Desacord a l'ONU respecte de la condemna a l'opositora birmana Aung San Suu Kyi
Els membres del Consell de Seguretat de l'ONU han estat incapaços de consensuar un text de condemna dels 18 mesos més d'arrest domiciliari que la junta militar birmana ha imposat a la líder opositora i premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi. Els països membres s'han reunit aquest dimarts, hores després dels fets, i han anunciat que reprendran les converses aquest dimecres. El projecte de resolució que han presentat els Estats Units expressa el rebuig a la sentència i es declaren "greument preocupats per l'impacte polític" de la decisió, al mateix temps que demanen l'alliberament de Suu Kyi i la resta de presos polítics.
Abans de la reunió del Consell de Seguretat, les Nacions Unides han advertit que la credibilitat del procés polític "continuarà sota sospita" si no és que "Suu Kyi i tots els altres presos polítics de Birmània són alliberats i se'ls permet participar en unes eleccions lliures i transparents".
La Unió Europea també s'ha afanyat a condemnar la decisió d'"un procés judicial injustificat" i ha demanat l'"alliberament immediat i incondicional" de la líder opositora. La UE ha afirmat que continuarà treballant per l'alliberament de Suu Kyi i ha anunciat noves sancions contra "els responsables del veredicte", el règim birmà, que s'afegiran a les aprovades el 1996.
Els Vint-i-set mantenen sancions contra Birmània, bàsicament econòmiques, i contra dirigents del règim i els seus familiars. Aquestes sancions es van renovar el mes d'abril, tot i que la UE està disposada a revisar-les segons l'evolució de la situació al país.
Canvien la presó i els treballs forçats per l'arrest domiciliari
El tribunal birmà ha condemnat la líder opositora a tres anys de presó i treballs forçats per haver violat la llei de seguretat. Tot i això, el cap de la dictadura li ha commutat la pena per un any i mig de reclusió a casa seva. El veredicte més greu, però, podia haver estat de cinc anys de presó.
La condemna arriba després que el mes de maig Aung San Suu Kyi va deixar entrar a casa John Yettaw, que -inesperadament- havia creuat un llac nedant per poder-la veure i es va estar dos dies al seu domicili esquivant la vigilància policial que envolta la seva residència. Per aquests fets, el tribunal ha condemnat el ciutadà nord-americà a set anys de treballs forçats.
La decisió suposarà que la premi Nobel de la Pau, que sempre ha negat els càrrecs, acabi passant uns 15 anys de la seva vida tancada a casa, a més dels anys a la presó. A més, la condemna farà impossible que Suu Kyi es pugui presentar a les primeres eleccions que es faran a Birmània en gairebé vint anys, que estan previstes per l'any que ve.
Durant el procés, en què els jutges han vetat la majoria dels testimonis de la defensa, les ONG defensores dels drets humans i governs de tot el món han pressionat per aconseguir l'alliberament d'Aung San Suu Kyi.
La Unió Europea també s'ha afanyat a condemnar la decisió d'"un procés judicial injustificat" i ha demanat l'"alliberament immediat i incondicional" de la líder opositora. La UE ha afirmat que continuarà treballant per l'alliberament de Suu Kyi i ha anunciat noves sancions contra "els responsables del veredicte", el règim birmà, que s'afegiran a les aprovades el 1996.
Els Vint-i-set mantenen sancions contra Birmània, bàsicament econòmiques, i contra dirigents del règim i els seus familiars. Aquestes sancions es van renovar el mes d'abril, tot i que la UE està disposada a revisar-les segons l'evolució de la situació al país.
Canvien la presó i els treballs forçats per l'arrest domiciliari
El tribunal birmà ha condemnat la líder opositora a tres anys de presó i treballs forçats per haver violat la llei de seguretat. Tot i això, el cap de la dictadura li ha commutat la pena per un any i mig de reclusió a casa seva. El veredicte més greu, però, podia haver estat de cinc anys de presó.
La condemna arriba després que el mes de maig Aung San Suu Kyi va deixar entrar a casa John Yettaw, que -inesperadament- havia creuat un llac nedant per poder-la veure i es va estar dos dies al seu domicili esquivant la vigilància policial que envolta la seva residència. Per aquests fets, el tribunal ha condemnat el ciutadà nord-americà a set anys de treballs forçats.
La decisió suposarà que la premi Nobel de la Pau, que sempre ha negat els càrrecs, acabi passant uns 15 anys de la seva vida tancada a casa, a més dels anys a la presó. A més, la condemna farà impossible que Suu Kyi es pugui presentar a les primeres eleccions que es faran a Birmània en gairebé vint anys, que estan previstes per l'any que ve.
Durant el procés, en què els jutges han vetat la majoria dels testimonis de la defensa, les ONG defensores dels drets humans i governs de tot el món han pressionat per aconseguir l'alliberament d'Aung San Suu Kyi.
