Brussel·les

Un informe xifra en 3,5 bilions d'euros anuals els beneficis de mantenir la biodiversitat

Preservar la natura no és simplement una qüestió de sensibilitat ecològica. La degradació del territori no només fa mal al medi ambient, sinó també a la butxaca. Un informe encarregat per l'ONU i la Comissió Europea xifra en 3,5 bilions d'euros anuals els beneficis de mantenir la biodiversitat al món. Els esforços per conservar el medi ambient paguen la pena, segons l'estudi, i reporten 100 euros per cada euro invertit. Per contra, descuidar la biodiversitat comporta uns costos econòmics que en 50 anys podrien arribar el 7% del PIB mundial.

Actualitzat
Tres bilions i mig d'euros és el valor anual dels serveis que proporcionen els espais naturals. Els sistemes naturals nodreixen serveis bàsics molt variats, que van des de la producció d'aliments i l'abastiment d'aigua fins a la protecció contra desastres naturals i la creació de llocs de treball. Segons l'informe "L'economia dels ecosistemes i de la biodiversitat", presentat a Brussel·les, la pèrdua de recursos naturals i la degradació del territori té uns costos econòmics molt elevats.

La degradació del territori, per tant, pot ser transformada en xifres. Segons el director de l'estudi, Pavan Sukhdev, "si continuem com ara, en 50 anys els costos econòmics seran el 7% del PIB". Sukhdev avisa que "tenint en compte el valor del capital natural, les pèrdues signifiquen, cada any, més del que hem perdut en la crisi financera mundial".

Entre els beneficis que es perden n'hi molts aportats pels boscos, com ara la captació de diòxid de carboni o la protecció enfront de l'erosió del sòl o dels desastres naturals. La sobreexplotació dels mars i la contaminació comporten la reducció dels recursos pesquers. La degradació de les barreres de corall no només fa disminuir la productivitat dels oceans, sinó que també fa perdre molts ingressos per turisme. Només al Carib, per exemple, s'ha calculat que es deixen de guanyar fins a 250 milions d'euros anuals aportats pels practicants del submarinisme.

Una de les conclusions és que aquests costos s'han d'incloure d'alguna manera en els indicadors econòmics, que avui tenen en compte, sobretot, la productivitat i el consum. En l'informe també es deixen clars els beneficis de gastar diners en la natura: una inversió anual de 35.000 milions d'euros produiria uns guanys de 3,5 bilions, és a dir, cent vegades la quantitat esmerçada. Per això, segons els autors, els països que incloguin aquests serveis en les seves estratègies tindran, probablement, economies més fortes.

L'estudi s'ha elaborat a demanda del G8 en el marc del Programa Ambiental de les Nacions Unides i l'ha finançat la Comissió Europea.
Anar al contingut