Barcelona

La Generalitat admet que el 16% dels informes encarregats el 2007 són de dubtosa utilitat

Un 16% dels informes que la Generalitat va encarregar el 2007 presenten incidències. Es tracta, principalment, d'estudis d'utilitat dubtosa (un 9,6% dels casos), i de la tendència a encarregar-los a empreses externes, en comptes de fer ús dels recursos propis de l'administració (un 9% dels casos). En menor mesura, també s'ha detectat que el preu no es correspon amb la feina que ha suposat redactar l'informe (un 3,3% dels documents). Aquestes conclusions es desprenen de l'auditoria que el govern va encarregar a tres empreses diferents, que també conclouen que en cap cas s'ha pagat per un estudi que no s'ha dut a terme.

Actualitzat
En alguns casos, hi ha més d'una incidència en un sol informe, fet que explica que el total d'incidències se situï en un 16%. Les auditories Faura-Casas, RSM Gassó Auditores i Gabinet Tècnic d'Auditoria i Consultoria s'han encarregat de repassar una mostra de 300 informes encarregats el 2007. La conclusió és que 49 d'aquests estudis tenen incidències.

Estudis dubtosos

Segons l'informe final fet públic per la Intervenció General de la Generalitat, s'han trobat 29 incidències per la utilitat dubtosa, 27 per haver encarregat a fora el servei i 10 pel preu no ajustat a l'esforç requerit.

Com a exemples, la nota esmenta un "estudi sobre transport i medi ambient en l'àmbit ferroviari" que va costar més de 6.400 euros i que, segons els auditors, una "gran part es copia del Pacte Nacional per a les Infraestructures", de manera que l'import pagat "no és raonable al seu contingut ni s'adequa a l'encàrrec sol·licitat".

Un altre exemple és l'estudi "per a la implementació i el disseny d'una diada del civisme a realitzar a diferents demarcacions territorials de Catalunya". En aquest cas, va costar 11.832 euros i s'emmarca en la utilitat dubtosa, perquè "aquestes diades no s'han celebrat".

També s'esmenta que "diversos encàrrecs d'empreses públiques de l'àmbit de Salut són estudis sobre informàtica i pla de sistemes" que s'externalitzen malgrat que "el departament disposa d'una Secretaria d'Estratègia i Coordinació en temes informàtics" i la Generalitat compta amb un "Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació".

Com es van escollir els estudis

Els informes analitzats es van seleccionar aleatòriament entre 2.469 encarregats per la Generalitat el 2007, que van costar més de 1.000 euros i no eren auditories obligatòries d'empreses públiques ni informes de direcció d'obres.

Feta aquesta tria, es van observar els informes considerats de risc perquè van costar entre 11.000 i 12.000 euros (aleshores, 12.000 euros era el màxim legal per no haver de convocar concurs públic; ara és de 18.000). La mostra analitzada conté 206 estudis que van costar entre 11.000 i 12.000 euros, 18 estudis que van costar més de 12.000 i es van adjudicar sense concurs, però que s'emmarquen en les excepcions previstes per la llei, i 76 de costos inferiors als 11.000 euros.

La Intervenció General assegura que la mostra analitzada és "esbiaixada de forma voluntària" perquè s'han escollit els estudis de més risc i, per tant, les incidències detectades "són superiors a les que s'obtindrien en una mostra aleatòria simple".

Conclusions

Els auditors sospiten de "la quantitat d'estudis que pugen entre 11.000 i 12.00 euros, import que "no és una casualitat" i alerten del risc que les empreses adjudicatàries "graduïn la contraprestació segons el preu màxim" que es pot pagar sense convocar concurs.

També consideren que els estudis no es poden limitar a aportar una informació genèrica, sinó que cal que sigui "rellevant i necessària", i més "en un context de dificultats pressupostàries". I constaten la "tendència excessiva" a externalitzar estudis, sobretot en informes jurídics.
Anar al contingut