professió, va ser ministre d'Economia de Bèlgica. Tot i que és un desconegut en l'escena internacional, Van Rompuy, aficionat a la poesia, és considerat un home de diàleg i conciliador. Després d'abandonar la política l'any 1999, quan el seu partit va perdre les eleccions, va retornar ara fa dos anys com a cap d'un govern enmig d'una de les pitjors crisis institucionals que ha viscut Bèlgica en la seva història.

No és fàcil veure'l explicant acudits o rient. Quan ho fa es ruboritza. A Herman van Rompuy li agrada cultivar la seva imatge de persona modesta, amable i discreta. Els que han negociat amb ell, però, diuen que no és ni un sant ni un moderat. Tot el contrari: és un home tenaç, que no es rendeix a la primera de canvi. No li agrada la política populista ni la demagògia: acostuma a dir tot el que ha de dir amb poques paraules.

Van Rompuy arriba a la presidència europea amb l'aval d'haver pacificat Bèlgica després d'un any i mig de crisi política. La seva obsessió és l'equilibri de les finances públiques, i com a bon polític belga, pot donar lliçons magistrals en l'art de negociar en un país, com el seu, on totes les coses, fins la més mínima, s'han de pactar. Això sí: és contrari a l'anomenada "política del pastisser", que consisteix a procurar que n'hi hagi per a tothom. L'ha volgut eliminar a Bèlgica i és previsible que no la fomenti a Europa. Van Rompuy sembla la figura ideal per als que volen que Europa estigui dirigida per gestors i no pas per visionaris.

Una economista sense experiència en diplomàcia

Catherine Ashton
va ser comissària de Comerç de la Unió Europea i ha estat membre de la Cambra dels Lords. L'avala una àmplia experiència europea, ja que també ha dirigit el procés de ratificació del Tractat de Lisboa a la cambra baixa britànica.

El primer que sorprèn de Cathy Ashton és que no té experiència en el món de l'alta diplomàcia. No ha estat ambaixadora ni ministra d'Afers Estrangers. El seu perfil és més d'economista i tecnòcrata. En el govern de Blair, va ocupar càrrecs intermedis en Salut i Educació, i Brown la va fer líder de la Cambra dels Lords.

Des de l'any passat és la comissària europea de Comerç. És molt poc coneguda, fins i tot al Regne Unit. El seu nomenament al capdavant de la nova diplomàcia europea s'explicaria, pels analistes, més aviat per les quotes que compleix: és socialista, dona, coneix Brussel·les i estava disponible.
Anar al contingut