"Les empreses han de veure el software lliure com una oportunitat"
Era l'agost del 2005 i dos joves d'Olesa de Montserrat, Pau Garcia-Milà i Marc Cercòs, van tenir la idea de crear un escriptori web amb programari lliure. A la seva genialitat la van anomenar eyeos. Quatre anys més tard, l'empresa manté 19 treballadors, és coneguda internacionalment i acaba de guanyar el Premi Nacional d'Internet.
Què és eyeos?
Un escriptori web.
I què faig amb ell?
Mitjançant el navegador de qualsevol ordinador pots accedir a l'escriptori del teu ordinador o al de la feina. Pots tenir els teus arxius (fotos, música, pel·lícules, documents, presentacions, etc.) i veure-ho exactament igual que ho vas deixar l'últim cop que vas accedir-hi, independentment si estàs a casa o a un cibercafè de Rússia.
Des d'un cibercafè de Rússia podria estar bé. I això no s'havia inventat abans?
La idea del sistema operatiu en xarxa fa més de 30 anys que existeix. De fet, els primers ordinadors, que ocupaven una habitació, tenien un gran "cervell" i petits terminals que s'hi connectaven. La idea és similar.
Com va venir aquesta genial idea?
En Marc Cercòs i jo fèiem projectes junts però cadascú vivia en una punta diferent d'Olesa de Montserrat. Quan quedàvem per treballar sovint oblidàvem algun arxiu. I per això vam crear aquest escriptori web. Quatre anys més tard, tenim eyeos, una empresa tecnològica on treballen 19 persones. En Marc es continua dedicant al producte i jo a la part de clients.
Com es viu això, als 22 anys, de ser fundador i fer xerrades presentant eyeos?
És un canvi de vida. Però gràcies a la perseverança, a aguantar moltíssimes crítiques (en alguns casos desproporcionades) i a seguir amb el que crèiem ho hem aconseguit. Hem fet xerrades i conferències presentant eyeos i el cloud computing barrejat amb programari lliure arreu del món. Els últims dos anys al Brasil, França, els Estats Units, la República Txeca, Noruega, etc.
D'on van sortir els primers diners del projecte?
Els inicis, al 2005, van ser (com tota bona història) una mica durs, especialment el primer any, quan vam decidir deixar els estudis i posar-nos a fer pàgines web per empreses del poble. Fins al 2007 no vam poder oferir els primers serveis d'eyeos.
La Generalitat us acaba de concedir el Premi Nacional d'Internet. Què ha suposat per vosaltres?
És un premi especial per què és el primer reconeixement català que tenim. A més, ens posa com a exemple, i sempre és encoratjador. Però ens queixem per què seria enormement més útil per un emprenedor que comença amb 0 euros (la gran majoria) tenir suport tant dels bancs com de les administracions públiques. De fet, em consta que hi ha línies de suport i però caldria fer-les més senzilles. Recaptar els 3.006 euros per crear una SL va ser duríssim, i tots els tràmits posteriors també. La vam crear per fer realitat eyeos.
Més 500.000 descàrregues d'eyeos ja estan en els escriptoris d'usuaris particulars. Això és un èxit, oi?
El més sorprenent sempre ha estat la resposta de la comunitat. Primer era una persona, després dues... Van anar arribant soles i es van unir a nosaltres perquè creien en el que fèiem i en el programari lliure. Avui hi ha nou comunitats en nou països que tenen unes 12.000 persones suportant el projecte, és a dir, ajudant i col·laborant per millorar-lo.
A quins sectors professionals es pot aplicar aquest escriptori en programari lliure?
Ens dediquem al sector de l'educació, les administracions públiques (ajuntaments, diputacions i xarxes de telecentres), la gran empresa i les pimes.
Creus que el software lliure està prou introduït en aquests sectors que treballeu?
Està totalment preparat, l'únic que falta és el suport de més empreses. Han de veure'l com una oportunitat i no com un joc d'informàtics. Curiosament, Linux és l'opció majoritària en alguns sectors crítics com internet, la majoria d'exèrcits del món i d'altres. Però en canvi, les pimes no el veuen com una alternativa seriosa.
Per què creus que passa això?
El software propietari és un negoci més rendible tant pel que ven com pel que compra, i això és un problema. El programari lliure és una opció igual de vàlida tècnicament. Hi ha empreses que el promocionen i li donen suport però costa veure'l com una alternativa real quan l'informàtic que t'atén i t'ajuda ha estat format per estimar Windows i odiar Linux.
Heu creat el 1r Concurs de Programació d'Aplicacions Eyeos i el 21 de setembre se sabrà el resultat. Han aparegut bones idees?
Hi han hagut algunes propostes molt interessants. La comunitat està decidint els finalistes i un jurat dirà els guanyadors.
