Grans fortunes, tractes de favor, ajudes a partits i assetjament sexual en el sumari del "cas Millet"
Catalunya Ràdio ha tingut accés al sumari del "cas Millet", el secret del qual es va aixecar dilluns. L'escrit està recopilat en 3 volums, i consta de 831 pàgines. La redacció de l'emissora l'està llegint i, de moment, hi ha trobat dades com aquesta: un escrit anònim registrat a l'Agència Tributària de Barcelona al gener del 2002 adverteix Hisenda dels alts graus de corrupció en l'administració del Palau.
En concret, la persona que informa els inspectors diu que té una familiar que treballa com a administrativa a la Fundació, i que sap que Millet treballa amb una doble comptabilitat que genera grans quantitats de diner negre destinades a viatges, vehicles de luxe i obres en immobles particulars. El comunicant anònim també alerta que l'equip gestor cobra altes comissions per la contractació d'obres. Aquesta nota no va generar cap investigació en el seu moment pel caràcter anònim i les poques dades fiscals que aportava, però Hisenda la va integrar al dossier un cop començades les investigacions oficials.
Ja en plena investigació, va apàreixer un altre anònim, aquest dirigit directament al jutge. L'escriu algú que diu que ha treballat molts anys al Palau de la Música i introdueix una novetat: Millet i el seu número 2, Jordi Montull, pagaven amb diners de la fundació pisos en què feien trobades sexuals. L'anònim arriba a acusar Millet d'assetjar algunes treballadores del Palau, de les quals fins i tot dóna noms.
1.700.000 euros desviats recentment a empreses dels querellats
El sumari inclou investigacions molt recents, com la revisió feta per les administracions públiques del Consorci del Palau a la documentació comptable del 2008 i el 2009. Els nous gestors hi han trobat pagaments fets amb fons del Palau a empreses dels querellats per un import que suma 1.700.000 euros.
A més, el sumari revela que la Fundació del Palau de la Música i l'Orfeó Català van seguir pagant factures a Millet i Montull després que deixessin el càrrec. El 31 de juliol, tres dies després del seu cessament, van cobrar a través d'algunes de les seves societats.
Els béns de Millet
El sumari detalla la relació de béns de Fèlix Millet, i els valora en un total de 12,5 milions d'euros. A la llista hi consten dos amarraments en ports esportius catalans, tres cases i disset solars a l'Ametlla del Vallès, altres immobles a la Garriga i Menorca, i quadres de Casas i Nonell per un valor superior als 300.000 euros cadascun.
El text inclou una llarga llista de despeses privades que els dos cervells de la trama finançaven amb ingressos del Palau. La llista inclou, fins i tot, capses de preservatius.
"Viajes de placer, regalos a familiares, restaurantes, supermercados, ordenadores, rehabilitación de sus respectivas casas y segundas residencias, embarcaciones, coches para distintos miembros de sus familias, e incluso pisos para sus encuentros sexuales, en las calles Verdaguer i Callis, también los condones. Las bodas de las dos hijas del señor Millet se celebraron en el Palau por todo lo alto, se llegó a entarimar la platea, siempre pagando la fundación".
Confessió "més valenta" de Montull
Segons també es desprèn del sumari, el procurador de Jordi Montull presenta el 2 d'octubre un escrit d'ampliació de la confessió del 15 de setembre. Diu que en el primer escrit no va ser prou valent per exposar altres fets que, segons ell, ni tan sols coneixia el mateix Fèlix Millet.
Concretament, exposa que entre els anys 2006 i 2009 va encarregar a un industrial que treballava pel Palau unes reformes a diversos immobles de la seva propietat, a l'habitatge que té a Teià i en un pis del carrer Provença de Barcelona. I que les factures va demanar que es presentessin al Palau de la Música. En total, pugen a prop de 200.000 euros.
Montull també va amagar a Fèlix Millet que el 2001 va comprar un altre local prop del Palau, que el va llogar a l'Orfeó, i que el 2004 el va vendre a l'entitat pel doble del que li va costar.
Es pagava amb diner negre?
Del sumari es desprèn també la petició del fiscal perquè s'autoritzi la Policia Judicial a demanar documentació a la Interpol, sobre les presumptes retribucions en efectiu que s'hauria fet a diverses orquestres de renom internacional. La querella de la fiscalia sol·licita al magistrat instructor que es facin les indagacions necessàries per comprovar la realitat i la forma efectiva de pagament de les actuacions musicals que suposadament es van fer, en efectiu, amb diners retirats dels comptes de l'Orfeó Català.
