Mor l'etòleg Jordi Sabater Pi, el descobridor de Floquet de Neu, als 87 anys
Ha mort l'etòleg i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Jordi Sabater Pi, conegut per haver portat el goril·la albí Floquet de Neu al Zoo de Barcelona. L'investigador va morir ahir a Barcelona a l'edat de 87 anys i era un dels científics catalans amb més projecció internacional. Es va iniciar en l'antropologia i l'etologia de forma autodidàctica durant la seva estada a Guinea Equatorial, entre el 1940 i el 1969. Precisament allà va descobrir el petit goril·la albí que es va conèixer després com a Floquet de Neu l'any 1966. La troballa més important que va fer Sabater, però, va ser el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés, és a dir, que fan servir eines com ara bastons fabricats per ells mateixos per ingerir sorra medicinal.
El factor clau en la vida de Jordi Sabater Pi va ser la seva estada, entre els anys 1940 i 1969, a Guinea Equatorial, aleshores Guinea Espanyola. Aquell jove nascut a Barcelona hi va arribar amb 18 anys per treballar en la plantació propietat d'un familiar. Ben aviat, però, va ser captivat pels estudis dels animals de la zona que duien a terme científics anglosaxons. A les selves de Guinea, Sabater Pi va aprendre, de manera autodidacta, els principis de l'etologia, aleshores una ciència nova, que estudia el comportament dels animals.
Popularment, el nom de Jordi Sabater Pi estarà sempre vinculat al de Floquet de Neu, el petit goril·la albí que un caçador li va vendre l'octubre de 1966 per 20.000 pessetes. Un mes més tard, Sabater Pi enviava al Parc Zoològic de Barcelona l'animal, que havia ocupat les portades de les principals revistes del món.
Però aquesta no és pas, ni de bon tros, la principal contribució de Sabater Pi a l'etologia. De fet va ser el descobriment que els ximpanzés eren capaços de crear una indústria elemental el que el va catapultar entre els científics. A base d'observar aquests primats durant setmanes, va veure com tallaven uns bastons, tots de la mateixa mida i oberts com un raspall en un extrem. Els ximpanzés usaven aquestes eines per extreure els tèrmits dels termiters. I no només això: eren capaços de difondre culturalment a altres individus la fabricació d'aquests instruments.
De tornada a Barcelona, a principis dels 70, Sabater Pi va ser professor d'Etologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, i va ser l'introductor d'aquesta nova ciència a Espanya. Excel·lent dibuixant de la natura i dels animals, va llegar tot el seu fons documental -més de 2.000 dibuixos i aquarel·les, els quaderns de camp i més de 6.000 fotografies i diapositives- al Parc Científic de Barcelona.
Una de les seves frases preferides era aquesta: "Dibuixar és observar; qui observa la natura, l'estima i qui estima protegeix". Jordi Sabater Pi ha estat un dels científics que han contribuït, amb una nova mirada, a fer més prima la frontera entre els animals i els homes.
Popularment, el nom de Jordi Sabater Pi estarà sempre vinculat al de Floquet de Neu, el petit goril·la albí que un caçador li va vendre l'octubre de 1966 per 20.000 pessetes. Un mes més tard, Sabater Pi enviava al Parc Zoològic de Barcelona l'animal, que havia ocupat les portades de les principals revistes del món.
Però aquesta no és pas, ni de bon tros, la principal contribució de Sabater Pi a l'etologia. De fet va ser el descobriment que els ximpanzés eren capaços de crear una indústria elemental el que el va catapultar entre els científics. A base d'observar aquests primats durant setmanes, va veure com tallaven uns bastons, tots de la mateixa mida i oberts com un raspall en un extrem. Els ximpanzés usaven aquestes eines per extreure els tèrmits dels termiters. I no només això: eren capaços de difondre culturalment a altres individus la fabricació d'aquests instruments.
De tornada a Barcelona, a principis dels 70, Sabater Pi va ser professor d'Etologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, i va ser l'introductor d'aquesta nova ciència a Espanya. Excel·lent dibuixant de la natura i dels animals, va llegar tot el seu fons documental -més de 2.000 dibuixos i aquarel·les, els quaderns de camp i més de 6.000 fotografies i diapositives- al Parc Científic de Barcelona.
Una de les seves frases preferides era aquesta: "Dibuixar és observar; qui observa la natura, l'estima i qui estima protegeix". Jordi Sabater Pi ha estat un dels científics que han contribuït, amb una nova mirada, a fer més prima la frontera entre els animals i els homes.
