Joan Majó assegura que "no hi ha hagut cap queixa de cap estudiant" pel Pla Bolonya, i reclama més beques a l'Estat
El comissionat d'Universitats, Joan Majó, assegura que la implantació dels títols de grau "ha anat molt bé i no hi ha hagut cap queixa" de cap estudiant per la implantació del Pla Bolonya a les universitats catalanes. Això contrasta amb les repetides i polèmiques protestes dels estudiants de finals del curs passat per la implantació d'aquest pla. Majó ha dit a TV3 que la sindicatuta de greuges de les universitats no ha rebut cap queixa, i que el Pla Bolonya ha entrat d'una manera "molt suau i molt agraïda per part dels estudiants". Majó també ha parlat de les beques universitàries a Catalunya, que són molt reduïdes segons el nombre d'estudiants que hi ha, i també de la marca "Universitat de Catalunya", que pretén promocionar la qualitat de l'ensenyament superior al nostre país.
- Cap queixa de cap estudiant pel Pla Bolonya
El comissionat d'Universitats ha assegurat que els centres que han adaptat les titulacions als graus, tal com planteja el Pla Bolonya, ho han fet sense cap problema, i ho ha justificat dient que "no hi ha hagut cap queixa a la sindicatura de greuges de les universitats de cap estudiant". Joan Majó assegura que el nou pla "ha entrat de manera molt suau i molt agraïda per part dels estudiants", tancant així la polèmica de la implantació del Pla Bolonya, que va provocar protestes sonades dels estudiants.
- Com compatibilitzar estudis i feina?
Una de les principals queixes del Pla Bolonya és que demana un esforç més gran als estudiants, fet que impedeix que puguin compatibilitzar els estudis amb la feina. Joan Majó ha dit que les universitats consideren "dues velocitats" per fer els estudis. Els estudiants que ho desitgin poden agafar-se menys assignatures durant més temps per poder combinar estudis i feina.
- Calen més beques
Majó ha reconegut que Catalunya pateix un greuge comparatiu respecte a les altres comunitats autònomes, ja que les universitats catalanes acullen el 19-20% del total d'estudiants de l'Estat, però només rep el 9% de les beques. Per això Majó reclama que Catalunya tingui un sistema propi de beques, per tal de poder fer una política pròpia i arreglar aquest desajust entre nombre d'estudiants i ajuts públics.
- Potenciar l'anglès
Pel que fa als idiomes en què s'imparteixen les carreres, Majó ha explicat que "la llei diu que la llengua de la universitat a Catalunya és el català i també el castellà". Però, a més d'això, assegura que per donar "més qualitat" als estudis s'hauria d'explotar una tercera via, que seria la llengua anglesa. El comissionat proposa que algunes classes es facin directament en anglès, o que els treballs finals de carrera s'imparteixin en aquesta llengua.
- Focalitzar la recerca
Majó ha afirmat que la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya "és molt bona", però que "no podem ser els líders en recerca de tot tipus". Per tant, segons Majó, s'ha de "focalitzar" per tal de trobar quin és el punt fort de Catalunya, que segons el comissionat ara per ara és la biomedicina. Majó ha assegurat que l'administració invertirà més en aquelles àrees de recerca que siguin estratègiques pel país.
- La marca "Universitat de Catalunya"
Un dels projectes més ambiciosos del departament és la creació de la marca "Universitat de Catalunya". Segons Majó, aquest projecte arribarà "aviat", i pretén promocionar el nostre país com un bloc de sistema universitari, agafant totes les fortaleses de les universitats catalanes per així esdevenir "més competitius a l'exterior".
El comissionat d'Universitats ha assegurat que els centres que han adaptat les titulacions als graus, tal com planteja el Pla Bolonya, ho han fet sense cap problema, i ho ha justificat dient que "no hi ha hagut cap queixa a la sindicatura de greuges de les universitats de cap estudiant". Joan Majó assegura que el nou pla "ha entrat de manera molt suau i molt agraïda per part dels estudiants", tancant així la polèmica de la implantació del Pla Bolonya, que va provocar protestes sonades dels estudiants.
- Com compatibilitzar estudis i feina?
Una de les principals queixes del Pla Bolonya és que demana un esforç més gran als estudiants, fet que impedeix que puguin compatibilitzar els estudis amb la feina. Joan Majó ha dit que les universitats consideren "dues velocitats" per fer els estudis. Els estudiants que ho desitgin poden agafar-se menys assignatures durant més temps per poder combinar estudis i feina.
- Calen més beques
Majó ha reconegut que Catalunya pateix un greuge comparatiu respecte a les altres comunitats autònomes, ja que les universitats catalanes acullen el 19-20% del total d'estudiants de l'Estat, però només rep el 9% de les beques. Per això Majó reclama que Catalunya tingui un sistema propi de beques, per tal de poder fer una política pròpia i arreglar aquest desajust entre nombre d'estudiants i ajuts públics.
- Potenciar l'anglès
Pel que fa als idiomes en què s'imparteixen les carreres, Majó ha explicat que "la llei diu que la llengua de la universitat a Catalunya és el català i també el castellà". Però, a més d'això, assegura que per donar "més qualitat" als estudis s'hauria d'explotar una tercera via, que seria la llengua anglesa. El comissionat proposa que algunes classes es facin directament en anglès, o que els treballs finals de carrera s'imparteixin en aquesta llengua.
- Focalitzar la recerca
Majó ha afirmat que la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya "és molt bona", però que "no podem ser els líders en recerca de tot tipus". Per tant, segons Majó, s'ha de "focalitzar" per tal de trobar quin és el punt fort de Catalunya, que segons el comissionat ara per ara és la biomedicina. Majó ha assegurat que l'administració invertirà més en aquelles àrees de recerca que siguin estratègiques pel país.
- La marca "Universitat de Catalunya"
Un dels projectes més ambiciosos del departament és la creació de la marca "Universitat de Catalunya". Segons Majó, aquest projecte arribarà "aviat", i pretén promocionar el nostre país com un bloc de sistema universitari, agafant totes les fortaleses de les universitats catalanes per així esdevenir "més competitius a l'exterior".
