La NASA troba una "quantitat significativa" d'aigua a la Lluna
"Estem descobrint els misteris del nostre veí més proper i, per extensió, de tot el sistema solar". Així de transcendent s'ha mostrat Michael Wargo, responsable d'investigacions lunars de la NASA després de confirmar que s'han trobat grans quantitats d'aigua gelada a la Lluna. Ho ha fet la sonda LCROSS (Lunar Crater Observation and Sensing Satellite), que dilluns passat va impactar al satèl·lit. La mateixa sonda i el coet que la va portar a la Lluna van causar un doble impacte contra el cràter Cabus que va fer aixecar un polsim de sediments entre els quals es va trobar aigua en forma de gel. Resulta que s'amagava en un racó que no havia vist el Sol en milers de milions d'anys, i per això s'ha preservat l'aigua.
L'agència espacial nord-americana NASA ha anunciat que ha trobat proves que a la Lluna hi ha aigua, la qual cosa representa un gran pas cap a l'establiment d'assentaments humans en el satèl·lit de la Terra. "Trobem aigua, i no una mica, sinó una quantitat significativa", ha dit en una conferència de premsa Anthony Colaprete, del Centre Ames d'Investigació de la NASA, a Moffett Field, Califòrnia.
El 9 d'octubre la sonda LCROSS va impactar el pol sud de la Lluna en un cràter anomenat Cabeus. L'artefacte, de 79 milions de dòlars, precedit per una secció del coet "Centaure", que el va propulsar, va ser enviat a la superfície lunar per aixecar un núvol de materials que els científics poguessin analitzar a la recerca de la presència d'aigua gelada. Les dades preliminars obtingudes de l'anàlisi d'aquests materials "indiquen que la missió va descobrir, reeixidament, aigua... i aquest descobriment obre un nou capítol en el nostre coneixement de la Lluna", ha afirmat la NASA.
"Estem molt entusiasmats", ha declarat Colaprete. "Moltes línies de proves mostren que hi havia aigua present tant en el núvol de vapor que es va elevar en angle alt, com en els enderrocs projectats en angle més baix per l'impacte de 'Centaure'". "La concentració i distribució d'aigua i altres substàncies requereixen més anàlisi, però podem dir amb seguretat que (el cràter) Cabeus conté aigua", ha afirmat Colaprete.
El lloc de col·lisió, en el costat d'ombra permanent del cràter, no ha rebut llum del Sol en milers de milions d'anys, i els científics van poder analitzar la pols, el vapor i les roques aixecades per l'impacte quan aquests es van elevar per sobre de la vora de Cabeus i van absorbir la llum. Això va permetre el mesurament espectrogràfic -l'anàlisi de la llum absorbida en diferents longituds d'ona que revela diferents compostos- i els científics van veure els senyals d'aigua sota llum infraroja i ultraviolada. "Veiem la prova de la presència d'aigua en dos instruments", ha dit Colaprete. "I això és el que ens dóna tanta certesa sobre les nostres conclusions".
La NASA, que espera enviar astronautes a la Lluna cap al 2020, té plans per establir una base habitada per humans de forma permanent en la superfície lunar que serveixi com a punt d'escala en viatges espacials més llargs. La troballa de volums de gel a la Lluna que puguin proveir d'aigua als residents humans és un avanç substancial per al sosteniment d'una base lunar. El gel podria usar-se per obtenir aigua potable, i també com a font d'hidrogen per al combustible dels coets. Sobre la base dels seus mesuraments, l'equip de Colaprete va calcular que hi havia a la vista dels seus instruments uns 100 litres d'aigua.
Els científics havien especulat durant anys que els cràters amb ombra permanent en el pol sud de la Lluna podrien contenir aigua gelada en la superfície, perquè això explicaria la presència de quantitats significatives d'hidrogen en aquestes regions. Si l'aigua que es va formar o es va dipositar data de milers de milions d'anys, "aquests dipòsits polars gelats podrien donar claus sobre la història i evolució del sistema solar", ha dit la NASA.