La fiscalia parla d'operacions en efectiu per valor de 600.000 euros durant el 2003, presumptament atribuïdes a la retribució d'aquestes actuacions, sense cap factura entremig, ni declaració d'IVA, ni comptabilització. És més, l'únic que hi ha són rebuts a nom d'una empresa que encara no estava constituïda en la data de les suposades actuacions. Entre el 2004 i el 2008, la fiscalia constata operacions de reintegrament de talons de més de 60.000 euros. En total sumen més de set milions i mig d'euros.
Montull va ordenar retirar documents després de l'escorcoll
Pel que fa als documents que es van retirar del Palau de la Música després de l'escorcoll policial, Montull confessa que va ser ell qui ho va ordenar.
Assegura que es tractava de documents relacionats amb societats privades seves, documentació particular que ni tan sols coneixia la seva família. També hi havia documents relacionats amb les obres de la finca de l'Ametlla del Vallès de Millet i diverses promocions immobiliàries que gestionava el mateix Montull directament.
Considera que tot plegat no tenia relació amb els fets investigats i per això va manar a un extreballador del Palau que ho recollís i ho portés a un pis seu. Finalment, afegeix que no disposa d'efectiu per tornar aquests diners, i per això remet el jutge a la llista de béns que va entregar en el seu dia. El sumari inclou més de cinquanta instantànies captades per les càmeres de seguretat on es veu com aquesta persona s'endú els documents en tres bosses de plàstic.
La filla de Millet, sospitosa
El tercer volum del sumari aixeca sospites sobre la filla de Fèlix Millet, Clara. Concretament, inclou la petició de l'Orfeó de fer duplicats dels discos durs dels ordinadors de les filles dels dos principals inculpats, Clara Millet i Gemma Montull, davant la sospita que poden contenir informació valuosa per a la investigació. En un principi, el jutge només havia autoritzat que es copiés el disc dur de la secretària de Millet, Elisabeth Barberà.
Els querellats costegen aturar la compravenda d'un immoble
També hi ha documentació relacionada amb la manera com es va aturar la venda d'un immoble del carrer Sant Pere Més Alt que havia de reportar a Millet i Montull uns guanys de dos milions d'euros.
La cancel·lació d'aquesta operació va generar unes despeses, entre impostos, honoraris del notari, gestoria, registre i formalització del préstec hipotecari, de més de 800.000 euros. Millet i Montull, a través de la seva empresa Belfort Baix, accepten fer-se càrrec del deute.
Millet vol declarar davant el jutge
Un altre document que inclou el sumari és la petició, el dia 1 d'octubre, del procurador de Fèlix Millet en què demana que el jutge li prengui declaració davant la situació d'indefensió en què es troba el seu client per la pressió mediàtica a què està sotmès el cas.
El procurador de Millet culpa els mitjans de comunicació de fer un judici paral·lel, i per això reclama que el seu client es pugui explicar davant del jutge tan aviat com sigui possible. Titlla la situació d'insostenible i assegura que Millet està disposat a col·laborar amb la justícia. En aquest sentit, desmenteix que li hagi passat pel cap marxar del país en cap moment.
Ja en plena investigació, va apàreixer un altre anònim, aquest dirigit directament al jutge. L'escriu algú que diu que ha treballat molts anys al Palau de la Música i introdueix una novetat: Millet i el seu número 2, Jordi Montull, pagaven amb diners de la fundació pisos en què feien trobades sexuals. L'anònim arriba a acusar Millet d'assetjar algunes treballadores del Palau, de les quals fins i tot dóna noms.
1.700.000 euros desviats recentment a empreses dels querellats
El sumari inclou investigacions molt recents, com la revisió feta per les administracions públiques del Consorci del Palau a la documentació comptable del 2008 i el 2009. Els nous gestors hi han trobat pagaments fets amb fons del Palau a empreses dels querellats per un import que suma 1.700.000 euros.
A més, el sumari revela que la Fundació del Palau de la Música i l'Orfeó Català van seguir pagant factures a Millet i Montull després que deixessin el càrrec. El 31 de juliol, tres dies després del seu cessament, van cobrar a través d'algunes de les seves societats.
Els béns de Millet
El sumari detalla la relació de béns de Fèlix Millet, i els valora en un total de 12,5 milions d'euros. A la llista hi consten dos amarraments en ports esportius catalans, tres cases i disset solars a l'Ametlla del Vallès, altres immobles a la Garriga i Menorca, i quadres de Casas i Nonell per un valor superior als 300.000 euros cadascun.
El text inclou una llarga llista de despeses privades que els dos cervells de la trama finançaven amb ingressos del Palau. La llista inclou, fins i tot, capses de preservatius.
"Viajes de placer, regalos a familiares, restaurantes, supermercados, ordenadores, rehabilitación de sus respectivas casas y segundas residencias, embarcaciones, coches para distintos miembros de sus familias, e incluso pisos para sus encuentros sexuales, en las calles Verdaguer i Callis, también los condones. Las bodas de las dos hijas del señor Millet se celebraron en el Palau por todo lo alto, se llegó a entarimar la platea, siempre pagando la fundación".
