Ban Ki-moon alerta d'una pujada de fins a dos metres del nivell del mar d'aquí al 2100
El secretari general de l'ONU va instar els 1.500 experts dels 150 països assistents a la conferència mundial sobre el clima a Gènova a millorar el flux d'informació per tal d'ajudar el món a resistir onades de calor, tempestes de sorra o l'augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Segons el resum d'aquestes conferències, que van durar tres dies, "al segle XXI, la gent del món s'enfrontarà a múltiples formes de canvi climàtic".
Es preveu que els governs dels països assistents signin l'Acord de Gènova dijous com a part del pla per donar força al que han anomenat serveis climàtics. Aquest acord podria ajudar a crear per separat un tractat de les Nacions Unides sobre canvi climàtic que es pugui firmar a Copenhaguen el proper desembre.
Les advertències de Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU
Ban Ki-moon va posar l'accent al fet que el desenvolupament podria portar el desastre econòmic per un augment de fins a dos metres del nivell del mar d'aquí a l'any 2100 a causa de l'accelerat procés de fusió de l'Antàrtida i Groenlàndia. Segons les dades de què disposa, aquest fet podria amenaçar estats insulars, deltes de rius i ciutats com Tòquio, Nova Orleans o Xangai.
També es va mostrar contundent en afirmar que "ho pagarem molt car si no actuem", raó per la qual va citar els líders mundials a una cimera a Nova York el 22 de setembre, per donar un altre impuls a les propostes abans que comenci la cimera a Copenhaguen.
Mesures per millorar el flux d'informació sobre clima
Els experts, entre els quals hi ha científics d'elit, van instar a una observació més acurada del clima, intercanvi gratuït i obert de dades, més recerca, informació més ràpida per a tothom, des d'agricultors fins a governs, a més d'altres mesures com ara més formació.
D'aquesta tasca se n'encarregaria l'Organització Meteorològica Mundial (WMO). Segons la cap de la delegació dels Estats Units a Gènova, Jane Lubchenco, "si es vol invertir en energia eòlica s'haurà de saber on hi haurà vent favorable els pròxims 100 anys, i no on va haver-n'hi els últims 100".
El principal objectiu de la trobada, segons Lubchenco, és "ajudar els països en vies de desenvolupament a adaptar-se al canvi climàtic, que afectarà a tots els estrats de la societat, des de l'agricultura fins als proveïdors d'energia, passant pels sectors de la salut i el transport".
La resposta dels països en vies de desenvolupament
Els delegats africans van afirmar que "els països en vies de desenvolupament estem intentant no prometre més en una declaració aquí del que prometrem a Copenhaguen". Les nacions pobres insisteixen que les riques són les que han de retallar les emissions en virtut de l'acord de Copenhaguen, mentre que a les pobres se les hauria de permetre utilitzar més combustibles fòssils en la seva cursa cap al desenvolupament.
D'altra banda, el president d'Etiòpia, Girma Woldegiorgis, va afirmar que "els països africans estaven patint el canvi climàtic, tot i que ells no havien fet gairebé res per causar el problema", i es referia només a les emissions d'efecte hivernacle per combustibles fòssils.
Per aquestes raons, el conjunt de països en vies de desenvolupament van demanar més ajudes i tecnologies verdes.
Les advertències de Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU
Ban Ki-moon va posar l'accent al fet que el desenvolupament podria portar el desastre econòmic per un augment de fins a dos metres del nivell del mar d'aquí a l'any 2100 a causa de l'accelerat procés de fusió de l'Antàrtida i Groenlàndia. Segons les dades de què disposa, aquest fet podria amenaçar estats insulars, deltes de rius i ciutats com Tòquio, Nova Orleans o Xangai.
També es va mostrar contundent en afirmar que "ho pagarem molt car si no actuem", raó per la qual va citar els líders mundials a una cimera a Nova York el 22 de setembre, per donar un altre impuls a les propostes abans que comenci la cimera a Copenhaguen.
Mesures per millorar el flux d'informació sobre clima
Els experts, entre els quals hi ha científics d'elit, van instar a una observació més acurada del clima, intercanvi gratuït i obert de dades, més recerca, informació més ràpida per a tothom, des d'agricultors fins a governs, a més d'altres mesures com ara més formació.
D'aquesta tasca se n'encarregaria l'Organització Meteorològica Mundial (WMO). Segons la cap de la delegació dels Estats Units a Gènova, Jane Lubchenco, "si es vol invertir en energia eòlica s'haurà de saber on hi haurà vent favorable els pròxims 100 anys, i no on va haver-n'hi els últims 100".
El principal objectiu de la trobada, segons Lubchenco, és "ajudar els països en vies de desenvolupament a adaptar-se al canvi climàtic, que afectarà a tots els estrats de la societat, des de l'agricultura fins als proveïdors d'energia, passant pels sectors de la salut i el transport".
La resposta dels països en vies de desenvolupament
Els delegats africans van afirmar que "els països en vies de desenvolupament estem intentant no prometre més en una declaració aquí del que prometrem a Copenhaguen". Les nacions pobres insisteixen que les riques són les que han de retallar les emissions en virtut de l'acord de Copenhaguen, mentre que a les pobres se les hauria de permetre utilitzar més combustibles fòssils en la seva cursa cap al desenvolupament.
D'altra banda, el president d'Etiòpia, Girma Woldegiorgis, va afirmar que "els països africans estaven patint el canvi climàtic, tot i que ells no havien fet gairebé res per causar el problema", i es referia només a les emissions d'efecte hivernacle per combustibles fòssils.
Per aquestes raons, el conjunt de països en vies de desenvolupament van demanar més ajudes i tecnologies verdes.