Quin és el futur a curt termini d'eyeos?
L'únic projecte que contemplem ara mateix és eyeos 2.0 pel gener. No hi ha temps material per més. La resta són idees.
Un escriptori web.
I què faig amb ell?
Mitjançant el navegador de qualsevol ordinador pots accedir a l'escriptori del teu ordinador o al de la feina. Pots tenir els teus arxius (fotos, música, pel·lícules, documents, presentacions, etc.) i veure-ho exactament igual que ho vas deixar l'últim cop que vas accedir-hi, independentment si estàs a casa o a un cibercafè de Rússia.
Des d'un cibercafè de Rússia podria estar bé. I això no s'havia inventat abans?
La idea del sistema operatiu en xarxa fa més de 30 anys que existeix. De fet, els primers ordinadors, que ocupaven una habitació, tenien un gran "cervell" i petits terminals que s'hi connectaven. La idea és similar.
Com va venir aquesta genial idea?
En Marc Cercòs i jo fèiem projectes junts però cadascú vivia en una punta diferent d'Olesa de Montserrat. Quan quedàvem per treballar sovint oblidàvem algun arxiu. I per això vam crear aquest escriptori web. Quatre anys més tard, tenim eyeos, una empresa tecnològica on treballen 19 persones. En Marc es continua dedicant al producte i jo a la part de clients.
Com es viu això, als 22 anys, de ser fundador i fer xerrades presentant eyeos?
És un canvi de vida. Però gràcies a la perseverança, a aguantar moltíssimes crítiques (en alguns casos desproporcionades) i a seguir amb el que crèiem ho hem aconseguit. Hem fet xerrades i conferències presentant eyeos i el cloud computing barrejat amb programari lliure arreu del món. Els últims dos anys al Brasil, França, els Estats Units, la República Txeca, Noruega, etc.
D'on van sortir els primers diners del projecte?
Els inicis, al 2005, van ser (com tota bona història) una mica durs, especialment el primer any, quan vam decidir deixar els estudis i posar-nos a fer pàgines web per empreses del poble. Fins al 2007 no vam poder oferir els primers serveis d'eyeos.
La Generalitat us acaba de concedir el Premi Nacional d'Internet. Què ha suposat per vosaltres?
És un premi especial per què és el primer reconeixement català que tenim. A més, ens posa com a exemple, i sempre és encoratjador. Però ens queixem per què seria enormement més útil per un emprenedor que comença amb 0 euros (la gran majoria) tenir suport tant dels bancs com de les administracions públiques. De fet, em consta que hi ha línies de suport i però caldria fer-les més senzilles. Recaptar els 3.006 euros per crear una SL va ser duríssim, i tots els tràmits posteriors també. La vam crear per fer realitat eyeos.
Més 500.000 descàrregues d'eyeos ja estan en els escriptoris d'usuaris particulars. Això és un èxit, oi?
El més sorprenent sempre ha estat la resposta de la comunitat. Primer era una persona, després dues... Van anar arribant soles i es van unir a nosaltres perquè creien en el que fèiem i en el programari lliure. Avui hi ha nou comunitats en nou països que tenen unes 12.000 persones suportant el projecte, és a dir, ajudant i col·laborant per millorar-lo.
A quins sectors professionals es pot aplicar aquest escriptori en programari lliure?
Ens dediquem al sector de l'educació, les administracions públiques (ajuntaments, diputacions i xarxes de telecentres), la gran empresa i les pimes.
Creus que el software lliure està prou introduït en aquests sectors que treballeu?
Està totalment preparat, l'únic que falta és el suport de més empreses. Han de veure'l com una oportunitat i no com un joc d'informàtics. Curiosament, Linux és l'opció majoritària en alguns sectors crítics com internet, la majoria d'exèrcits del món i d'altres. Però en canvi, les pimes no el veuen com una alternativa seriosa.
Per què creus que passa això?
El software propietari és un negoci més rendible tant pel que ven com pel que compra, i això és un problema. El programari lliure és una opció igual de vàlida tècnicament. Hi ha empreses que el promocionen i li donen suport però costa veure'l com una alternativa real quan l'informàtic que t'atén i t'ajuda ha estat format per estimar Windows i odiar Linux.
Heu creat el 1r Concurs de Programació d'Aplicacions Eyeos i el 21 de setembre se sabrà el resultat. Han aparegut bones idees?
Hi han hagut algunes propostes molt interessants. La comunitat està decidint els finalistes i un jurat dirà els guanyadors.
Quin és el futur a curt termini d'eyeos?
L'únic projecte que contemplem ara mateix és eyeos 2.0 pel gener. No hi ha temps material per més. La resta són idees.
