Barcelona
Actualitzat a les
09:15 h
23/01/2010
Els professors de les escoles públiques no volen ser directors. Així ho revelen les dades de l'Associació de Directors d'Escoles Públiques de Catalunya (Aixa), que ha revelat avui que un 60% dels directors dels centres escolars són escollits per l'administració davant la manca de candidats voluntaris.
Per reduir aquestes xifres i millorar les condicions d'aquest col·lectiu, la Generalitat catalana vol enfortir aquesta figura i donar-li més lideratge. Aquests canvis es preveu que s'apliquin a partir del proper curs escolar i quedaran recollits a la nova llei d'educació de Catalunya (LEC).
El primer canvi es refereix a la forma d'accedir al càrrec; els docents que vulguin ser directors hauran de formar-se i acreditar mèrits, ja que, segons el president de l'Aixa, la preparació actual dels directius és "manifestament insuficient".
Un cop siguin directors, rebran més incentius econòmics que ara. En l'actualitat tenen una diferència salarial d'un 20% a canvi d'un elevat volum de treball, a diferència d'altres països com Anglaterra, on la diferència arriba al 180%.
A més, els directors tindran més capacitat sancionadora quan un professor cometi una falta lleu i podrà entrar a l'aula i avaluar directament la feina del docent. Això no és tot, se li donarà potestat per decidir si agrupa en una aula alumnes de diferents edats i organitzar el pes de cada assignatura. També, com a caps de personal, podran fixar la plantilla seleccionant els substituts i el personal específic.
Uns canvis que, segons el conseller d'Educació, Ernest Maragall, "faran impossible" que els docents no vulguin exercir les funcions de directors. "El nou sistema tindrà com a conseqüència natural que hi hagi voluntat, aspiració i projecció professional perquè els docents vegin en la funció directiva la culminació de la seva professionalitat", ha assegurat.
