"Camins cap a planetes habitables" aplega científics a la recerca de vida exterior
"D'aquí a poc temps, en una galàxia molt i molt llunyana...". Aquest podria ser perfectament el pròleg d'una nova saga galàctica, però aquest cop del tot real. I és que segons la comunitat científica, falta ben poc -20 o 30 anys- perquè els humans, fins ara sols a l'univers, puguem saber si hi ha vida fora de la Terra. "Camins cap a planetes habitables" és el títol del congrés que se celebra al CosmoCaixa de Barcelona des d'aquest dimarts i fins al 18 de setembre i que, com explicita el seu nom, té com a objectiu principal debatre les possibles vies de conèixer i investigar la vida fora del nostre planeta. Els experts volen dissenyar la millor ruta per trobar altres planetes habitables o habitats.
Una nova esperança
Quan la primera trilogia de "La guerra de les galàxies" va revolucionar la ciència-ficció i va despertar l'interès del gran públic per l'univers, els científics ja es van encarregar de desmentir la veracitat d'aquest cosmos ple de planetes habitables, ja fossin gèlids, plens de boscos, o erms com un desert. George Lucas va optar per la solució fàcil (convertir tots els planetes en llocs habitables per als humans) i pel que sembla, no anava tan desencaminat. Resulta que el que aleshores va semblar inversemblant (i que la ciència va negar), ara es confirma.
Quan les primeres espases làser van aparèixer a les pantalles de cinema encara no es coneixia l'existència dels exoplanetes (planetes de fora del nostre sistema solar), descoberts fa tot just 15 anys. Actualment n'hi ha 374 de registrats, la majoria, gegants gasosos. Una desena, coneguts com a Superterra, són de dimensions similars al nostre planeta o bé fins a deu vegades més grans. Cap, però, no reuneix totes i cadascuna de les condicions imprescindibles perquè hi hagi vida. En tot cas, els científics reunits a Barcelona pensen que trobar-ne un només és qüestió de temps.
A hores d'ara, les previsions són optimistes. Encapçalats per l'astrònom català Ignasi Ribas, els científics confien que en un termini de pocs anys, entre 20 i 30, coneixerem vida extraterrestre. El gran problema rau en la distància astronòmica de la Terra respecte d'aquesta desena de planetes "germans", que a més poden arribar a assolir una mida deu vegades superior. Tot plegat fa que sigui impossible examinar-los "in situ" a través de viatges espacials, per la qual cosa cal recórrer a la detecció remota.
L'eterna pregunta... amb resposta?
El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Jordi Isern, ha assenyalat la transcendència de descobrir vida més enllà del nostre planeta per "saber com es va formar la Terra i quin és l'origen de la vida".
"Camins cap a planetes habitables" reuneix al CosmoCaixa les eminències del sector, provinents dels Estats Units, Europa, el Japó, la Xina i l'Índia. Entre tots dibuixaran un full de ruta que establirà els passos i les tècniques clau per al descobriment d'exoplanetes habitables o habitats. La trobada es clourà amb la redacció d'una resolució final, que ha de servir per organitzar "com una comunitat i amb una sola veu" l'actuació de les agències mundials, des de la Nasa (EUA) a la Jaxa (Japó). Segons Ribas, les inversions necessàries arriben als 4.000 milions d'euros. El copresident del congrés ha aprofitat per destacar la importància "social i humana" de la tasca científica.
Ja se sap que l'home no podrà descansar mai fins que no trobi resposta a una de les grans preguntes de la seva existència: hi ha vida fora de la Terra? Estem sols, a l'univers? Sembla que la resposta arribarà aviat.
Quan la primera trilogia de "La guerra de les galàxies" va revolucionar la ciència-ficció i va despertar l'interès del gran públic per l'univers, els científics ja es van encarregar de desmentir la veracitat d'aquest cosmos ple de planetes habitables, ja fossin gèlids, plens de boscos, o erms com un desert. George Lucas va optar per la solució fàcil (convertir tots els planetes en llocs habitables per als humans) i pel que sembla, no anava tan desencaminat. Resulta que el que aleshores va semblar inversemblant (i que la ciència va negar), ara es confirma.
Quan les primeres espases làser van aparèixer a les pantalles de cinema encara no es coneixia l'existència dels exoplanetes (planetes de fora del nostre sistema solar), descoberts fa tot just 15 anys. Actualment n'hi ha 374 de registrats, la majoria, gegants gasosos. Una desena, coneguts com a Superterra, són de dimensions similars al nostre planeta o bé fins a deu vegades més grans. Cap, però, no reuneix totes i cadascuna de les condicions imprescindibles perquè hi hagi vida. En tot cas, els científics reunits a Barcelona pensen que trobar-ne un només és qüestió de temps.
A hores d'ara, les previsions són optimistes. Encapçalats per l'astrònom català Ignasi Ribas, els científics confien que en un termini de pocs anys, entre 20 i 30, coneixerem vida extraterrestre. El gran problema rau en la distància astronòmica de la Terra respecte d'aquesta desena de planetes "germans", que a més poden arribar a assolir una mida deu vegades superior. Tot plegat fa que sigui impossible examinar-los "in situ" a través de viatges espacials, per la qual cosa cal recórrer a la detecció remota.
L'eterna pregunta... amb resposta?
El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, Jordi Isern, ha assenyalat la transcendència de descobrir vida més enllà del nostre planeta per "saber com es va formar la Terra i quin és l'origen de la vida".
"Camins cap a planetes habitables" reuneix al CosmoCaixa les eminències del sector, provinents dels Estats Units, Europa, el Japó, la Xina i l'Índia. Entre tots dibuixaran un full de ruta que establirà els passos i les tècniques clau per al descobriment d'exoplanetes habitables o habitats. La trobada es clourà amb la redacció d'una resolució final, que ha de servir per organitzar "com una comunitat i amb una sola veu" l'actuació de les agències mundials, des de la Nasa (EUA) a la Jaxa (Japó). Segons Ribas, les inversions necessàries arriben als 4.000 milions d'euros. El copresident del congrés ha aprofitat per destacar la importància "social i humana" de la tasca científica.
Ja se sap que l'home no podrà descansar mai fins que no trobi resposta a una de les grans preguntes de la seva existència: hi ha vida fora de la Terra? Estem sols, a l'univers? Sembla que la resposta arribarà aviat.