La presència d'aigua a la Lluna ja l'havia detectat un instrument construït per la NASA i enviat el 2001 a bord de la sonda Índia, Chandrayaan-1, però es va trobar en petites quantitats i vinculada a la pols de la superfície lunar. Colaprete ha afegit que no només es va veure aigua en el núvol de materials aixecats per la col·lisió: "Hi ha moltes més coses allà". L'impacte de la sonda es va poder observar des de la seva nau germana, l'Orbitador de Reconeixement Lunar, així com amb altres telescopis espacials i des de la Terra.
El 9 d'octubre la sonda LCROSS va impactar el pol sud de la Lluna en un cràter anomenat Cabeus. L'artefacte, de 79 milions de dòlars, precedit per una secció del coet "Centaure", que el va propulsar, va ser enviat a la superfície lunar per aixecar un núvol de materials que els científics poguessin analitzar a la recerca de la presència d'aigua gelada. Les dades preliminars obtingudes de l'anàlisi d'aquests materials "indiquen que la missió va descobrir, reeixidament, aigua... i aquest descobriment obre un nou capítol en el nostre coneixement de la Lluna", ha afirmat la NASA.
"Estem molt entusiasmats", ha declarat Colaprete. "Moltes línies de proves mostren que hi havia aigua present tant en el núvol de vapor que es va elevar en angle alt, com en els enderrocs projectats en angle més baix per l'impacte de 'Centaure'". "La concentració i distribució d'aigua i altres substàncies requereixen més anàlisi, però podem dir amb seguretat que (el cràter) Cabeus conté aigua", ha afirmat Colaprete.
El lloc de col·lisió, en el costat d'ombra permanent del cràter, no ha rebut llum del Sol en milers de milions d'anys, i els científics van poder analitzar la pols, el vapor i les roques aixecades per l'impacte quan aquests es van elevar per sobre de la vora de Cabeus i van absorbir la llum. Això va permetre el mesurament espectrogràfic -l'anàlisi de la llum absorbida en diferents longituds d'ona que revela diferents compostos- i els científics van veure els senyals d'aigua sota llum infraroja i ultraviolada. "Veiem la prova de la presència d'aigua en dos instruments", ha dit Colaprete. "I això és el que ens dóna tanta certesa sobre les nostres conclusions".
La NASA, que espera enviar astronautes a la Lluna cap al 2020, té plans per establir una base habitada per humans de forma permanent en la superfície lunar que serveixi com a punt d'escala en viatges espacials més llargs. La troballa de volums de gel a la Lluna que puguin proveir d'aigua als residents humans és un avanç substancial per al sosteniment d'una base lunar. El gel podria usar-se per obtenir aigua potable, i també com a font d'hidrogen per al combustible dels coets. Sobre la base dels seus mesuraments, l'equip de Colaprete va calcular que hi havia a la vista dels seus instruments uns 100 litres d'aigua.
Els científics havien especulat durant anys que els cràters amb ombra permanent en el pol sud de la Lluna podrien contenir aigua gelada en la superfície, perquè això explicaria la presència de quantitats significatives d'hidrogen en aquestes regions. Si l'aigua que es va formar o es va dipositar data de milers de milions d'anys, "aquests dipòsits polars gelats podrien donar claus sobre la història i evolució del sistema solar", ha dit la NASA.
La presència d'aigua a la Lluna ja l'havia detectat un instrument construït per la NASA i enviat el 2001 a bord de la sonda Índia, Chandrayaan-1, però es va trobar en petites quantitats i vinculada a la pols de la superfície lunar. Colaprete ha afegit que no només es va veure aigua en el núvol de materials aixecats per la col·lisió: "Hi ha moltes més coses allà". L'impacte de la sonda es va poder observar des de la seva nau germana, l'Orbitador de Reconeixement Lunar, així com amb altres telescopis espacials i des de la Terra.
