Obama marxa de vacances sense haver resolt la reforma sanitària
El president dels Estats Units, Barack Obama, comença aquest diumenge unes vacances de deu dies a Martha's Vineyard, la luxosa illa de davant de Massachussets. Allà, una zona amb clar predomini demòcrata -Obama va rebre el 75% dels vots a les eleccions-, el president podrà preparar l'estratègia per convèncer la ciutadania, els congressistes i els senadors de la necessitat de reformar el sistema sanitari nord-americà. L'ala més dura del Partit Republicà i alguns "lobbies" ultraconservadors estan duent a terme una campanya ferotge contra el pla d'Obama.
Barack Obama comença les vacances en el moment més baix de popularitat des que va jurar el càrrec de president dels Estats Units. Una enquesta conjunta del diari "The Washington Post" i la cadena de televisió ABC mostra que el president té un índex d'aprovació del 57%, dotze punts menys que en el mes d'abril.
Aquestes dades negatives coincideixen amb la gran polèmica desencadenada pel projecte de reforma del sistema sanitari, que proposa introduir un sistema de finançament públic que competeixi amb les assegurances privades. El que, a la pràctica, equivaldria a crear una seguretat social similar a l'europea ha generat un rebuig que ha fet endarrerir els plans del president.
Obama pretenia arribar a l'estiu amb la reforma mig embastada al Congrés. Però la dura campanya del Partit Republicà i els "lobbies" ultraconservadors, sumat al poc entusiasme d'alguns demòcrates, ha fet que el president i els seus col·laboradors més pròxims hagin hagut d'engegar una campanya d'informació per contrarestar algunes inexactituds i exageracions que estan calant en la ciutadania, des que el govern promou l'eutanàsia fins a acusacions de "nacionalsocialisme".
Actualment, únicament els pobres, els discapacitats i els majors de 65 anys tenen cobertura sanitària gratuïta. Aquesta cobertura, però, no prové de mans de l'Estat, sinó d'empreses que passen factures multimilionàries al govern. El resultat és que la sanitat pública per habitant costa el triple als Estats Units que a Espanya.
Un país dividit
La reforma sanitària ha creat un gran debat als carrers en un país que arrossega l'estigma de no preocupar-se gaire per la política. Les darreres enquestes indiquen que un 52% dels nord-americans estan a favor d'un nou pla d'assegurança de salut, mentre que el 46% s'oposen a la idea. Uns resultats que contrasten amb els del mes de juny, quan la proporció era 62 a 33 a favor de la reforma.
Quinze anys després que Bill Clinton ho intentés sense èxit, Obama afronta el repte de crear una sanitat universal i gratuïta. Per aconseguir-ho haurà de superar els recels de la indústria farmacèutica, les asseguradores i els sectors més conservadors, la pedra amb què va ensopegar Clinton.
Aquestes dades negatives coincideixen amb la gran polèmica desencadenada pel projecte de reforma del sistema sanitari, que proposa introduir un sistema de finançament públic que competeixi amb les assegurances privades. El que, a la pràctica, equivaldria a crear una seguretat social similar a l'europea ha generat un rebuig que ha fet endarrerir els plans del president.
Obama pretenia arribar a l'estiu amb la reforma mig embastada al Congrés. Però la dura campanya del Partit Republicà i els "lobbies" ultraconservadors, sumat al poc entusiasme d'alguns demòcrates, ha fet que el president i els seus col·laboradors més pròxims hagin hagut d'engegar una campanya d'informació per contrarestar algunes inexactituds i exageracions que estan calant en la ciutadania, des que el govern promou l'eutanàsia fins a acusacions de "nacionalsocialisme".
Actualment, únicament els pobres, els discapacitats i els majors de 65 anys tenen cobertura sanitària gratuïta. Aquesta cobertura, però, no prové de mans de l'Estat, sinó d'empreses que passen factures multimilionàries al govern. El resultat és que la sanitat pública per habitant costa el triple als Estats Units que a Espanya.
Un país dividit
La reforma sanitària ha creat un gran debat als carrers en un país que arrossega l'estigma de no preocupar-se gaire per la política. Les darreres enquestes indiquen que un 52% dels nord-americans estan a favor d'un nou pla d'assegurança de salut, mentre que el 46% s'oposen a la idea. Uns resultats que contrasten amb els del mes de juny, quan la proporció era 62 a 33 a favor de la reforma.
Quinze anys després que Bill Clinton ho intentés sense èxit, Obama afronta el repte de crear una sanitat universal i gratuïta. Per aconseguir-ho haurà de superar els recels de la indústria farmacèutica, les asseguradores i els sectors més conservadors, la pedra amb què va ensopegar Clinton.
