La Sala Beckett celebra el 20è aniversari amb incertesa sobre el seu futur
La Sala Beckett de Barcelona, emblemàtica en la investigació i l'experimentació teatral, commemora els vint anys amb la incògnita sobre el seu futur, ja que les solucions sobre el projecte de creació i la futura seu "s'eternitzen", segons ha explicat el director artístic del teatre. Toni Casares ha presentat els textos teatrals que es posaran en escena per celebrar l'aniversari de la sala, dos dels quals del dramaturg José Sanchis Sinisterra, fundador de la sala el 1989 amb la seva companyia Teatro Fronterizo.
Flanquejat per Sanchis Sinisterra, Casares ha dit que "confio en l'administració més que en el mercat" per solucionar el conflicte que amenaça la seu del teatre, situat al barri barceloní de Gràcia, i "tot i que no m'han tancat les portes", ha llançat "un crit d'alerta" davant una situació "que s'eternitza".
A l'espera que "s'aclareixi si tenim o no contracte immobiliari indefinit, tal com vam firmar el 1989 amb Núñez y Navarro", Casares espera poder anunciar abans de finals d'any "què passa amb aquesta casa, la seva seu i el projecte de creació". La Beckett està pendent d'un veredicte de la justícia sobre aquest contracte i d'alguna solució per part de l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat sobre el trasllat d'una seu que s'ha quedat petita per a un projecte que ha guanyat molta envergadura amb els anys.
Casares ha començat la roda de premsa de presentació dels actes de l'aniversari, parlant d'un llibre i tres espectacles, amb "un grau d'escepticisme" ja que "m'hauria agradat fer-ho amb una solució per al problema de la nostra seu i el nostre projecte", que es prolonga ja tres anys.
L'espai de la Beckett, d'uns 1.250 metres quadrats, "s'ha fet petit i vell" i el director busca ara amb les administracions "un espai de diàleg i exhibició" d'entre 3.500 i 4.000 metres quadrats. Ha descartat el de Fabra i Coats, perquè és "descomunalment gran i no és cèntric", i el del Teatre Principal, també per les dimensions i perquè no és propietat de l'Ajuntament.
Segons l'opinió de Casares, la Beckett "ha de créixer d'una manera orgànica, a poc a poc, sense deliris de grandesa". El director artístic de la Beckett i assessor del Teatre Nacional de Catalunya ha anunciat la creació d'una fundació amb voluntat d'incidir en el panorama teatral i un patronat d'autors reduït i d'autors de teatre únicament.
Sanchis Sinisterra presenta a la sala que va impulsar fa vint anys un dels seus espectacles emblemàtics, "Ñaque o de pijos y actores", un espectacle que interpretaran els mateixos actors que el van estrenar: Manel Dueso i Luis Miguel Climent. L'espectacle de Sanchis Sinisterra tracta sobre la condició de l'actor i la seva postura davant la societat i serà a la cartellera els dies 27, 28, 29 i 31 d'octubre i l'1 de novembre. El seguirà l'espectacle "Vacío", un monòleg teatral en què el món s'infiltra entre les bambolines, escrit i dirigit per Sanchis Sinisterra i interpretat per l'actor argentí Mario Vedoya, que es representarà el 30, el 31 d'octubre i l'1 de novembre.
Entre el 12 de novembre i el 13 de desembre la Beckett presentarà "Aquí se aprende poca cosa", una adaptació teatral de la novel·la de Jakob von Gunten, dirigida per Toni Casares. La representació d'aquesta última obra, amb "moltes coses en comú amb les dues anteriors", segons Casares, constitueix "una mirada cap endavant" de la sala, "hereva del lideratge de Sanchis Sinisterra". Sanchis ha considerat l'aniversari com "una cerimònia de la nostàlgia inquietant" davant la "falta de resposta de les institucions, que no donen resposta i mantenen una actitud de ‘sí però no, no però sí'".
A l'espera que "s'aclareixi si tenim o no contracte immobiliari indefinit, tal com vam firmar el 1989 amb Núñez y Navarro", Casares espera poder anunciar abans de finals d'any "què passa amb aquesta casa, la seva seu i el projecte de creació". La Beckett està pendent d'un veredicte de la justícia sobre aquest contracte i d'alguna solució per part de l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat sobre el trasllat d'una seu que s'ha quedat petita per a un projecte que ha guanyat molta envergadura amb els anys.
Casares ha començat la roda de premsa de presentació dels actes de l'aniversari, parlant d'un llibre i tres espectacles, amb "un grau d'escepticisme" ja que "m'hauria agradat fer-ho amb una solució per al problema de la nostra seu i el nostre projecte", que es prolonga ja tres anys.
L'espai de la Beckett, d'uns 1.250 metres quadrats, "s'ha fet petit i vell" i el director busca ara amb les administracions "un espai de diàleg i exhibició" d'entre 3.500 i 4.000 metres quadrats. Ha descartat el de Fabra i Coats, perquè és "descomunalment gran i no és cèntric", i el del Teatre Principal, també per les dimensions i perquè no és propietat de l'Ajuntament.
Segons l'opinió de Casares, la Beckett "ha de créixer d'una manera orgànica, a poc a poc, sense deliris de grandesa". El director artístic de la Beckett i assessor del Teatre Nacional de Catalunya ha anunciat la creació d'una fundació amb voluntat d'incidir en el panorama teatral i un patronat d'autors reduït i d'autors de teatre únicament.
Sanchis Sinisterra presenta a la sala que va impulsar fa vint anys un dels seus espectacles emblemàtics, "Ñaque o de pijos y actores", un espectacle que interpretaran els mateixos actors que el van estrenar: Manel Dueso i Luis Miguel Climent. L'espectacle de Sanchis Sinisterra tracta sobre la condició de l'actor i la seva postura davant la societat i serà a la cartellera els dies 27, 28, 29 i 31 d'octubre i l'1 de novembre. El seguirà l'espectacle "Vacío", un monòleg teatral en què el món s'infiltra entre les bambolines, escrit i dirigit per Sanchis Sinisterra i interpretat per l'actor argentí Mario Vedoya, que es representarà el 30, el 31 d'octubre i l'1 de novembre.
Entre el 12 de novembre i el 13 de desembre la Beckett presentarà "Aquí se aprende poca cosa", una adaptació teatral de la novel·la de Jakob von Gunten, dirigida per Toni Casares. La representació d'aquesta última obra, amb "moltes coses en comú amb les dues anteriors", segons Casares, constitueix "una mirada cap endavant" de la sala, "hereva del lideratge de Sanchis Sinisterra". Sanchis ha considerat l'aniversari com "una cerimònia de la nostàlgia inquietant" davant la "falta de resposta de les institucions, que no donen resposta i mantenen una actitud de ‘sí però no, no però sí'".