Confessió "més valenta" de Montull
Segons també es desprèn del sumari, el procurador de Jordi Montull presenta el 2 d'octubre un escrit d'ampliació de la confessió del 15 de setembre. Diu que en el primer escrit no va ser prou valent per exposar altres fets que, segons ell, ni tan sols coneixia el mateix Fèlix Millet.
Concretament, exposa que entre els anys 2006 i 2009 va encarregar a un industrial que treballava pel Palau unes reformes a diversos immobles de la seva propietat, a l'habitatge que té a Teià i en un pis del carrer Provença de Barcelona. I que les factures va demanar que es presentessin al Palau de la Música. En total, pugen a prop de 200.000 euros.
Montull també va amagar a Fèlix Millet que el 2001 va comprar un altre local prop del Palau, que el va llogar a l'Orfeó, i que el 2004 el va vendre a l'entitat pel doble del que li va costar.
Es pagava amb diner negre?
Del sumari es desprèn també la petició del fiscal perquè s'autoritzi la Policia Judicial a demanar documentació a la Interpol, sobre les presumptes retribucions en efectiu que s'hauria fet a diverses orquestres de renom internacional. La querella de la fiscalia sol·licita al magistrat instructor que es facin les indagacions necessàries per comprovar la realitat i la forma efectiva de pagament de les actuacions musicals que suposadament es van fer, en efectiu, amb diners retirats dels comptes de l'Orfeó Català.
La fiscalia parla d'operacions en efectiu per valor de 600.000 euros durant el 2003, presumptament atribuïdes a la retribució d'aquestes actuacions, sense cap factura entremig, ni declaració d'IVA, ni comptabilització. És més, l'únic que hi ha són rebuts a nom d'una empresa que encara no estava constituïda en la data de les suposades actuacions. Entre el 2004 i el 2008, la fiscalia constata operacions de reintegrament de talons de més de 60.000 euros. En total sumen més de set milions i mig d'euros.
Montull va ordenar retirar documents després de l'escorcoll
Pel que fa als documents que es van retirar del Palau de la Música després de l'escorcoll policial, Montull confessa que va ser ell qui ho va ordenar.
Assegura que es tractava de documents relacionats amb societats privades seves, documentació particular que ni tan sols coneixia la seva família. També hi havia documents relacionats amb les obres de la finca de l'Ametlla del Vallès de Millet i diverses promocions immobiliàries que gestionava el mateix Montull directament.
Considera que tot plegat no tenia relació amb els fets investigats i per això va manar a un extreballador del Palau que ho recollís i ho portés a un pis seu. Finalment, afegeix que no disposa d'efectiu per tornar aquests diners, i per això remet el jutge a la llista de béns que va entregar en el seu dia. El sumari inclou més de cinquanta instantànies captades per les càmeres de seguretat on es veu com aquesta persona s'endú els documents en tres bosses de plàstic.
La filla de Millet, sospitosa
El tercer volum del sumari aixeca sospites sobre la filla de Fèlix Millet, Clara. Concretament, inclou la petició de l'Orfeó de fer duplicats dels discos durs dels ordinadors de les filles dels dos principals inculpats, Clara Millet i Gemma Montull, davant la sospita que poden contenir informació valuosa per a la investigació. En un principi, el jutge només havia autoritzat que es copiés el disc dur de la secretària de Millet, Elisabeth Barberà.
Els querellats costegen aturar la compravenda d'un immoble
També hi ha documentació relacionada amb la manera com es va aturar la venda d'un immoble del carrer Sant Pere Més Alt que havia de reportar a Millet i Montull uns guanys de dos milions d'euros.
La cancel·lació d'aquesta operació va generar unes despeses, entre impostos, honoraris del notari, gestoria, registre i formalització del préstec hipotecari, de més de 800.000 euros. Millet i Montull, a través de la seva empresa Belfort Baix, accepten fer-se càrrec del deute.
Millet vol declarar davant el jutge
Un altre document que inclou el sumari és la petició, el dia 1 d'octubre, del procurador de Fèlix Millet en què demana que el jutge li prengui declaració davant la situació d'indefensió en què es troba el seu client per la pressió mediàtica a què està sotmès el cas.
El procurador de Millet culpa els mitjans de comunicació de fer un judici paral·lel, i per això reclama que el seu client es pugui explicar davant del jutge tan aviat com sigui possible. Titlla la situació d'insostenible i assegura que Millet està disposat a col·laborar amb la justícia. En aquest sentit, desmenteix que li hagi passat pel cap marxar del país en cap moment.
