Barcelona
Actualitzat a les
00:23 h
15/11/2009
Entre 3,3 milions d'euros i 23,7 hi ha una gran diferència. La primera és la xifra que Fèlix Millet, expresident de la Fundació Orfeó Català, va reconèixer que havia sostret dels comptes del Palau de la Música. La segona és la magnitud del forat que les auditories han descobert en els comptes de la institució. És a dir que les irregularitats multipliquen per set les que havia confessat inicialment Millet. A més, tot apunta que una part d'aquests diners prové del sector públic i podrien suposar un delicte de malversació de fons públics. Aquestes revelacions deixen fora de joc les afirmacions de Millet, fins al punt que podria haver de declarar de nou davant del jutge i que es torna a qüestionar la seva situació de llibertat.
Les
dues auditories que s'han fet públiques sobre els comptes del Palau de la Música deixen ben clar que el desfalc a la institució és
molt més gran del que es pensava. Si més no és molt més gran del que
va confessar Fèlix Millet en una carta al jutge al mes de setembre, quan tot just es començaven a conèixer les irregularitats en la institució. Millet va dir llavors que ell i la seva mà dreta, Jordi Montull, s'havien embutxacat 3,3 milions dels comptes del Palau de la Música. L'expresdient de la Fundació Orfeó Català fins i tot
es va mostrar penedit i es va comprometre a tornar els diners que segons ell havia robat.
Ara se sap que com a mínim les irregularitats sumen
23,7 milions d'euros. D'aquests, hi ha 2,9 milions d'euros desviats del Consorci del Palau que provenen de fons públics, entre subvencions estatals i de la Generalitat. Això significa que Millet i Montill haurien de fer front a un delicte molt més greu:
malversació de fons públics. Aquesta acusació es castiga amb
penes de fins a vuit anys de presó.
Però les auditories no només destapen el forat real del Palau, sinó que deixen en fora de joc els dos principals acusats pel cas, un d'ells confés. Millet i Montull van declarar davant del jutge el 19 d'ocubre com a imputats per haver-se apropiat presumptament de, com a mínim, deu milions d'euros del Palau de la Música per finançar obres a les seves propietats privades i viatges familiars. Tots dos també feien front a un altre delicte de
falsedat documental. Llavors el jutge va decidir deixar-los en llibertat. Ara la situació ha canviat perquè la quantitat del delicte s'ha triplicat i a les acusacions podria sumar-s'hi la de malversació de fons públics. Per tot plegat, els acusats
podrien haver de tornar a declarar i podria perillar la seva situació de llibertat, que ja va aixecar molta polèmica els dies després de la decisió.
La Generalitat estudia personar-se al judici
Aquestes noves revelacions del "cas Millet" estan fent fins i tot que la Generalitat es replantegi el seu paper en el judici. El govern català estudia
personar-se com a perjudicat en la causa del Palau de la Música després que les dues auditories han confirmat pràctiques de desviament de fons públics.
Segons un comunicat del Departament d'Economia, la Generalitat "enviarà aquesta informació -la de les dues auditories fetes públiques- als seus
serveis jurídics perquè emprenguin les actuacions legals pertinents".