Millet i Montull van tapar el desfalc amb factures d'obres al Palau
Fèlix Millet i Jordi Montull, els autors confessos del desfalc al Palau de la Música, van justificar la retirada de diners en efectiu dels comptes de la institució dient que eren per pagar obres que s'hi havien fet. L'expresident i l'exadministrador del Palau es van valer de cinc empreses per donar cobertura a les factures, a banda de moure el capital entre el triangle format per la Fundació del Palau, el Consorci i l'Associació Orfeó Català. Segons consta al sumari del cas, només l'any 2003 van treure més de 2 milions d'euros dels comptes de la institució en bitllets de 500. Aquesta fórmula és la que va cridar l'atenció de l'Agència Tributària.
La investigació del "cas Millet" ha conclòs que, en alguns casos, les empreses van accedir a modificar les factures per tapar el desfalc, tal com van admetre Millet i Montull en la confessió del fets. En altres ocasions, es van emetre factures per obres que no s'havien dut a terme. Amb els diners, com ja és sabut, van finançar obres als domicilis particulars i viatges privats, motiu pel qual se'ls acusa de falsedat documental i apropiació indeguda.
Al sumari hi ha les empreses amb les quals haurien comptat. D'una banda, CBM10, que ja no existeix i que mai no va declarar l'IVA de les factures. També hi surt Horencat, que tampoc no existeix i que no tenia declarada cap operació ni amb la Fundació ni amb l'Associació Orfeó Català.
Una que sí va fer feines pel Palau és Triobra, que va cobrar via transferència bancària i no pas en efectiu, com van dir els administradors. Algú de l'Associació Orfeó hauria modificat les factures. El mateix va passar amb Manteniments Integrals FM2. Segons la querella, els responsables d'aquesta empresa haurien modificat les factures a instàncies de Jordi Montull. I va passar el mateix amb FM2 Instal·lacions.
L'aixecament parcial del secret de sumari també permet saber que el fiscal va presentar un escrit al jutjat a principis de setembre en què denunciava pagaments quantiosos amb xecs al portador entre el 2007 i el 2009. Com en les irregularitats anteriors, van dir que era per pagar obres que, en realitat, no s'havien executat.
Un altre mètode del qual es valien Millet i Montull era crear diverses empreses amb un mateix domicili social. És una pràctica legal que permet un important estalvi fiscal a partir de certs nivells de rendes, però que també implica dificultar els mecanismes de control de l'administració. El volum de paperassa és alt i es fa més difícil saber si hi ha irregularitats i per quina banda.
Segons consta al Registre Mercantil, els últims anys les famílies Millet i Montull han constituït i liquidat una quinzena de societats, un entramat que també els permetia moure diners d'una banda a l'altra.
Una de les societats que van crear tots dos va ser la que va tirar endavant la compravenda d'un local al costat del Palau de la Música. El van comprar fa quatre anys per 1,5 milions d'euros. I just la vigília de l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra al juliol, van fer que el Palau el comprés per tres milions d'euros, en una operació feta d'esquena a la Junta de l'Orfeó Català i que ha quedat anul·lada. Ara el local està en venda per poc més d'un milió i és urgent vendre'l, perquè els diners quedaran a disposició del jutge per reparar la desviació de fons.
Al sumari hi ha les empreses amb les quals haurien comptat. D'una banda, CBM10, que ja no existeix i que mai no va declarar l'IVA de les factures. També hi surt Horencat, que tampoc no existeix i que no tenia declarada cap operació ni amb la Fundació ni amb l'Associació Orfeó Català.
Una que sí va fer feines pel Palau és Triobra, que va cobrar via transferència bancària i no pas en efectiu, com van dir els administradors. Algú de l'Associació Orfeó hauria modificat les factures. El mateix va passar amb Manteniments Integrals FM2. Segons la querella, els responsables d'aquesta empresa haurien modificat les factures a instàncies de Jordi Montull. I va passar el mateix amb FM2 Instal·lacions.
L'aixecament parcial del secret de sumari també permet saber que el fiscal va presentar un escrit al jutjat a principis de setembre en què denunciava pagaments quantiosos amb xecs al portador entre el 2007 i el 2009. Com en les irregularitats anteriors, van dir que era per pagar obres que, en realitat, no s'havien executat.
Un altre mètode del qual es valien Millet i Montull era crear diverses empreses amb un mateix domicili social. És una pràctica legal que permet un important estalvi fiscal a partir de certs nivells de rendes, però que també implica dificultar els mecanismes de control de l'administració. El volum de paperassa és alt i es fa més difícil saber si hi ha irregularitats i per quina banda.
Segons consta al Registre Mercantil, els últims anys les famílies Millet i Montull han constituït i liquidat una quinzena de societats, un entramat que també els permetia moure diners d'una banda a l'altra.
Una de les societats que van crear tots dos va ser la que va tirar endavant la compravenda d'un local al costat del Palau de la Música. El van comprar fa quatre anys per 1,5 milions d'euros. I just la vigília de l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra al juliol, van fer que el Palau el comprés per tres milions d'euros, en una operació feta d'esquena a la Junta de l'Orfeó Català i que ha quedat anul·lada. Ara el local està en venda per poc més d'un milió i és urgent vendre'l, perquè els diners quedaran a disposició del jutge per reparar la desviació de fons.
