ANÀLISI

Llistes obertes o candidats propers?

Actualitzat
Sembla que finalment els màxims dirigents polítics catalans han decidit acabar amb l'excepcionalitat catalana i, trenta anys després, endegar la redacció d'una llei electoral pròpia. Els dos grans grups s'han vist les orelles i el que no han pogut aconseguir informes, estudis i recomanacions, ho ha aconseguit en pocs dies el cas "Pretoria". Ara cal veure que fan.

La confusió és notable. El debat té forts components tècnics, però ha de respondre també a les percepcions socials que malparlen de la llunyania de polítics i ciutadans i a l'excessiva rigidesa que la "cuina" de cada partit imposa en unes llistes electorals sobre les que l'electorat no té res a dir. Tenim dos problemes i una mena de solució màgica en forma de "llistes obertes" que no resol bé cap de les dues qüestions. Parlar de llistes obertes vol dir, en principi, la capacitat de l'elector o bé d'alterar l'ordre de la candidatura que el partit corresponent li ofereix (llistes desbloquejades), o bé confegir una llista pròpia agafant els diversos candidats d'una o diverses llistes que hagin presentat els partits (llistes obertes i desbloquejades, mètode també conegut com "panachage").

Els problemes que es deriven dels dos sistemes són notables. Sigui per generar incentius a cada candidat de cada partit per buscar-se la vida pel seu compte (amb els riscos d'augment de despeses electorals i de lògiques de clientelisme), com pel fet de desmembrar encara més les febles estructures del partits. De ben segur que ho podem fer millor ara que sembla que s'obre una finestra d'oportunitat. L'alternativa que compta amb més suport és l'anomenat sistema alemany, que implica que cada elector té doble vot. Un va a parar a llistes electorals confegides per cada partit (com ara), que serveix per omplir de manera proporcional la meitat dels escons a cobrir. L'altre vot es fa servir per la circumscripció uninominal on resideix l'elector, i pel qual s'elegeix de manera majoritària un sol diputat, el diputat de districte. És doncs una combinació de sistema proporcional i majoritari, que barreja així vot a partit i vot directe i lliure al diputat preferit a cada circumscripció. Ara toca a cada partit, més enllà de fer sumes i restes per veure com queden a la futura foto, pensar en la legitimitat general de tots plegats.

Joan Subirats

Anar al contingut