La Unió Europea sancionarà els excessos salarials dels grans executius
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea, reunits a Brussel·les en cimera extraordinària, han acordat que els banquers hagin de retornar part de les primes que cobrin si la situació financera de les entitats que dirigeixen no és bona. Els 27 s'han reunit per pactar una posició comuna de cara a la cimera del G-20 de la setmana vinent a Pittsburgh, als Estats Units. La mesura consensuada anul·laria les primes en cas d'una evolució negativa del sistema financer. Pel que fa a la crisi, les converses s'han centrat en com s'han de resoldre les altes xifres d'atur, i evitar que es creïn desequilibris entre els països en recessió. Els líders de la Unió també defensaran mantenir les mesures posades en marxa per superar la recessió.
La UE vol que es limitin les primes milionàries dels alts directius bancaris. Ho han acordat els líders dels 27 en un sopar a Brussel·les. Són del parer que és l'hora d'acabar amb els bonus que han contribuït a l'esclat de la crisi financera.
La Unió Europea vol demanar a les principals economies del món que es comprometin a imposar sancions als bancs que paguin primes excessives als seus directius. "La bombolla dels bonus ha punxat": és una frase del primer ministre suec, Frederik Reinfeldt, que deixa clar quin és el corrent d'opinió en el si de la Unió. Els governs comunitaris volen evitar que els bancs que s'han aprofitat de les ajudes públiques s'oblidin de la crisi quan presentin bons resultats i recompensin els seus directius com si res hagués passat.
Els 27 demanen al G-20 limitar les remuneracions variables als directius bancaris en funció del seu sou o dels ingressos o beneficis de l'empresa. Les primes haurien de ser racionals, segons la UE, i tenir en compte els resultats negatius per evitar que els bonus estiguin garantits. Els dirigents europeus també demanen que els executius no puguin disposar de les seves accions o vendre-les quan vulguin sinó que hagi de passar un temps abans que puguin fer-les efectives. Finalment, la UE també proposa que s'augmenti la transparència sobre les remuneracions dels directius.
Ara l'objectiu és que aquesta proposta s'aprovi a la cimera del G-20 de Pittsburgh, als Estats Units, que se celebrarà els dies 24 i 25 de setembre. Però no serà fàcil, els EUA ja hi han mostrat reserves. Tant Reinfeldt com el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, han demanat al president nord-americà, Barack Obama, que secundi la iniciativa, però la Casa Blanca fins ara ha rebutjat la possibilitat d'imposar límits.
Mantenir les mesures anticrisi
D'altra banda, la Unió Europea també està d'acord a mantenir els plans d'estímul fiscal fins que l'economia es recuperi. En el cas de la UE, aquestes ajudes arriben al 5% del PIB comunitari el 2009 i el 2010. Tot i aquesta important despesa, la Unió Europea considera que l'esforç s'ha de mantenir-se fins que la recuperació estigui garantida. Tot i això, els líders europeus sí que assenyalen que "les polítiques fiscals han de reorientar-se progressivament cap a la sostenibilitat".
I en el sopar de Brussel·les també s'ha parlat del canvi climàtic: Europa vol que la comunitat internacional destini entre 5 i 7 mil milions anuals, fins al 2020, als països més pobres perquè redueixin les emissions de CO2.
La Unió Europea vol demanar a les principals economies del món que es comprometin a imposar sancions als bancs que paguin primes excessives als seus directius. "La bombolla dels bonus ha punxat": és una frase del primer ministre suec, Frederik Reinfeldt, que deixa clar quin és el corrent d'opinió en el si de la Unió. Els governs comunitaris volen evitar que els bancs que s'han aprofitat de les ajudes públiques s'oblidin de la crisi quan presentin bons resultats i recompensin els seus directius com si res hagués passat.
Els 27 demanen al G-20 limitar les remuneracions variables als directius bancaris en funció del seu sou o dels ingressos o beneficis de l'empresa. Les primes haurien de ser racionals, segons la UE, i tenir en compte els resultats negatius per evitar que els bonus estiguin garantits. Els dirigents europeus també demanen que els executius no puguin disposar de les seves accions o vendre-les quan vulguin sinó que hagi de passar un temps abans que puguin fer-les efectives. Finalment, la UE també proposa que s'augmenti la transparència sobre les remuneracions dels directius.
Ara l'objectiu és que aquesta proposta s'aprovi a la cimera del G-20 de Pittsburgh, als Estats Units, que se celebrarà els dies 24 i 25 de setembre. Però no serà fàcil, els EUA ja hi han mostrat reserves. Tant Reinfeldt com el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, han demanat al president nord-americà, Barack Obama, que secundi la iniciativa, però la Casa Blanca fins ara ha rebutjat la possibilitat d'imposar límits.
Mantenir les mesures anticrisi
D'altra banda, la Unió Europea també està d'acord a mantenir els plans d'estímul fiscal fins que l'economia es recuperi. En el cas de la UE, aquestes ajudes arriben al 5% del PIB comunitari el 2009 i el 2010. Tot i aquesta important despesa, la Unió Europea considera que l'esforç s'ha de mantenir-se fins que la recuperació estigui garantida. Tot i això, els líders europeus sí que assenyalen que "les polítiques fiscals han de reorientar-se progressivament cap a la sostenibilitat".
I en el sopar de Brussel·les també s'ha parlat del canvi climàtic: Europa vol que la comunitat internacional destini entre 5 i 7 mil milions anuals, fins al 2020, als països més pobres perquè redueixin les emissions de CO2.
