De Villepin nega un complot contra Sarkozy i que rebés instruccions de Chirac
L'exprimer ministre francès Dominique de Villepin ha declarat que no va haver-hi un complot contra el president Nicolas Sarkozy i que no va rebre instruccions de l'exmandatari Jacques Chirac en relació amb el "cas Clearstream", en què avui ha testificat com a acusat. El duel De Villepin-Sarkozy és el capítol més destacat d'aquest judici, que tracta d'aclarir a petició de qui i per què es va crear la polèmica llista falsa de titulars de comptes sospitosos d'haver cobrat comissions il·legals.
"Mai va haver-hi una instrucció presidencial" sobre aquesta trama, ha subratllat De Villepin, i, per tant, ha eliminat qualsevol sospita sobre Chirac, el qual va admetre que estava informat de l'existència de la trama que ara ha arribat als tribunals, relativa a l'elaboració d'unes llistes falses de titulars de comptes sospitosos en l'entitat luxemburguesa Clearstream. En aquestes llistes, que van resultar ser falses, hi apareixia el nom de Sarkozy i el de moltes altres personalitats polítiques, del món econòmic, dels mitjans de comunicació i fins i tot el de l'actriu i model Laetitia Casta.
Segons la versió de l'exprimer ministre, va ser informat d'aquest assumpte una sola vegada, en una reunió que va tenir lloc el 9 de gener del 2004 al ministeri que dirigia llavors, el d'Exteriors. En aquesta reunió, l'aleshores vicepresident d'EADS i ara també acusat, Jean-Louis Gergorin, li va comunicar que existien les polèmiques llistes en presència del general dels serveis secrets Philippe Rondot, que havia ordenat ja una investigació sobre aquest tema. De Villepin ha dit que, durant la trobada, va demanar al general que prosseguís la investigació però, "en cap moment, vam entrar en la definició d'objectius o en la implicació de persones".
El president del Tribunal ha llegit llavors una nota manuscrita del general Rondot sobre l'esmentada reunió, que va arribar a les mans dels investigadors, en la qual va escriure: "repte polític, Sarkozy". Des de l'estrada, De Villepin ha comentat que, "en cap moment, es va fer referència a Sarkozy en relació amb aquest sistema ocult i amb les llistes". El que sí que es va discutir, ha dit, és si s'havia d'alertar o no el mateix Sarkozy, llavors ministre de l'Interior, i finalment es va decidir que no era oportú fer-ho.
L'exprimer ministre, acusat de "complicitat en denúncia calumniosa", sempre s'ha declarat innocent i ha mantingut que tot això va ser una operació política per desacreditar-lo. Una cosa similar és el que argumenta Sarkozy, que està convençut que se'l va incloure a la llista falsa per desprestigiar-lo i frenar la seva carrera a l'Elisi. Per això, l'ara president es va personar com a acusació particular.
Sarkozy va deixar clar la setmana passada que no està disposat a retirar-se del procés, al·legant que encara no era president quan va prendre la decisió de querellar-se per netejar el seu nom. Ho va dir en una entrevista televisiva en la qual va utilitzar el terme "culpables" per referir-se als acusats, la qual cosa va portar la defensa de De Villepin a demandar-lo per qüestionar la seva presumpció d'innocència.
En el banc dels acusats, a més de l'exprimer ministre, s'hi asseuen l'exresponsable d'EADS Jean-Louis Gergorin, l'informàtic i financer Imad Lahoud, el periodista Denis Robert, i el consultor Florian Bourges. Tots ells podrien ser condemnats a 5 anys de presó i a una multa de 375.000 euros.
Segons la versió de l'exprimer ministre, va ser informat d'aquest assumpte una sola vegada, en una reunió que va tenir lloc el 9 de gener del 2004 al ministeri que dirigia llavors, el d'Exteriors. En aquesta reunió, l'aleshores vicepresident d'EADS i ara també acusat, Jean-Louis Gergorin, li va comunicar que existien les polèmiques llistes en presència del general dels serveis secrets Philippe Rondot, que havia ordenat ja una investigació sobre aquest tema. De Villepin ha dit que, durant la trobada, va demanar al general que prosseguís la investigació però, "en cap moment, vam entrar en la definició d'objectius o en la implicació de persones".
El president del Tribunal ha llegit llavors una nota manuscrita del general Rondot sobre l'esmentada reunió, que va arribar a les mans dels investigadors, en la qual va escriure: "repte polític, Sarkozy". Des de l'estrada, De Villepin ha comentat que, "en cap moment, es va fer referència a Sarkozy en relació amb aquest sistema ocult i amb les llistes". El que sí que es va discutir, ha dit, és si s'havia d'alertar o no el mateix Sarkozy, llavors ministre de l'Interior, i finalment es va decidir que no era oportú fer-ho.
L'exprimer ministre, acusat de "complicitat en denúncia calumniosa", sempre s'ha declarat innocent i ha mantingut que tot això va ser una operació política per desacreditar-lo. Una cosa similar és el que argumenta Sarkozy, que està convençut que se'l va incloure a la llista falsa per desprestigiar-lo i frenar la seva carrera a l'Elisi. Per això, l'ara president es va personar com a acusació particular.
Sarkozy va deixar clar la setmana passada que no està disposat a retirar-se del procés, al·legant que encara no era president quan va prendre la decisió de querellar-se per netejar el seu nom. Ho va dir en una entrevista televisiva en la qual va utilitzar el terme "culpables" per referir-se als acusats, la qual cosa va portar la defensa de De Villepin a demandar-lo per qüestionar la seva presumpció d'innocència.
En el banc dels acusats, a més de l'exprimer ministre, s'hi asseuen l'exresponsable d'EADS Jean-Louis Gergorin, l'informàtic i financer Imad Lahoud, el periodista Denis Robert, i el consultor Florian Bourges. Tots ells podrien ser condemnats a 5 anys de presó i a una multa de 375.000 euros.
