Barcelona
Actualitzat a les
09:02 h
14/11/2009
El patronat del Palau de la Música s'ha reunit aquest divendres a la tarda per analitzar els resultats de les dues auditories sobre la gestió de Fèlix Millet. Els informes, que corresponen al període de l'any 2000 fins a l'actualitat, han quantificat els desviaments en els comptes i reflecteixen un forat demostrable de més de 23.720.960 milions d'euros. D'aquests, hi ha 2,9 milions d'euros desviats del Consorci del Palau que provenen de fons públics. Això implica que, a més dels càrrecs imputats fins al moment, Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, també s'enfronten a un delicte molt més greu: el de malversació de fons públics.
La Fundació del Palau de la Música i l'Orfeó Català ha rebut les
auditories sobre el desfalc pel "cas Millet". Es tracta de dos estudis, un d'intern i un altre de la Generalitat, han estat analitzats aquest divendres a la tarda en una reunió de gairebé cinc hores de la junta i la fundació.
En aquesta trobada s'ha
aclarit la magnitud del forat que l'expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, han deixat en la comptabilitat de la institució. Segons
la confessió de Millet, van ser 3,3 milions els euros desviats. Amb les auditories de Deloitte i de la Conselleria d'Economia, però, s'esvaeixen els dubtes.
La primera ha analitzat les irregularitats dels últims nou exercicis a la Fundació i a l'Orfeó. Les conclusions parlen d'un
frau d'uns 20,1 milions d'euros. D'aquests diners,
14,6 milions corresponen a la
Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i
5,5 milions a l'
Orfeó Català.
De la seva part, l'estudi de la Generalitat ha mirat d'esbrinar com s'han fet servir els diners públics que han anat a parar al
Consorci del Palau, que han estat quantificats en
2,9 milions d'euros i que
poden implicar malversació de fons públics, un nou delicte que comporta
vuit anys de presó. Encara relacionat amb el Consorci del Palau -l'ens integrat pel Ministeri de Cultura, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona-, falta per justificar el destí d'uns altres 637.286 euros procedents de dues subvencions del govern central.
Val a dir que els responsables del Palau de la Música
no donen per tancades les auditories i avisen que ampliaran la investigació retrocedint fins a vint anys enrere. Això vol dir que la
xifra final del frau de Fèlix Millet podria superar aquests 23,7 milions d'euros. Potser no caldrà anar tant enrere per superar la xifra ja que, de moment, encara no s'han auditat algunes
obres fetes al Palau ni tampoc els
bonus cobrats per Millet i Montull.
El "modus operandi" de Millet i Montull
Les auditories també expliquen quin era el "modus operandi" de Millet i els seus col·laboradors al Palau des del juliol de l'any 2000 fins al setembre de 2009, segons ha explicat en roda de premsa el director executiu del Palau de la Música, Joan Llinares.
Durant aquest període, es feien
sortides de diners en metàl·lic des dels comptes de la Fundació cap a l'Orfeó però aquests diners, en lloc d'ingressar-se, es canalitzaven en comptes corrents no comptabilitzats.
Una altra manera de desviar els diners era mitjançant l'
ús d'empreses vinculades a Millet, Montull o familiars seus que facturaven a la Fundació i l'Orfeó.
També s'han desviat importants quantitats a través d'operacions anòmales relacionades amb la
contractació d'obres i serveis que els imputats carregaven al Palau i, fins i tot, Millet i Montull
cobraven a la institució despeses personals com vacances o la utilització de les instal·lacions per a ús personal.
El futur del Palau
La reunió també ha servit per veure com comença a caminar un nou Palau de la Música més transparent, amb una organització més simplificada i amb una clara voluntat de
passar pàgina del "cas Millet". De manera provisional, el Palau
reduirà el nombre de patrons dels 104 actuals a només 11. D'aquí a tres mesos es farà una revisió de l'òrgan i es podria ampliar a un màxim de 30 membres. La resta dels patrons integraran un
consell de mecenatge de nova creació.
La composició del patronat ha despertat interès aquests dies, sobretot des que
Antoni Serra Ramoneda, un dels patrons, va demanar en un article, una dimissió en bloc dels membres d'aquest òrgan. Segons ha confirmat Llinares a la roda de premsa hi ha
una desena de patrons que haurien presentat la seva carta de dimissió els últims dies i avui ja no han anat a la reunió. No és el cas de Serra Ramoneda, que se l'ha vist al Palau de la Música tot i que ha estat un dels primers a marxar.
