A Espanya mor més gent per suïcidi que en accidents de trànsit
A Espanya mor més gent per suïcidi que en accidents de trànsit. L'any 2007, 3.263 persones es van treure la vida enfront de les 2.741 que la van perdre a la carretera. En el conjunt del món s'estima que un milió de persones es treu la vida a l'any, la qual cosa representa un suïcidi cada 40 segons, una xifra que supera les defuncions registrades en alguns conflictes bèl·lics.
La doctora Pilar Saiz, del departament de Psiquiatria de la Universitat d'Oviedo, ha ofert aquestes dades en una roda de premsa, convocada en el marc del XIII Congrés Nacional de Psiquiatria, per cridar l'atenció sobre un greu problema que, no obstant això, no sembla despertar l'interès de les autoritats.
Manuel Martín, secretari de la Societat Espanyola de Psiquiatria, ha posat l'accent en la necessitat d'engegar programes preventius a l'hora de reduir els comportaments suïcides que generen tantes pèrdues, no només humanes sinó de tipus econòmic: el 2,3% del total de la despesa mèdica.
Saiz ha relatat que més de la meitat de les persones que van posar fi a la seva vida van acudir un mes abans al metge de capçalera, on van relatar algun problema que, de ser abordat correctament, podria haver evitat la seva defunció. I és que en la immensa majoria dels casos els suïcidis no són impulsius sinó que comporten una elaboració prèvia, que la persona afectada s'encarrega de "verbalitzar" en el seu entorn d'una manera o una altra.
Des de l'àmbit de la psiquiatria s'estudia com formar els facultatius d'Atenció Primària i també els afins de la persona susceptible de posar fi als seus dies, perquè actuïn com a "àngels de la guarda" que puguin salvar-la de la mort. El doctor Martín ha assenyalat que la gent que habitualment veu l'afectat, no només els familiars sinó també "el cambrer que li posa el cafè o el quiosquer que li ven el diari", poden estar atents a aquests missatges finalistes que de vegades són explícits i unes altres no ho són tant. Escoltar d'algú expressions de comiat, fastig o fatiga extrema de la vida, com "això no té solució", "espero que tot et vagi bé perquè no crec que tornem a veure'ns" o "estic desesperat", poden ser indicis que ajudin a atendre el presumpte suïcida i posar-lo en mans del psiquiatre quan sigui possible.
El 95% de les persones que posen fi als seus dies pateix un trastorn mental previ, encara que se sap que gairebé la meitat dels comportaments suïcides comporten una càrrega genètica que, combinada amb altres factors ambientals, desencadena en suïcidi. Els fets més destacats que poden ajudar a predir un risc suïcida són patir un trastorn mental, la presència d'ideació suïcida, la seva verbalització i la planificació de l'acte, les temptatives constatades, l'aïllament social, els sentiments de desesperança, elements sociodemogràfics, els antecedents familiars i situacions estressants agudes o cròniques, com una malaltia discapacitant.
Saiz ha informat que les temptatives són més freqüents en les dones: elles solen recórrer a la intoxicació per medicaments, mentre que els suïcidis consumats són més freqüents en els homes, que trien mètodes més violents com la forca, saltar al buit o l'ofegament. A Espanya, la taxa de suïcidi per 100.000 habitants va ser d'11 per als homes i de 3,5 per a les dones, l'any 2007.
Manuel Martín, secretari de la Societat Espanyola de Psiquiatria, ha posat l'accent en la necessitat d'engegar programes preventius a l'hora de reduir els comportaments suïcides que generen tantes pèrdues, no només humanes sinó de tipus econòmic: el 2,3% del total de la despesa mèdica.
Saiz ha relatat que més de la meitat de les persones que van posar fi a la seva vida van acudir un mes abans al metge de capçalera, on van relatar algun problema que, de ser abordat correctament, podria haver evitat la seva defunció. I és que en la immensa majoria dels casos els suïcidis no són impulsius sinó que comporten una elaboració prèvia, que la persona afectada s'encarrega de "verbalitzar" en el seu entorn d'una manera o una altra.
Des de l'àmbit de la psiquiatria s'estudia com formar els facultatius d'Atenció Primària i també els afins de la persona susceptible de posar fi als seus dies, perquè actuïn com a "àngels de la guarda" que puguin salvar-la de la mort. El doctor Martín ha assenyalat que la gent que habitualment veu l'afectat, no només els familiars sinó també "el cambrer que li posa el cafè o el quiosquer que li ven el diari", poden estar atents a aquests missatges finalistes que de vegades són explícits i unes altres no ho són tant. Escoltar d'algú expressions de comiat, fastig o fatiga extrema de la vida, com "això no té solució", "espero que tot et vagi bé perquè no crec que tornem a veure'ns" o "estic desesperat", poden ser indicis que ajudin a atendre el presumpte suïcida i posar-lo en mans del psiquiatre quan sigui possible.
El 95% de les persones que posen fi als seus dies pateix un trastorn mental previ, encara que se sap que gairebé la meitat dels comportaments suïcides comporten una càrrega genètica que, combinada amb altres factors ambientals, desencadena en suïcidi. Els fets més destacats que poden ajudar a predir un risc suïcida són patir un trastorn mental, la presència d'ideació suïcida, la seva verbalització i la planificació de l'acte, les temptatives constatades, l'aïllament social, els sentiments de desesperança, elements sociodemogràfics, els antecedents familiars i situacions estressants agudes o cròniques, com una malaltia discapacitant.
Saiz ha informat que les temptatives són més freqüents en les dones: elles solen recórrer a la intoxicació per medicaments, mentre que els suïcidis consumats són més freqüents en els homes, que trien mètodes més violents com la forca, saltar al buit o l'ofegament. A Espanya, la taxa de suïcidi per 100.000 habitants va ser d'11 per als homes i de 3,5 per a les dones, l'any 2007.
